Pere Romeu: "Vull que el que veig en el camp em representi, que per a això soc entrenador"

El calendari és asfixiant. ¿Com es fa per preparar un partit com el del Manchester City amb tan poc temps?

Adaptant-nos a aquesta realitat de jugar cada tres dies, d’entrenar poc, però he de triar molt bé el que s’entrena per al partit a què t’enfrontes. L’equip està bé, en una dinàmica clarament ascendent. Sí que és veritat que venim d’un partit en què no vam estar gaire encertades, contra la València. Va ser diferent del que esperàvem, però no ens condicionarà, perquè durant tota la temporada sempre hi ha partits o moments de partits en els quals no estàs superencertat.

Primers mesos com a entrenador del Barça i s’ha parlat molt dels canvis. ¿Com han sigut realment?

Tu, quan ho guanyes tot, no et fas preguntes. No et preguntes, ¿com ho estic fent o com ho deixo de fer? Segur que en els anys anteriors, fos quin fos l’entrenador, es van fer partits no tan bons i els resultats van ser inflats i es va guanyar. Els canvis mai són fàcils i més quan un equip ha de guanyar-ho absolutament tot. Llavors nosaltres, o jo en aquest cas, el que vaig decidir és introduir coses, més que canviar. Soc un entrenador nou. Crec en una manera d’entrenar, en una idea de joc concreta i no és ni de bon tros gaire diferent del que s’estava fent. Simplement és introduir píndoles, petites coses, que a mi com a entrenador m’agraden, em representen. I crec que és bo per a aquestes jugadores tenir nous reptes, tenir nou contingut perquè crec que és una font de motivació.

¿Es prepara diferent un partit al Johan Cruyff que a l’Estadi de Montjuïc?

No es prepara diferent. L’elaboració que té el pla de partit, el disseny, el vídeo, tot és exactament el mateix. Òbviament, hi ha una píndola de motivació per jugar a l’estadi principal de l’equip mentre s’acaba l’Spotify Camp Nou. És un punt de motivació no només pel camp on jugues, sinó pel que et jugues en aquest partit. Saps que has d’anar a buscar la victòria i a fer dos gols contra un bon equip, que juga bé al futbol, que té una bona identitat de futbol. L’equip arriba preparat.

El nivell de competitivitat a la LigaF i a la Champions és molt diferent.

Nosaltres entrenem per habituar un contingut i la competició et consolidarà aquest contingut. És la transferència que necessita l’entrenament cap a la competició per adquirir tots aquests conceptes que tu vols. Òbviament nosaltres ens trobem en una Lliga en què tenim uns percentatges de possessió altíssims. Estem cada dia atacant blocs molt baixos. Després arribem a la Champions, que són contextos de partits diferents: més oberts, en els quals hi ha equips que et venen a buscar. No és gens fàcil arribar a tots aquests continguts consolidats quan en la teva competició domèstica no t’ho trobes en tots els partits. Per tant, crec que no és fàcil.

Ha viscut ja moltes situacions des que va agafar les regnes de l’equip. ¿Com està sent aquest procés?

Estic content. Crec que hem fet una pretemporada per consolidar molt contingut de com volíem jugar dins de les estructures de joc. Allà vam fer bastant contingut pràctic i que es va consolidar bé. I ara, amb el poc que podem entrenar, el que fem és anar establint relacions. Situacions en què la lateral i l’extrem tenen una presa de decisió, situacions en què la interior, extrem i lateral és la mateixa. És a dir, passem d’unes estructures més grans, de com atacar, com defensar, com pressionar, com replegar, com transitar, etcètera, a ara anar aconseguint situacions de joc més concretes. Penso que l’equip ha assumit bé el contingut, penso que l’equip està en un estat de fluïdesa més gran que quan va començar. No hem de ser extremistes. Mira que soc exigent amb mi mateix i amb l’equip. Hi ha moments del partit en què no s’està tan encertat, hi ha partits que no són tan brillants, però crec que la línia de joc i de l’equip és bona. L’equip continuarà anant a més. Tenim marge de millora i estic content amb el dia a dia de l’equip.

Hi ha hagut molta crítica per l’inici de temporada de l’equip. ¿Falta paciència?

