El pare de tots

Dani Pedrosa, Casey Stoner, Toni Elias, Julito Simon, Danny Kent, Hiroshi Aoyama, Álvaro Bautista, Ai Ogura, Somkiat Chantra, Bradley Smith, Jonas Folger… li juro que podria seguir fins a omplir paràgrafs sencers, gairebé pàgines. Estem davant algú que ha dedicat tota la seva vida, que no sacrificat, perquè tota la vida ha volgut ajudar els altres. "M’ho he passat molt bé i, sobretot, m’he divertit molt estant a l’ombra de tot el món, un plaer, de veritat". I sobretot a ajudar cervells com Alberto Puig, que es dedicaven a buscar talents entre els nens que volien ser pilots, apadrinar-los, assessorar-los, mimar-los, educar-los, entrenar-los i ajudar-los a poder arribar a l’elit.

Toni Calvo (Terrassa, 59 anys) estava molt content, fa uns dies, en el tancament del Mundial al Circuit. Els que el coneixem bé sabem que havia de ser un cap de setmana molt, molt especial per a ell. Calvo les ha viscut de tots colors i amb tota mena de nens, joves, pilots i caps, però el que va viure a Montmeló forma part dels seus secrets més íntims, que són únics i, sobretot, acumulats en els calaixets del seu cervell minuciosament i només per a ell.

Calvo, que encara recorda quan el nen Pedrosa repassava "al mil·límetre, no és que les recordés, no, és que les tenia posada en la ment", totes i cada una de les carreres de Mick Doohan o d’Alex Crivillé i que encara s’enorgulleix, juntament amb Alberto Puig, d’haver acollit, en un camió-taller-casa els pares del mític Stoner al jardí de la casa dels pares de Puig a Cardedeu ("si no hagués sigut per la generositat de l’Alberto, Stoner s’hauria quedat pel camí"), va dir plorant (jo el vaig veure), en un racó del pàdoc) al veure que els que eren els seus nens, el japonès Ai Ogura, nou campió del Moto2, i el tailandès Somkiat Chantra debutaven a MotoGP. La cúspide.

Al costat dels nens

El Mundial, sí; el pàdoc, també; Dorna Sports, més que ningú; Alberto Puig i altres faedors de miracles, també; però la gent, el poble, fins i tot el poble de les motos, no sap qui és Toni Calvo. Calvo és aquell que s’ha passat dècades al costat dels nens que començaven, un autèntic xerpa, fent que tot funcionés. N’hi havia que pensaven com crear un campionat de promoció i hi havia qui ho posava en marxa. Era Toni Calvo.

Calvo era la cara que veia Chantra i/o Ogura quan es despertaven al quiròfan de l’Institut Dexeus, després de ser operats pel doctor Mir. La família de Chantra i Ogura, a Barcelona, es limitava a Calvo. I ja era molt. Ho era tot. Calvo era qui ajudava a créixer Pedrosa. Qui ensenyava Stoner a menjar. Qui es desvivia per Elías perquè no li faltés de res. Calvo era, en fi, qui enviava una senyora de la neteja al pis de Chantra i Ogura, perquè els nois s’havien oblidat de netejar-lo.

Calvo no figurarà, probablement, entre els herois de Dorna Sports. Ni tan sols entre les persones clau en l’esclat del motociclisme espanyol, però ja els dic jo que Carmelo Ezpeleta, CEO de Dorna Sports, sí que sap qui és Toni Calvo i el molt, el tot, que ha fet aquest cavaller per l’aparició de desenes de pilots que han acaparat l’atenció del Mundial.

Sempre a l’ombra

Campionat d’Espanya, CEV, Movistar Cuo, Junior Team, MotoGP Academy, Red Bul Cup, Asian Talent Cup… totes, totes les competicions de promoció han passat per les seves mans, hi han estat a les mans de Calvo. I sempre a l’ombra, protegint els caps, ajudant les famílies, portant els nois al metge, acompanyant-los al quiròfan, preparant-ho tot perquè poguessin entrenar un dia sí i un altre també, en condicions. Pagant les seves assegurances, renovant els seus passaports, ensenyant-los castellà.

Notícies relacionades

La seu espanyola del «líder mundial en connectivitat» que serveix el Barça és un domicili particular del barri de Sant Andreu

El jutge condemna a 18 mesos de multa Rubiales pel petó a Jenni Hermoso, però l’absol de coaccions

Com no havia de deixar anar cinc litres de llàgrimes quan va veure debutar Chantra i Ogura a MotoGP. Ell va ser qui els protegia, els vigilava, els ensenyava a caminar per Barcelona, qui coneixia els seus problemes (i els resolia), la seva documentació, la seva alimentació, el lloguer del pis del carrer d’Entença, qui informava les seves famílies que tot anava bé… no és fàcil ser l’àngel de la guarda d’un tailandès i un japonès a Barcelona, gens fàcil.

Calvo assegura que, al llarg de tots aquests anys, mai va parlar amb Ai i Somkiat d’arribar a MotoGP. Mai. "Parlàvem de les nostres coses, de les seves coses, de les seves inquietuds, de com progressar, de com aprendre, de com ser millor persona i créixer. Això nostre ha sigut sempre pur cholisme, carrera a carrera, complicitat, col·laboració, confiança. Ha sigut bonic, per això ha sigut tan emocionant i commovedor veure’ls arribar al cim. Podria dir que s’ho mereixen, però em conformo amb veure’ls tan feliços".