La temeritat amb Lamine surt cara

Poc va importar que el mateix davanter demanés el relleu abans de la conclusió del primer acte, tot i que després se’n desdigués. O que Lamine, adolorit, s’allunyés de la banda per no haver d’encarar el seu marcador. La conseqüència d’aquesta barrabassada no ha sigut cap altra que el comunicat mèdic emès ahir pel Barcelona, amb el qual confirma que el futbolista estarà entre tres i quatre setmanes de baixa.

Lamine Yamal té una lesió de grau 1 al lligament intertebioperoneal anterior que l’obliga, ja no només a absentar-se del duel de dissabte vinent a Montjuïc davant un Atlètic que està igualat a punts amb el Barça al cap de la taula, sinó també a perdre’s l’estrena del Barça en la Copa contra el Barbastre (4 de gener), i a ser dubte tant en la semifinal de la Supercopa d’Espanya a Jidda contra l’Athletic (8 de gener) com en la hipotètica final del torneig (12 de gener).

Després que el migcampista del Leganés Neyou donés una puntada de peu a Lamine Yamal en el minut 16, l’extrem va optar per continuar jugant malgrat les evidents mostres de dolor que, a més, van condicionar el seu joc de mala manera. Tot i així, Lamine Yamal va arribar al descans i fins i tot va continuar jugant en el segon temps. No se’n va anar a la banqueta fins al minut 75, quan va ser substituït per Gavi. Lamine, a més, ja venia de passar 22 dies de baixa després d’una contusió al mateix turmell dret soferta en el partit de Champions contra l’Estrella Roja a Belgrad.

Caiguda sense fi dels blaugrana

A més de la baixa de Lamine, el Barça de Flick té un altre seriós problema en la Lliga. Ja és oficial. No només ho diuen els números (5 punts dels 18 últims possibles), sinó també el seu joc: gris, pla, insípid i sense idees. No hi ha resposta del tècnic alemany a aquesta caiguda del seu equip en què no s’endevina final. Almenys a Espanya, perquè és capaç d’oferir una imatge solvent i poderosa a Europa amb el seu triomf sobre el Dortmund per després, quatre dies més tard, desfigurar-se de manera sobtada davant el Leganés.

Cada derrota (i ja en són quatre en la Lliga) contenia un missatge. I en cap cas ha sabut descodificar-lo l’equip amb la intel·ligència i enteresa que requeria la situació, incapaç com és d’aprofitar les ensopegades del Madrid, donant vida –¡i quina vida!–al renascut Atlètic de Simeone, que té al costat, just ara que visitarà dissabte Montjuïc.

"Tenim problemes en la Lliga. No hem tingut prou concentració en els primers minuts. Hem concedit un gol i després hem creat moltes ocasions, 20 si no m’erro, amb cinc o sis de molt clares", va dir Marcus Sorg, que lamentava la falta d’eficàcia de l’equip. "És part del procés i dies així són difícils d’acceptar", va afegir.

El Barça ha perdut el fil en la Lliga. I no té manera de trobar-lo, tenint en compte, a més, que Montjuïc s’ha convertit en un escenari assequible per a qualsevol equip. "Clar que trobem a faltar el suport dels aficionats", va precisar l’ajudant de Flick sobre l’absència de la Grada d’Animació, que està enemistada amb la junta de Laporta.

Derrotes sense coartada

A Pamplona, el Barça es va aferrar a la coartada d’una massiva rotació. A Sant Sebastià va descobrir que es va quedar sec –ni va tirar a porteria davant la Reial– i augurava temps lúgubres. Pitjor va ser la caiguda a casa contra el Las Palmas perquè es va detectar que no reaccionava a aquests estímuls negatius.

Notícies relacionades

Espanya ja coneix el camí per guanyar la seva primera Eurocopa

La tristesa de l’heroi juvenil

I més frustrant és aquesta quarta, i de moment, última derrota en Lliga amb el Leganés, que en va fer prou amb un gol en el minut 4 de Sergio González, en el servei d’un córner, horriblement defensat. Va tenir més d’una hora per respondre. Però no ho va fer, i va caure primer a les mans i peus de Dmitriovski i després ofegant-se en la seva pròpia ineficàcia.

Li va passar el mateix, com si el Las Palmas i el Leganés estiguessin units per un invisible fil que el va despullar. I Flick, que va tornar a prescindir de les seves estrelles (va treure Lewandowski i Olmo, i en el tram final un tocat Lamine), no endevina la tecla. Canvia, però el Barça no canvia, somort en el seu rostre de lliga, deixant una profunda sensació d’inquietud. Ni rastre de l’equip coherent, sòlid i atrevit que va triomfar a Dortmund i que va segon en la Champions.