L’Espanyol s’enreda contra l’Osasuna i no surt del pou

Tornar a casa. Pot ser bonic. Et retrobes amb aquells amb qui vas compartir moments i que apareixen en els teus records. Tornes a trepitjar els mateixos carrers, els mateixos passadissos. Et venen imatges a la ment, algunes boniques, fins i tot melancòliques. No obstant, tornar també pot ser incòmode. De fet, gairebé sempre ho és. Et recorda que ja no formes part d’aquest lloc. Que tu, per decisió pròpia, circumstàncies o obligació, ja no pertanys a aquest lloc que tant temps vas sentir com el teu lloc. Així es devia sentir ahir Vicente Moreno quan l’autobús de l’Osasuna va travessar els murs de l’RCDE Stadium. O quan va tornar a recórrer el túnel dels vestidors, ara com a entrenador dels navarresos.

El tècnic valencià tan sols va ocupar durant dos anys el seient noble de la banqueta periquita. Potser pot semblar que no és gaire temps, més aviat una etapa relativament curta, però tot el que hi va viure va provocar en ell un sentiment càlid cap al conjunt català. Vicente Moreno va ser el líder indiscutible de l’equip que va aconseguir l’anhelat ascens a Primera Divisió. Ara, amb l’Osasuna, aquests records reapareixen. Tornar a enfrontar-se a l’Espanyol (0-0) va ser un mal tràngol. Cap dels dos equips s’hi va mirar prou ni va utilitzar el talent propi. Les accions de mèrit van escassejar i la resignació va conquerir un partit agredolç.

Quan roda la pilota, el romanticisme passa a un costat. Ni el tècnic ni els seus jugadors s’acovardirien. L’equip periquito tampoc deixaria que la tornada de qui va ser el seu tècnic fos senzilla. Els dos equips es van plantar al tapís del feu periquito amb moltes intencions. Però es van quedar en això, en meres idees que no els van portar enlloc. Que no van materialitzar en ocasions. Durant el primer temps, ningú es va plantar a l’àrea rival amb un mínim perill. Els futbolistes van deambular pel camp, sense més ni més.

Va ser desesperant veure com ho intentaven, amb molt ímpetu però pocs recursos. Es van anar intercanviant cops, però tant els errors individuals com la falta d’eficiència en la circulació de pilota van impedir que ni Espanyol ni l’Osasuna s’imposessin. La pilota només va circular, es va passejar. Arribava el minut 70 de partit i cap dels dos equips havia sumat una sola ocasió de gol. Vicente Moreno transmetia consignes amb els braços en gerres dins de l’àrea tècnica. A pocs metres, Manolo González feia escarafalls als seus futbolistes perquè espavilessin. Tots dos es desesperaven davant la poca claredat dels seus jugadors.

El primer xut a porteria va arribar passat els 75 i va néixer de les botes de Pol Lozano al balcó de l’àrea. Va recollir la pilota i la va xutar dibuixant una bona paràbola cap a l’escaire de la porteria de l’Osasuna. No obstant, Sergio Herrera va firmar una autèntica parada que va evitar que, en el primer intent real, l’Espanyol s’avancés en el marcador. Després de l’ocasió, l’Espanyol va començar a allotjar-se en camp rival, però van ser atacs totalment estèrils. No va aconseguir acostar-se gaire més. Com a molt, un xut tebi de Cheddira abans que el col·legiat assenyalés el final.

El partit va ser incòmode, no només per a Vicente Moreno, sinó també per a Manolo González. El seu crèdit es va acabant. Els mals resultats i la imatge pobra de l’equip no emparen el tècnic blanc-i-blau, que, si bé té suport per part de l’afició, a la llotja els dubtes comencen a assentar-se. Les grades van fer notar, amb els crits de joia, el malestar contra la directiva i van demanar que "els tornessin el club". No va ser bonica, ni senzilla, ni amable, la tornada de Moreno. Tampoc va sortir-ne ben parat l’Espanyol.

«A vida o mort»

Manolo González, tècnic de l’Espanyol, es va mostrar relativament satisfet després de l’empat aconseguit contra l’Osasuna. «La imatge de l’equip a nivell de solidesa ha sigut bona. Ser ordenats i no concedir ocasions és el camí de la salvació. Hem de donar un plus, perquè, si no, estarem fotuts. Ara tots els partits seran a vida o mort», va confessar en la roda de premsa.

«Necessitem guanyar com sigui», va admetre per la seva banda Pol Lozano, que a punt va estar de concedir el triomf a l’Espanyol amb un xut que li va treure el porter Sergio Herrera. El jugador blanc-i-blau, sancionat per al partit de dimecres vinent contra el València, també es va queixar per la impressió que l’àrbitre podria haver allargat més el partit: «Ens afegeixen poquíssim».

Espanyol 0 - 0 Osasuna

ESPANYOL: Joan García; Tejero, Kumbulla, Cabrera, Brian Oliván; Pol Lozano, Král, Romero (Justin, m. 86), Antoniu Roca (Cheddira, m. 60); Cardona (Milla, m. 74) i Puado.

OSASUNA: Sergio Herrera; Areso (Nacho Vidal, m. 83), Catena, Boyomo, Bretones (Juan Cruz, m. 87); Rubén García, Pablo Ibáñez (Iker Muñoz, m. 67), Torró, Aimar Oroz (Kike Barja, m. 86); Budimir i Raúl García (Rubén Peña, m. 67).

ÀRBITRE: Cordero Vega.

Notícies relacionades

Sorg surt de l’ombra de Flick

McIntosh deixa enrere el temps de Mireia Belmonte

T. GROGUES: Pol Lozano, Catena, Tejero, Kumbulla.

ESTADI: RCDE Stadium.