El Barça rebutja ser feliç

Jeff Luhnow, el president del Leganés nascut a Mèxic que va arribar a ser director general dels Houston Astres de la lliga nord-americana de beisbol, devia estar més que satisfet al veure com el seu equip guanyava per primera vegada fora de casa en aquesta Lliga. I perquè el partit, ple d’interrupcions, es va fer tan lent com qualsevol de la Major League Baseball.

L’alegre i eixerit Barça que va enlluernar a Dortmund no va tenir res a veure –tot i que repetissin tots menys Cubarsí, suplert per un notable Eric Garcia– amb l’equip que es va veure en la nit de Montjuïc. Va ser un grup ullerós i amb el mateix llenguatge corporal petri de Marcus Sorg, que era qui oferia les instruccions a la banda mentre el sancionat Hansi Flick observava el desastre des de la cabina dels analistes.

El tècnic alemany –el de dalt, però també el de baix– es va regirar al veure el que va passar en els primers quatre minuts de partit, un pròleg adequat a la baixada als inferns que vindria a continuació. Balde, a Babia, es va desentendre de Munir. Per sort per al carriler blaugrana, el davanter del Leganés va disparar a l’atzar.

Però allò no va ser més que una advertència en la qual cap blaugrana es va fixar. En el córner posterior, Sergio González va aparèixer a l’àrea. No hi va haver futbolista del Barça que es fixés no en el seu marcatge, sinó en la seva simple presència. Al veure volar la pilota, el central del Leganés no va haver de fer més que sortir del cau i, tot sol, marqués un gol de cap.

S’obria així de bat a bat la capsa de Pandora, que va provocar un estat de nerviosisme a Montjuïc que va inquietar els futbolistes del Barça, però també un àrbitre novell –Quintero González mai havia arbitrat l’equip blaugrana en aquesta temporada de debut en Primera– i també una grada ciclotímica. Als cinc minuts, des de sectors pròxims a la Grada d’Animació, tancada per la directiva i ocupada ara per penyistes diversos, van començar a sentir-se els crits que tant molesten el president: "Barça sí, Laporta no". De poc servia aquesta minixaranga que, en la gèlida nit, intentava animar un ambient d’allò més tètric.

Entre ensopegades, pèrdues de temps, una forta puntada de peu de Neyou a Lamine i contínues pèrdues a un coll del camp que Borja Jiménez, tècnic del Leganés, va congestionar, el Barça pagava la seva escassa traça en el xut.

Perquè malgrat la poca lucidesa del joc i l’escassa projecció per les bandes –Lamine Yamal, adolorit, va buscar més les posicions interiors–, tot s’hauria aclarit si hi hagués hagut més contundència en l’àrea en el primer acte.

Dmitrovic, el porter serbi del Leganés, va fer la vida impossible a Lewandowski. Li va arrabassar dos gols i el polonès va acabar substituït per Ferran Torres a 25 minuts del final i després de rematar fora amb l’espatlla. Dmitrovic també va saber negar Raphinha, que li va treure una manyopla abans que la pilota toqués el travesser.

Notícies relacionades

Una altra ficada de pota

Carmen Weiler ja lluita amb les millors del món

El Leganés, que va haver de recórrer a Brasanac després que Tapia demanés el canvi per lesió en l’afegit del primer temps, es va tancar encara més en un segon acte anguniós. Pedri i Olmo –substituït per Fermín– no tenien claredat, i Lamine Yamal, que evitava encarar, no podia amagar que el turmell l’estava incomodant. Per si no n’hi hagués prou, Kounde va creuar massa en l’ocàs.

El Barça va perdre l’oportunitat que li va brindar el Madrid després de l’empat a Vallecas. I va perdre l’ocasió d’allargar la seva bonaventura, com si la felicitat l’incomodés. Al minut 51, el corb blau del Leganés va desplegar les ales i va tocar el dos de Montjuïc. Allò de "mai més" no serveix per al Barça.