Jasikevicius surt esclafat deljudici a Peñarroya

Sarunas Jasikevicius, una vegada va encaixar els aplaudiments d’una afició que el venera, va fer desaparèixer els folis a l’interior de l’americana, es va ajustar el cinturó, va posar les mans a les butxaques i, seriós, va clavar la mirada a la pista del Palau. Potser per assegurar-se que, almenys el parquet, seguia igual que quan se’n va anar. La resta ja és una altra cosa.

Jasikevicius, que va guanyar dues Lligues i dues Copes com a entrenador blaugrana, se’n va anar del Barça després que, el 26 de juny del 2023, la directiva vengués la seva sortida com un divorci acordat amb un comunicat d’aquests de "gràcies i bona sort". Quan la realitat és que no convenia continuar tenint un entrenador en nòmina que cobrés com una estrella, i que ja li aniria bé per a la banqueta, primer, Roger Grimau –llançat als lleons a l’estiu–, i, després, Joan Peñarroya, que viu al caire d’un atac de nervis. Almenys aquest va poder allunyar-se durant unes hores de l’huracà al veure com els seus jugadors tiraven endavant el partit davant el Fenerbahçe. Punter va ser amo i senyor (25 punts, 5 assistències, 32 de valoració) i va fer volar Anderson (18 punts sense fallada), el seu millor aliat.

Va ser metafòric que un tipus que viu el bàsquet creient-se el malvat d’una pel·lícula de Marvel –Justin Anderson– fos qui comencés a treure el Barça de la crisi (9-7 en l’Eurolliga). L’aler de Virginia, que té esquerra de pintor i dreta de boxejador, va veure com Peñarroya, a l’inici del segon quart, li llançava una bronca tremenda per concedir una transició que estretia un marcador inaccessible per als turcs tota la nit (26-24). Anderson, lluny d’acovardir-se, li va fer una mirada d’aquelles que intimiden i se’n va anar a la banqueta. Però també estava segur que Peñarroya no faria com el llop Pesic, que corresponia als errors amb càstigs d’invisibilitat.

Crits i desesperació

Així que Anderson, després del temps mort i que Parker li digués que seguís endavant, va tornar a la pista. I va esperar el seu moment. Just quan es va veure habilitat , se’n va anar com un toro cap a la cistella i va arrencar un 2 +1 que va fer trontollar el Palau. Ja no tant per l’acció, sinó perquè Anderson va començar a colpejar-se el pit com si allà dins hi habités un dimoni per silenciar (31-24, m. 17).

Tot i que, en aquesta batalla emocional, Peñarroya reprendria la desesperació i els crits després que els seus jugadors no aconseguissin tancar un rebot en l’última jugada abans del descans i Anderson, sí, cometés una falta que permetia als turcs agafar una mica d’aire de cara a la represa (44-37).

Però el Barça va trobar grandíssims arguments en el talent brut de Punter, que aquest cop sí que va tenir el dia amb els seus tirs a peu coix, i Parker, oferint anotació des dels racons. El Fenerbahçe, en canvi, va ser una ombra. Va pagar la seva paupèrrima estadística en tirs de tres (7/30) i que qui havia d’estirar el carro, l’exblaugrana Nigel Hayes-Davis (7 punts, 1/6 en triples), s’assemblés molt més a l’aler que va jugar en el curs 21-22 al Barça que al que està sent un dels millors d’Europa.

La nit va acabar amb Punter provocant els salts d’Anderson davant el deliri de l’afició que se’n va anar més calmada a casa. I que es va permetre homenatjar amb més aplaudiments un Jasikevicius que, frustrat, no va participar del judici sumari al Barça de Peñarroya.

També va respirar alleujat el Madrid (7-9), que va guanyar a la pista del líder, el París (85-96).

Barça 90-63 Fenerbahçe

BARÇA: Satoransky (5), Punter (25), Anderson (18), Parker (15), Vesely (2) –equip inicial–, Willy Hernangómez (4), Núñez (4), Abrines (2), Brizuela (11), Parra (4) i Sarr (-).

FENERBAHÇE: Hall (9), Baldwin (4), Hayes-Davis (7), Colson (15), Birch (8) –equipo inicial–, Guduric (3), Melli (3), Biberovic (4), Sanli (2) i Mays (8).

Notícies relacionades

Flick: "Estic molt orgullós, aquest és l’estil que vull"

La condemna va estar en la seva ineficàcia

PARCIALS: 20-12, 24-25, 21-16 i 25-10.

PALAU BLAUGRANA: 5.974 esp.