El Madrid golejaun Girona estèrili s’acosta al Barça

El Madrid torna a ser l’amo del seu destí perquè està a dos punts del Barça i amb un partit menys, el que té ajornat a Mestalla per a principis del gener del 2025. El Girona va permetre, a més, que Mbappé, ubicat a la posició de nou, alliberat de qualsevol tasca defensiva, es retrobés amb el gol tancant uns minuts caòtics de l’equip de Míchel. Fins i tot va dimitir l’afició, que va protestar, això sí, i amb enorme vehemència en els minuts finals del partit, contra Asencio, el central del Madrid involucrat en un presumpte delicte per difondre un vídeo amb contingut sexual.

Bellingham i Mendy, tocats

El partit es va acabar, en realitat, amb el gol de Bellingham, just quan el Madrid no havia tingut cap influència en el partit. Tampoc ho va necessitar. Una seqüència d’errors del Girona va obrir la porta a la derrota, que situa el Barça de Flick en una posició delicada. En el triomf, Ancelotti té, en canvi, motius per estar preocupat, perquè va perdre Bellingham i Mendy. L’anglès, en principi, arribarà a la cita de la Champions contra l’Atalanta. El francès, en canvi, sí que pateix una lesió muscular.

A la Lliga, i malgrat tot el xivarri, el Madrid camina fregant el Barça, que s’ha desinflat. A Europa, en canvi, no pot tornar a fallar. Ahir, a més, el seu pas per Montilivi li va resultar molt més còmode del que es podia creure. Era el món al revés. O no. És estrany que Gazzaniga, en una acció suïcida que va posar a prova la salut cardíaca del públic i, per descomptat, la de Míchel, decidís regatejar Mbappé. No es va conformar amb fer-ho una vegada. Fins i tot en dues ocasions ho va fer el porter argentí mentre el públic, que omplia l’estadi en una nit freda però no gèlida, es posava les mans al cap. I el tècnic de Vallecas es girava desencaixat cap a la banqueta per ocultar –era impossible– el seu gran enuig.

Així anava el partit. La personalitat inicial del conjunt de Míchel va quedar esclafada pel Madrid, i Ancelotti va remenar la pissarra a la recerca de la solució als problemes que el persegueixen des de fa mesos. I l’italià es va sortir amb la seva, esquivant la intel·ligència defensiva de Krejci, central esquerre, elegant, amb una jerarquia en el seu futbol, que té captivat Míchel. Però estava massa sol per frenar un Madrid que va despertar amb encert.

Sense rematada

Va despertar estimulat pel gol de Bellingham, que va arribar després d’una successió d’errors –la pèrdua d’Iván Martín, el mal rebuig de Miguel–, que va tenir un efecte devastador en el Girona. Va marxar deprimit al descans sense entendre les causes que el seu bon joc no el portaven a enlloc perquè era un equip que insinuava, però no amenaçava. Ni rematava. El Girona pagava la seva ineficàcia.

Notícies relacionades

De la lluita al canvi social

Els homes tripliquen les dones que agafen la bici per anar per Barcelona

A la primera meitat creava molt de joc, sobretot a través de Bryan Gil, però quan arribava a la "zona 3", com diu Míchel, se li apagaven els llums. La zona 3 és l’últim tram del camp, allà on el Girona és estèril i el Madrid, en canvi, és fèrtil, capaç de treure profit de la terra tot i que no la treballi gaire. Miovski no és Dobvyk. Res de nou, per cert. I els extrems (Bryan i Asprilla) giravolten, insinuen, s’ofereixen, van i venen, però no tenen punteria. Amenacen, però no fan mal. Només colpegen a l’aire.

El descens de qualitat és tan evident com inqüestionable, i va permetre que Mbappé tingués el partit somiat, tot i que va ser igual d’imprecís. Al sortir del vestidor, i just a l’inici de la segona part, tot va resultar molt pitjor per al superat Girona de Míchel. Entre Arda Güler i Mbappé van tornar la calma a Ancelotti, mentre reobrien el debat a Montilivi perquè l’equip es va resignar i va assumir la derrota. Va ser innocent, càndid i va acabar golejat. Es va rendir.