Massa Liverpool a Girona

La falta de gol va tornar a castigar el quadre gironí, que va disposar d’oportunitats per marcar el primer i negociar-lo des de la superioritat al marcador, mai apreciable al camp. Els canvis de l’estiu han generat una pèrdua de pólvora molt rellevant, decisiva, contra les potències, que van sobrades de recursos.

Després del gol de Mo Salah, que no va poder mai amb Daley Blind, Míchel va recórrer a la fórmula antiga amb l’esperança que Portu i Stuani obressin el penúltim prodigi i escriguessin l’epíleg al millor any de la història del Girona en la visita culminant que certificava la glòria de 12 mesos inoblidables. La gesta de la classificació queda ajornada per al 2025 i exigirà victòries contra el Milan a San Siro i l’Arsenal a casa.

La gesta, per al 2025

Els preus, tan criticats per cars, i la mala ratxa de l’equip no van impedir que Montilivi s’omplís, com no podia ser de cap altra manera. Es tractava d’un esdeveniment. Com ho serà la visita de l’Arsenal en l’última jornada, encara que tingui sis Copes d’Europa menys; potser el Girona es jugarà el pas, però li ha quedat molt pelut, de la mida d’un miracle.

No hi va ajudar gens que la capritxosa meteorologia provoqués un temporal a Anglaterra que va suspendre el derbi de Liverpool.

Arne Slot no tenia ningú a qui donar descans ni ningú a qui reservar de cara al pròxim partit contra el Fulham, tot i que l’ampli lideratge en la Premier i en la Champions i la qualitat de la plantilla el convidessin a guardar-se alguna carta a la màniga. Se li va presentar una ocasió ben bona per fer tornar Alisson Becker a la porteria una vegada recuperat de la lesió. El brasiler va exhibir la seva flexibilitat en un gran xut d’Asprilla i va desanimar Danjuma. Va lluir una mica menys que Paulo Gazzaniga, l’aliment local amb les seves parades.

El partit sempre va estar sota control del Liverpool, cosa que desmenteix que només sap jugar al galop. El Girona va cedir terreny i va sortir des de darrere amb criteri, carregant la banda esquerra, on s’ajuntaven Blind, Miguel i Danjuma.

De les estampides del Liverpool i de l’afany ofensiu del Girona, encara que s’endarrerís pel control que va voler exercir l’onze anglès, entre expectant i prudent per descobrir una seu europea, en va quedar constància aviat. Va passar encara no un minut entre un elaborat atac parit entre Miguel, Blind i Francés –sí, tres defenses a l’àrea anglesa–i l’immediat contraatac d’un Salah desencadenat.

Sense referències

Els tres davanters de Míchel van ocupar zones intermèdies perquè la defensa que lidera Van Dijk no tingués referències. Una relliscada de Bryan Gil i un excel·lent xut d’Asprilla van merèixer el gol de la mateixa manera que Gazzaniga es va multiplicar per conservar immaculat el marc. Danjuma va tenir tres ocasions, i dues les va acabar fatal, desviadíssimes, abans i després del descans, que haurien operat un canvi de rumb que només s’hauria donat quan s’obrís el marcador.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

Míchel tenia assumida la superioritat del Liverpool, sense por ni complexos en un moment de debilitat anímica, tocat per les experiències doloroses contra rivals de nivell semblant.

El Girona es va batre amb grandesa, però va ser insuficient contra la del Liverpool.