Espanyol i València es desafien en una final per la permanència

En el futbol se sol caure massa en el tòpic d’atribuir la categoria de "final" a qualsevol enfrontament más o menys important. En el cas del duel d’aquesta nit a l’RCDE Stadium (21.30 hores) no s’exageraria gens si es qualifica així la cita entre l’Espanyol i el València, dos clubs en tremends problemes que segueixen camins paral·lels en la seva desgràcia. El que guanyi prendrà oxigen en la seva llarga lluita, el que perdi pot viure un cataclisme començant per un moviment sísmic a la banqueta.

L’últim de la Lliga, l’equip dirigit per Rubén Baraja, que segueix en el càrrec perquè l’amo Peter Lim vol evitar-se per tots els mitjans el pagament de la liquidació, i l’antepenúltim, l’Espanyol d’un Manolo González a la corda fluixa, s’enfronten en un dramàtic pols previst inicialment per al dissabte 9 de novembre a les 18.30 hores. La dana va obligar a ajornar-lo fins avui en un "horari criminal" que afectarà l’afluència de públic.

Un dels malalts sortirà alleujat de la batalla, mentre l’altre quedarà ferit de mort. Els valencians sumen tres derrotes consecutives a la Lliga, mentre els catalans necessiten recuperar la versió que els va portar a l’èxit contra el Celta. "Per a mi és una final, com tots els partits que ens queden ja. Cada enfrontament és clau. Seria important pel que fa a moral anar-se’n a Nadal fora del descens", va assegurar ahir el tècnic periquito.

"No podem fallar"

El preparador gallec, acostumat a viure sota pressió, no va voler dramatitzar en excés. "No he tingut cap partit fàcil aquí. Si el dia de Gijón no guanyes, o vas a Oviedo i perds no estàs a Primera, més a vida o mort que això és complicat. Queda molta Lliga per davant, però aquests són partits per donar un plus. No podem fallar", va remarcar Manolo.

El tècnic va insistir en l’orgull que suposa per a ell pilotar el quadre blanc-i-blau malgrat les turbulències que va trobant-se pel camí: "Mai em penediré d’entrenar l’Espanyol. Jo ja sabia el que hi havia i que seria així. L’únic que vull és fer la meva feina el millor possible, deixar-me la pell perquè l’Espanyol estigui a Primera l’any que ve".

Manolo tindrà aquesta nit la baixa crucial de l’amonestat Pol Lozano en el centre del camp. Jofre i Omar, en canvi, tornaran a l’onze. El tècnic va apuntar que "no hi ha solucions miraculoses", però sap que el guió pot venir determinat per dos factors clau: "contundència i encert".

El "vaixell" de Baraja

Notícies relacionades

Jenni Hermoso recorrerà la sentència que condemna Rubiales pel petó i l’absol per coaccions

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadre; Madrid-Atlètic, derbi europeu

La victòria és sempre el millor remei per calmar tots els mals. D’aquests tres punts pot dependre l’immediat desenvolupament del curs. "Espero poder dormir. No he matat ningú, així que tinc la consciència tranquil·la", va concloure el míster periquito. A Mestalla, mentrestant, Baraja va exigir "respecte" envers la seva persona i va remarcar que no dimitirà sota cap concepte: "Anant l’equip cuer, jo no saltaré del vaixell; soc el capità i si s’enfonsa, m’enfonsaré amb ell".

El València ja ha temptejat Quique Sánchez Flores, exentrenador també de l’Espanyol, com a possible recanvi de Baraja en un club en plena convulsió, amb una afició desencisada amb la propietat i un equip en caiguda lliure sense diners per reforçar-se, mals ben coneguts a la casa periquita.