Victòria de prestigi a Dortmund

El Barça sempre n’havia sortit viu en les visites anteriors. Les havia saldat amb dos empats, i a la tercera s’ha emportat una victòria extraordinària, de molt més valor en termes de prestigi exterior i de generació de confiança interna que no pas per les conseqüències classificatòries. El quadre blaugrana hauria continuat depenent de si mateix per acabar entre els vuit primers, cosa que ja acaricia quan falten dues jornades, que es disputaran al gener, mentre alguns altres grans del torneig purguen en la mediocritat fent números per entrar entre els 24 supervivents.

El Barça va sortir reforçat amb una formidable victòria que va merèixer de principi a fi i que va veure perillar quan el Borussia Dortmund va saber contrarestar els dos primers avantatges blaugrana. No li va quedar temps per aniquilar la tercera després del cop que va clavar Ferran Torres, autor d’un doblet després de substituir Robert Lewandowski. Una cascada de crítiques amenaçava de ploure sobre Flick per les substitucions que va operar per al tram final, i dos dels recanvis, Fermín i Ferran, van aportar el plus de força i entusiasme que necessitava un Barça que havia esgotat el dipòsit abans d’hora.

El que va sortir malament a Sevilla no havia pas de fracassar també a Dortmund, així que Flick va utilitzar la mateixa pissarra del Villamarín, sense esborrar cap nom. La pinta de l’equip va ser tan diferent que l’onze del duel contra Betis no es va assemblar gens ni mica al del Villamarín. Va estar a punt de repetir l’empat, però. Ho va evitar Ferran el Tauró amb el seu quart gol en tres partits i va blindar així el cinquè triomf consecutiu a la Champions.

Res a veure amb el Betis

La posada en escena, que era el punt de partida, no hi va tenir res a veure. Tampoc la conclusió. L’aparició del Barça sota la cridòria alemanya i el fum català de les bengales va ser la pròpia de la que se suposa de l’equip local. En tres minuts Lamine Yamal, Lewandowski i Raphinha no van arribar a centres paral·lels a l’àrea de meta, i el brasiler va repetir disparant fora tot sol davant Kobel. Els blaugranes van rematar set vegades al marc alemany a la primera meitat i no en van encertar cap, cosa que convidava a presagiar que potser caldria lamentar tants errors més tard, com així va ser. El Dortmund va rematar menys i va fallar menys. Van pactar encertar en el segon tram, en què van concentrar els cinc gols en 33 minuts.

Notícies relacionades

Griezmann empeny l’Atlètic per lluitar pel ‘top 8’

¿Cor o marxa enrere?

Lamine Yamal tornava a Alemanya sis mesos després de la seva consagració a l’Eurocopa, i es va voler lluir, igual que Ferran, en una ciutat que no van visitar en el seu camí cap al títol. Tot i que Bensebaini va voler intimidar-lo amb una trepitjada com a salutació, l’extrem es va prodigar en passades i regats, cosa que va contrastar amb els seus xuts deficients. A l’altre costat, Raphinha s’avorria per les seves intermitents intervencions, però ho va reparar després del descans abandonant la banda esquerra.

En la seva primera carrera, el capità blaugrana va marcar el 0-1 i va inaugurar el frenètic segon parcial. L’estadi no va aixafar els culers, que van aguantar drets davant cada contratemps. Van aprendre una altra lliçó, també: l’equip es fa gran més de pressa del que s’esperava.