El Barça s’encalla en la vulgaritat

Va aparèixer un Barça aboslutament descontrolat, vulgar, de males sensacions, que no va aconseguir donar continuïtat al seu joc i que fins i tot va flaquejar en intensitat i en els moviments sincronitzats d’escurçar els espais. Això sí, va tenir sort de no encaixar més gols. Sort o Iñaki Peña, gegantesc davant del Betis. El Barça ha perdut frescor. No s’agrada tant. Tot i així, l’empat no és un mal resultat davant l’artilleria que li va caure de les tropes de Pellegrini.

Al Barça canònic només se’l va veure de veritat en el gol d’obertura. Koundé, Lamine, Pedri, Koundé, Lewandowski. Tac, tac, tac, tac, tac. Combinació precisa i vistosa de quatre jugadors i cinc tocs. Jugar la pilota, aparèixer a l’espai i oferir línies de passada. L’essència del joc del Barça, manifestat en el gol del polonès. Flick no calia que expliqués res més a la mitja part. Només dir-los que es fixessin en ells mateixos i en aquell moment d’esclat, 6 minuts abans del descans. Els jugadors no ho van captar.

El Barça va anar aguantant el partit com un dinar de compromís, intervenint mínimament sense semblar absent. Alguna arribada a la porteria de Vieites, però sense sobresaltar el Benito Villamarín, excitat amb l’enlairament bètic.

En els dos primers minuts, el Barça es va salvar gràcies a Raphinha, que va donar una coça oportuna des de la línia de porteria després d’una rematada de Bartra, i a Iñaki Peña, que va guanyar un mà a mà a Abde. Es diu sovint que el porter alacantí no perd partits però tampoc guanya punts. Aquest se’l pot apuntar.

Des d’aquest doble ensurt, el Barça va obrir els ulls. El Betis no se’l pot derrotar adormit. Ha viscut millors èpoques sota el comandament de Pellegrini, tot i que despertarà. Fins i tot amb Vitor Roque, a qui se’l va intuir motivat. Com que és jove i s’ha dubtat del seu talent àmpliament, deixem-lo, que a aquesta fruita encara li falta temps per madurar. Tot i així, va intervenir amb determinació en el partit i va provocar el penal de l’empat a un. Per la seva vehement gesticulació, Flick va acabar veient la targeta vermella.

Mà dura de Peña

Com dèiem, el Barça no va obrir els ulls fins al gol de Lewandowski, però els va tornar a tancar al saltar al segon temps. El Betis va acumular quatre ocasions en 10 minuts després de la represa, tres de les quals a boca de canó, de les que després no deixen dormir l’atacant. En una, Peña va posar la mà dura davant d’una rematada seca de l’aspre Chimmy Ávila. El porter se’n pot apuntar un altre.

El Betis es va apropiar totalment del partit després del penal. Flick, des de la grada, va sacsejar l’equip. Com si pensés més en la cita de la Champions contra el Dortmund de dimecres, va treure alguns jugadors intocables, com Raphinha, Lewandowski, Olmo i Pedri. No va veure la necessitat d’administrar Lamine Yamal. Una sort per al barcelonisme.

Notícies relacionades

Un clàssic sense seu: de resar per les obres del Camp Nou a la rocambolesca opció del Johan

El salt més difícil d’Ana Peleteiro

L’adolescent de 17 anys va començar a reclamar la pilota, a percudir per la banda, proveït d’una rebel·lia davant l’adversitat del tot emocionant. Cal atribuir-li bona part de la reacció del Barça. La passada a Ferran Torres per a l’1-2 va ser majestuosa. La tarda es va entristir amb el gol de l’empat d’Assane Diao, quan el triomf es palpava a la butxaca blaugrana. «Som capaços de jugar millor», va analitzar un decebut Flick.

El desembre no és el novembre «de merda». Però compte. El Barça va just de convicció.