Una altra ficada de pota

Dos minuts va trigar Marcus Sorg a sortir a l’àrea tècnica. No havia detectat cap símptoma per inquietar-se, però aviat el va obtenir. Alejandro Balde, en el seu partit número cent, trencava la línia i deixava Munir sol davant Peña. El porter va aturar la rematada a boca de canó. Aquest córner va derivar en el 0-1. Massa fàcilment va poder rematar de cap Sergio González, central i capità del Leganés. Era el primer gol d’estratègia encaixat. Una falta d’atenció que condemnava el Barça a remar a la contra.

Amb Hansi Flick en una de les cabines reservades per als analistes, Sorg amb prou feines es va tornar a asseure. De tant en tant se li acostava Arnau Blanco, el tècnic del planter que es va afegir a l’staff després que Thiago Alcántara hagués deixat l’equip.

Lewandowski, encegat.

La decisió més rellevant que van prendre els tècnics va ser substituir Lewandowski. Havia fallat tres ocasions clares. Suficients per merèixer el relleu, sobretot si el reemplaçant era Ferran Torres, autor de quatre gols en els tres últims partits, dos en la victòria de Dortmund i que no li van fer guanyar la titularitat. Lewandowski només n’ha celebrat un.

Amb Lewandowski, reemplaçat en els tres últims partits, suplent a Mallorca, va marxar Dani Olmo, un altre jugador sense gràcia, en la repetida alineació blaugrana, i va entrar Fermín, un altre revulsiu d’Alemanya.

L’aguant de Lamine Yamal.

Al camp es va mantenir una estona més Lamine Yamal, malgrat que havia demanat el canvi en la primera part a causa d’una fortíssima entrada en el minut 16 de Neyou, que li va retorçar el turmell dret. Va ser visible el dolor que sentia, la incomoditat i la preocupació. Aquest turmell el va tenir de baixa tres partits per una afectació a la sindesmosi.

L’extrem va aguantar com va poder fins al descans. Adolorit, incòmode i preocupat. Però va firmar les dues jugades més rellevants en sengles escapades per la dreta que van ser desaprofitades. A l’equip li faltava rematada. De la davantera titular només va continuar Raphinha, el capità, que va rematar al pal després d’una magnífica reacció de Dmitrovic.

Eric, central una altra vegada.

L’última vegada que Eric va trepitjar la gespa de Montjuïc no va passar de l’escalfament del Barça-Sevilla. Era el 20 d’octubre i el que es va pensar que era una lleu lesió a l’adductor dret ha tingut el central de Martorell dos mesos a la infermeria. Va ser el privilegiat que va irrompre en l’alineació que es va repetir en el camp del Betis i del Dortmund. El substituït va ser el jove i no el veterà. Va sortir del grup Pau Cubarsí, que havia empalmat 21 partits, i no Iñigo, que només en sumava 15 de consecutius.

Eric va jugar de central dret, la seva posició favorita. L’equip ja no el necessita de migcampista, que era el lloc on va trobar el seu espai en època que era un fix en l’alineació. Quan es van ajuntar les lesions de Bernal, Gavi, Christensen, De Jong i Fermín.

Notícies relacionades

El Barça rebutja ser feliç

Carmen Weiler ja lluita amb les millors del món

La presa de pèl.

L’àrbitre va afegir cinc minuts a la primera meitat. Els jugadors del Leganés van patir infinitat de suposades lesions, i Lamine Yamal i Renato Tapia van haver de ser atesos. El quart àrbitre va ensenyar el cartell. En aquell moment Tapia, al centre del camp, es va llançar a terra. Més d’un minut i mig va trigar a ser substituït. Quintero González, magnànim amb la delació del Leganés, justificada per la victòria que protegia, només va concedir uns segons. Per trigar, l’equip madrileny va fer esperar el Barça i l’àrbitre per començar la segona meitat. Un anunci del que vindria.