¡Si Xavi dona dos dies de festa, s’embolica!

Tots els criteris són vàlids per jutjar les decisions dels entrenadors, sobretot si tenim en compte que només hi ha dues o tres, a tot estirar quatre, persones en el si de cada club per poder emetre judicis sobre el comportament, la manera de treballar i el llibre d’estil del tècnic que dirigeix la seva plantilla. És evident que, com passa en el tema arbitral, el problema és que davant la mateixa jugada (dissabte passat, hi va haver un autèntic escàndol majúscul, a Son Moix, quan un àrbitre, gairebé nouvingut a Primera, va expulsar Muriqi per una entrada i, als vuit minuts, per la mateixa, va deixar sense vermella, bé, fins i tot sense groga, Van de Beek, ¡una vergonya!) es prenen decisions diferents, sí.

Hansi Flick va arribar al Barça i, des del primer dia, quan va dir que no pensava posar excuses (ja les ha posat, ja) va comptar amb el suport total de Joan Laporta i, per descomptat, de Deco, cosa que no va passar, en la temporada passada, amb Xavi Hernández, al qual van tornar boig, al qual van marejar i al qual, al final, van sentenciar, amb l’empenta que li va proporcionar el que era el seu amic, Alejandro Echevarría. Hi va haver un moment, una època, en què internament, als racons de la llotja, tot el que feia Xavi els semblava malament. Es van burlar de la manera de motivar els seus jugadors. Van criticar que era massa còmplice dels seus futbolistes, a qui els tolerava tot. Que entrenaven poc i fluix. I, per descomptat, que no els treia, a cada un d’ells, el rendiment que podien donar.

Notícies relacionades

La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya

Lamine Yamal, el «superheroi» d’Espanya, s’emancipa

També es va criticar a Xavi que concedís massa dies de festa, de vacances. I mira per on, després del fracàs més gran en anys (una victòria en sis partits, 5 punts de 18), Flick ha concedit dos dies de festa als nois, suposo que perquè puguin anar-se’n de compres nadalenques a París i Milà. No dic que estigui malament. Bé, m’és absolutament igual. Pot ser, sí, que els preparadors físics que manegen els paràmetres per saber en quin estat està la quitxalla, hagin recomanat a Flick que ja els castigarà un altre dia pel ridícul contra el Leganés, però que els nois necessiten descans. Jo només sé que si Xavi s’atreveix a tant, a la llotja l’haurien posat verd. Si Xavi s’hagués atrevit a treure la plantilla de la festa del Liceu, deu minuts abans que sortís el pastís d’aniversari, "perquè els nois tenen partit demà", s’hauria embolicat la troca. Si Xavi diu al seu germà Óscar que faci la conferència de premsa (i les explicacions) del 0-1 contra el Leganés, tota la junta ho hauria criticat.

Jo només sé que si computem les últimes cinc jornades de Lliga, de la 13 a la 17 (l’1-5 de Mallorca, és un partit de la jornada 19), el Barça, que es va enlairar a l’agost i va golejar el Bayern i el Reial Madrid, seria últim de LaLiga, amb només dos punts, encapçalant el campionat l’Atlètic, amb ple al 15; Reial Madrid, amb 13 punts i Athletic, amb 11. Però de moment, a Laporta i a Deco els sembla de meravella tot el que fa el tècnic alemany (per cert, avui, amb els mateixos punts que Xavi). Com els encantava, sens dubte, tot el que feia Xavi Hernández, fins que va deixar d’encantar-los.