Joan Cuscó: "El pàdel és imparable: serà olímpic la pròxima dècada"

Nascut a Sant Sadurní el 1959, Joan Cuscó fa 40 anys que es dedica a la gestió esportiva. Entre les seves múltiples facetes, s’ha de destacar que va ser un dels grans impulsors del futbol platja i ara es desviu pel circuit Premier Padel, que el 2024 ha tingut 24 proves. Va començar al febrer a l’Aràbia i acabarà el 22 de desembre a Barcelona amb les esperades Finals després de recórrer països com Mèxic, Bèlgica, l’Argentina, Itàlia i Egipte.

Vostè és una figura destacada en el món del màrqueting esportiu. ¿D’on li ve la seva vinculació amb el pàdel?

Fa anys que teníem ganes d’involucrar-nos en l’escena de desenvolupament internacional del pàdel, amb la possibilitat futura i no gaire llunyana que es converteixi en esport olímpic. Em vaig reunir amb Luigi Carraro, president de la federació internacional, en un context marcat per un circuit privat i tancat, en el qual gairebé no es podia fer res. Parlem del 2020. Vam estudiar com podíem millorar i vam parlar amb els jugadors, que estaven molt insatisfets per com els gestionaven. Vam buscar nous escenaris, noves competicions, i en una d’aquestes, a Qatar, ens vam reunim amb Nasser al-Khelaïfi [president de Qatar Sports Investments i del PSG], li vam explicar el projecte i ens va donar suport. Així va néixer Premier Padel, en una trobada que havia de ser de 24 hores i va acabar sent de 10 dies a Doha.

¿Com valora aquesta primera temporada del circuit unificat?

Jo no en dic unificat. El circuit privat [World Padel Tour] va desaparèixer; ja és història. Vam estar dues temporades compaginant-lo amb vuit esdeveniments nostres i aquest 2024 hem tingut l’any zero amb 24 seus arreu del món. La valoració és molt positiva: tenim moltes peticions per al 2025, el 2026 i els anys següents. Nosaltres gestionem els drets per a Espanya, Portugal i Alemanya. Lògicament, no s’ha fet tot bé: hi ha hagut errors que s’han anat reparant. La primera meitat de l’any va tenir més dificultats que la segona, amb esdeveniments exitosos a Madrid, París, Dubai... La valoració no pot ser millor, però encara ens falta una mica per arribar al nivell més alt. En seguirem aprenent.

¿En quin estat de salut veu actualment el pàdel?

Cada dia està més bé. Abans quan viatjaves pel món i parlaves de pàdel la gent dubtava. Avui tothom sap què és, com s’hi juga... A cada país et diuen que abans hi havia 10 pistes i ara n’hi ha 100, que n’hi havia 100 i ara n’hi ha 400... El creixement és imparable. El pàdel té una característica social molt important: la gent juga i ho passa bé, és fàcil d’aprendre, es comparteix amb amics –són 4: no s’ha de ser 20, 30 ni 40–. És per a nois i noies i es crea un entorn molt agradable: és un còctel ideal. Continuarà creixent de manera exponencial els pròxims 10 anys. També arribarà gent nova, com els jugadors de futbol. Cristiano Ronaldo ha comprat un club; Messi té un equip i juga; Beckham també; hi ha actors de cine i televisió... Qualsevol persona pot accedir al pàdel: no té límits.

La dona també n’ha sortit beneficiada, començant per l’equiparació dels premis.

Si vas a un club popular veus que la participació està al 50% en nois i noies. El pàdel compleix la igualtat de gènere de manera molt correcta. El circuit és un reflex d’això. Honestament, no veig cap altre esport en què l’home i la dona siguin tractats tan pròximament. Tot es fa contemplant la màxima igualtat possible. Quan vam anunciar el nostre projecte, el circuit privat pagava una quarta part dels premis masculins a les dones. El canvi és radical i aquest tracte seguirà així.

Barcelona és l’etapa final del curs. ¿Li fa il·lusió arribar a aquest tancament?

Juguem a casa; és un orgull. Però acaba sent una obligació de fer-ho molt bé. Volem que es noti el segell Premier i que millori l’experiència dels nostres visitants al Sant Jordi. Oferirem la màxima qualitat en tots els sentits.

El 2023 es va batre el rècord mundial d’assistència un dia amb 15.779 espectadors al Sant Jordi. ¿Quin ambient esperen?

Aquest rècord d’un dia no el podem superar perquè l’any passat es va muntar una grada en un fons molt gran que aquesta vegada no hi serà, de manera que es perdran seients. Però crec que el rècord total dels quatre dies sí que el superarem. Posem a la venda 14.000 entrades per dia. Hi ha una part que està compromesa amb marques comercials, institucions, jugadors... Fora d’això, el repte és superar els 35.000 visitants. Ja sabem que, excepte dijous, el nivell de vendes és altíssim i propici per tancar taquilles.

¿Veu el pàdel algun dia als Jocs Olímpics? ¿Què fa falta per aconseguir-ho?

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

Els Jocs Olímpics són el somni de qualsevol esportista. Vaig tenir el privilegi de treballar amb la FIBA per aconseguir que el bàsquet 3x3 fos olímpic. Vam posar en marxa la campanya Dels carrers als Jocs i vam aconseguir l’aprovació en els Jocs Olímpics de Londres. Al Japó ja va formar part del programa i a París em van convidar a la competició. Amb el pàdel passarà igual: hi ha un camí a recórrer. El Comitè Olímpic demana una igualtat de gènere que complim àmpliament, més que cap esport. També demana una implantació mundial que anem aconseguint de mica en mica. Ens falten uns 15 països més per tenir un reconeixement global suficient, però hi ha altres esports que han entrat en els Jocs sense aquest paràmetre. El pàdel és imparable. No serà olímpic a Los Angeles 28, però sí la pròxima dècada. N’estic segur.

¿Considera que la ciutat de Barcelona és marc ideal per potenciar aquesta connexió olímpica?

I tant. Vam pensar com es podia fer per relacionar pàdel i Jocs Olímpics. Per això vam fer la presentació al Museu Olímpic i vam apostar per introduir el tercer i quart lloc diumenge. Així farem un podi a l’estil olímpic i donarem medalles d’or, plata i bronze. És una picada d’ullet més per al Comitè Olímpic Internacional en una ciutat amb una història i un esperit olímpic indiscutibles.