La pitjor derrota de Lamine: 5-0 contra la Penya Anguera

"Gràcies a nosaltres ha arribat fins on ha arribat. Aquell dia va tocar fons i va fer un canvi de xip. Ja ens podria regalar una samarreta", fan broma, entre rialles, al camp de futbol de l’Escola Industrial, llar de la Penya Barcelonista Anguera. Es diuen Joan Bertran, Roger Casas, Sandro Giancola, Guillem González i Àlex Mayral, i estan d’aniversari: el 14 de desembre del 2014 –ahir va fer deu anys– van celebrar un 5-0 contra el Barça que continua sent la pitjor derrota que ha patit Lamine Yamal.

Ells cinc, culers des del bressol, van ser els golejadors d’aquell partit de la lliga benjamí de Segona Divisió. "Quan veig un nen de nou anys amb la samarreta de Lamine penso que a la seva edat jo li vaig guanyar", riu el Sandro. Tenien nou anys, i Lamine i Marc Bernal, set.

Era la temporada 2014-2015: la del triplet amb Leo Messi, Luis Suárez i Neymar. Era la primera vegada que jugaven contra el Barça i va ser una setmana especial. Les grades es van omplir de familiars i companys de classe. Va obrir el marcador el Guillem, als sis minuts. A partir del seu gol, algú va començar a gravar i el vídeo encara es pot veure a YouTube. Diuen que les 3.500 visualitzacions que acumula deuen ser seves. "Els de la uni ja estan fins als ous de veure’l", assegura el Joan. "Fa deu anys que presumeixo d’aquell dia, amb gairebé qualsevol persona a qui em trobo", reconeix el Guillem.

"No sé com va ser el meu gol perquè no ho recordo i perquè al vídeo surten tots els gols menys el meu. Suposo que ningú s’esperava una victòria i van començar a gravar després del primer", afegeix. El 2-0 va ser del Roger, de falta indirecta. "Vaig sentir alegria. El vaig celebrar com un boig", diu. Va córrer cap a la grada per dedicar-lo al seu cosí Enric.

El 3-0 va arribar a la mitja hora, obra del Sandro: "Jo no m’ho creia, la veritat. No sabia ni com celebrar-lo. Vaig obrir les mans i ja està. Suposo que ho devia haver vist fer a algun jugador". Va buscar la seva mare, la Margarita, "però hi havia tanta gent que no la vaig trobar". El Sandro va treure el córner que es va convertir en el gol del Joan, el 4-0. I l’Àlex va tancar la golejada ja al final, al minut 46 de 48. "Em vaig tornar boig. El vaig dedicar a la meva àvia, que era allà". Es diu Carme. Lamine Yamal, vestit de color salmó, va aixecar el cap, frustrat, i després va clavar els seus ulls a terra. Portava el número 10. "Ja era com ara, que no saps per on sortirà", explica el Joan. "Era molt àgil i sempre se t’escapava", afegeix el Sandro.

Recorden poc de la festa del vestidor perquè estaven en estat de xoc, argumenta el Guillem. "Tinc gravada la imatge del marcador. Només es posava als partits grans. Era d’aquells que canvien els números de forma manual i recordo veure el 5-0 i que vaig flipar", assenteix.

Aquell hivern van anar a Port Aventura. Els pares els van prometre el Tibidabo si enllaçaven tres victòries o Port Aventura si n’encadenaven cinc. Van apostar per la segona opció i ho van aconseguir. Van guanyar la lliga amb nou punts sobre el Barça, subcampió, i amb un balanç de 28 victòries, un empat i dues derrotes: contra el Don Bosco i contra el Barça (7-3), el 26 d’abril a la Ciutat Esportiva.

Lamine va obrir el marcador amb dos gols, i Bernal també va firmar un doblet. "Eren avions. Feien de tot". El Guillem va marcar els tres gols de l’Anguera. Va acabar la lliga amb 52 gols, però el pitxitxi va ser per a Bernal, amb 58. Lamine en va fer 25.

Notícies relacionades

Sorg surt de l’ombra de Flick

McIntosh deixa enrere el temps de Mireia Belmonte

La foto de la samarreta de campions és del partit de Sant Joan Despí. "Tinc més records del vestidor que del partit", assegura el Guillem. "Quan vam veure la llitera, les aigües, les dutxes i tot, vam dir: ‘guau’", evoca el Joan. Entre tant luxe, l’Àlex es va despistar fins al punt que no surt a la foto. El van afegir amb Photoshop. El Joan atresora la samarreta emmarcada, i el Sandro, un quadre amb la foto d’aquest equip. Només dos hi continuen jugant: l’Àlex, que estudia un grau superior de direcció i gestió en hostaleria, i el Joan, que estudia ADE i entrena un grup aleví del club. El Sandro estudia Farmàcia. El Guillem estudia Ciències de l’Activitat Física i l’Esport i entrena dos equips de futbol sala en una escola, i el Roger estudia un grau superior en administració i finances i treballa d’àrbitre i 20 hores en un Pans and Company. Celebren i disfruten la irrupció de Lamine Yamal: quatre dels cinc són fixos en l’Estadi Olímpic Lluís Companys.

"És clar, veus la carrera de Lamine i penses que podríem haver sigut nosaltres, però hem anat fent les nostres vides i no les canviaríem", diu Guillem. "Aquell dia ens durarà per sempre. Ho explicaré als meus nets.", emfatitza. De moment ni tan sols té nòvia. Tots riuen.