Jo sé en quin món soc. En el futbol l’últim que hi ha és temps, perquè els entrenadors van rodant d’aquí a allà, la gent té molta pressa en el món del futbol. Jo soc una persona competitiva, jo vull que aquest equip continuï guanyant-ho tot, és el principal repte. M’encantaria poder celebrar els títols com hem fet en temporades anteriors. Però no t’enganyaré, m’agrada el futbol perquè m’agrada jugar-lo d’una determinada manera, competir-lo d’una determinada manera, que l’equip entengui algunes coses d’una determinada manera i intentar explotar les virtuts dels meus futbolistes. Per tant, tot i que sigui una persona que vulgui guanyar-ho tot, jo vull que l’equip ho faci d’una determinada manera. Vull que el que veig al camp em representi, que per a això soc entrenador.

¿Com ha canviat el Pere Romeu que va entrar el primer dia al vestidor com a entrenador del que està aquí assegut avui?

Està molt més adaptat. Jo soc una persona a qui agrada tenir el temps per dissenyar l’entrenament, per elaborar el vídeo, per tenir reunions individuals amb jugadores i reunions més col·lectives per línies. I quan passes a ser primer entrenador, t’adones que tens de tot menys temps i no encadeno, de vegades, més de 30 minuts treballant al despatx perquè cal gestionar qualsevol cosa perquè al final tot acaba arribant a mi. Soc una persona que confia en la gent amb que treballo, així ho he traslladat des del primer dia. Per a mi és clau, en qualsevol context, envoltar-te de gent que et complementi i que sigui millor que tu, en el que tu no arribis. I jo estic molt content pel cos tècnic que hem format. A mi em sumen moltíssim.

Va canviar de rol al vestidor. ¿Va canviar també la manera en què es relaciona amb les jugadores?

Respecte al futbolístic, en els tres anys anteriors, ja com a entrenador assistent ja notava que el tenia. La principal diferència ara és que jo ara elegeixo les 11 que juguen. Com a entrenador assistent, tota la informació que trasllades és des d’una tranquil·litat màxima. I ara com a entrenador, tot ho expliques des de mil inputs diaris. I al final, això és una diferència principal. Soc una persona molt oberta al debat futbolístic. Soc una persona amb unes idees molt clares, molt concretes, però a mi m’agrada que la gent em plantegi dubtes, que em posi entre l’espasa i la paret. M’agrada escoltar les futbolistes.

S’ha creat molt debat respecte a l’inici de temporada, al joc de l’equip. ¿Li ha arribat?

Jo m’intento aïllar bastant de tot això, però al final tens amics i família que t’ho acaben traslladant. Sé en quin món soc i al món del futbol, tothom opina, tothom debat, tothom creu que sap sense haver dirigit un entrenament. Tothom creu que en sap veient un partit de futbol sense analitzar-lo en detall. Soc una persona a qui li agraden moltes coses a la vida, però a mi no em veuràs criticar algú, una obra o el que sigui, si no conec el procés d’això. Llavors, a mi, aquestes crítiques, ¿què vols que et digui? Per a mi hi ha molta falta d’informació. I d’altra banda, aquest equip ha guanyat tantes coses que a la mínima que alguna cosa no acabi de sortir serà criticada perquè els èxits anteriors ho diuen així.

¿Com es combat aquesta falta de paciència? ¿Amb resultats o futbol?

Amb victòries. No n’hi ha més. En el futbol tot són victòries. Després, quan guanyes, et diran que el joc no ha sigut prou bo, però en el futbol tots són victòries. És la realitat en la qual vivim, és la realitat en la qual ens trobem. Perquè el futbol, si alguna cosa té de diferent de la resta o de moltes altres coses, és que no hi ha una manera en concret que sigui millor que l’altra. Tot és vàlid.

¿L’ha afectat personalment?

Jo et puc assegurar que dormo molt tranquil. Dormo bé, les hores que em toquen dia a dia [riu]. M’aixeco tranquil, vinc amb ganes a la feina. Soc conscient que és una responsabilitat molt gran, que agafo un equip que ve de guanyar-ho absolutament tot, per la qual cosa l’exigència és màxima.

Notícies relacionades

De la lluita al canvi social

Els homes tripliquen les dones que agafen la bici per anar per Barcelona

Es pressuposa sempre la victòria de l’equip. Si no es goleja, sembla que no compta. ¿Cansa aquesta pressió?

Si alguna cosa té de brillant aquest equip és que ha fet coses molt difícils de repetir. Segons quines golejades, guanyar tants títols… Tot això, tot i que siguem superiors a rivals, tot i que siguem favorits en moltes coses, la gent no és conscient que després se’t planten 11 jugadores a la vora de l’àrea i que tu has de guanyar aquest partit 5-0. Doncs disculpa’m, però té les seves dificultats. I més quan vas a tots els camps de la Lliga o reps aquí tots els rivals i el que volen és sortir amb el marcador més curt possible. Això et fa que sigui un context de partit complex.