¿Cor o marxa enrere?

El 2 de maig de 1936 (ja estàvem a prop de la debacle) es va estrenar a Madrid l’obra de teatre del dramaturg Enrique Jardiel Poncela titulada Cuatro corazones con freno y marcha atrás. Els cors són els dels futbolistes a Montjuïc; els de la marxa enrere, els del partit de Getafe. ¿Amb quin ens quedem?

Som els autèntics "sofridors a casa", com el gran Chicho Ibáñez Serrador va parir i va batejar els concursants d’aquell 1, 2, 3… Perquè fora de casa… és que ja ni patim. No xutar a porteria a Getafe va ser una maleïda broma ¿o una premeditació?

Reconec que vaig pensar que no podien ser tan ineficaços. "Ho són, Sergi. No donen per a més. No hi ha qualitat", em va dir després del partit un prestigiós comunicador periquito.

El que passarà en el futur ja ho sabem. Ben aviat, una vintena de seguidors periquitos es presentaran en un entrenament. Parlaran amb els capitans, si és que algun aguanta la mirada. Els diran que sí, que faran tot el possible per tirar endavant i ja està. No es preocupin que sortirà a totes les televisions.

El missatge de Chen

El vídeo que va enviar el president Chen amb motiu de la junta d’accionistes va ser un altre mem. Un sol moviment, el d’un braç i al final, en set minuts de vídeo. Algú li haurà dit que podria fer l’ullet o dir alguna cosa en català. Però res. Perquè ens queda clar que Chen era bo fins que Rubi ens va ficar a Europa. Des d’aleshores, Chen ja no aposta.

Notícies relacionades

Pedri segella el bitllet d’Espanya per a la ‘final four’ de la Nations

Indignació amb l’arbitratge i autocrítica al vestidor

Per cert, un detall i no menor: inicialment l’obra de Jardiel Poncela es va titular Morirse es un error. Doncs no caiguem en la mort prematura, hòstia. Que tot i que estiguem en la merda, encara estem a Primera.

I estaria bé celebrar el 125 aniversari en la categoria en què hem militat en més ocasions de la nostra història: 88 a Primera i 6 a Segona. Així que, senyor Chen, tot i que sé que no té cap obligació, perquè és la seva empresa i el seu negoci (el club ja no és nostre), posi pasta, fitxi bé i deixi’ns celebrar l’aniversari a Primera.