Sí, volem la pilota

La camiseta de Marc Casadó en el vestuario de Son Moix antes del Mallorca-Barça.

La camiseta de Marc Casadó en el vestuario de Son Moix antes del Mallorca-Barça. / FCBARCELONA

1
Es llegeix en minuts
Jordi Puntí
Jordi Puntí

Escrpitor. Autor de 'Confeti' i 'Tot Messi. Exercicis d'estil'.

ver +

Aquests dies he pensat en el Manifest del 125è aniversari del FC Barcelona, que ha escrit David Carabén. M’agrada molt que el lema que el resumeix sigui Volem la pilota. M’agrada perquè d’una banda sintetitza molt bé l’ideari del Barça dC (després de Cruyff), i de l’altra apel·la a l’instint més infantil del joc: tots els nens volen la pilota quan juguen. Dit d’una altra manera: tornem a ser l’homo ludens, l’ésser humà que juga, tal com formulava un altre Johan neerlandès: el filòsof Johan Huizinga. Amb aquest esperit vaig començar a mirar el partit del Barça a Mallorca, dimarts, i quan els mallorquins van empatar després de trencar un fora de joc ajustat, em vaig preguntar: aquesta tàctica de deixar els rivals en fora de joc, ¿entraria dins de l’ideari de voler la pilota?

Notícies relacionades

El descans em va donar temps per a un pipí i 14 minuts de reflexió sobre el tema. De fet, és veritat que si el rival cau en el fora de joc, recuperes la pilota i això et permet fer jugada. No obstant, de vegades tinc la sensació que apostar-ho tot a una tàctica que exigeix tanta concentració és donar cert avantatge als rivals: els entrenadors només han d’assajar una estratègia més o menys imaginativa perquè els davanters trenquin la línia del Barça i avancin cap a aquest horitzó verd que se’ls obre davant. Després del 0-4 al Bernabéu, amb l’escarni de Mbappé, hem vist com Reial Societat i Las Palmas han tret partit d’aquesta prima línia vermella, i potser cal afegir-hi el desconcert de l’equip –la por– quan veu que de sobte el truc màgic no acaba de funcionar.

Jo veig Hansi Flick com un mestre zen que sap convèncer els seus jugadors, i els resultats li donen la raó. En el fons, la frontera del fora de joc fa que el Barça jugui més en camp contrari. N’hi ha prou amb encertar les oportunitats. A Mallorca, a la primera part, Ferran Torres, Raphinha i Lamine Yamal van fallar gols cantats. Després l’equip va voler la pilota amb més ganes, Lamine va entrar en mode inventiu i els gols van caure com fruita madura. Ja és això, sí.