Brillants primeres de grup

El Barça no va cedir ni un metre. Es va erigir com l’autoritat que és. Va agafar la pilota en els primers compassos de partit i, des d’allà, va controlar sota les seves normes. S’ho va prendre amb calma, es va agradar, delectant-se amb tocs i passades vertiginoses que van agafar en més d’una ocasió el City a contrapeu. El Barça destil·lava seguretat. Aquest punt d’autoestima va marcar el duel. El record de Manchester ha estat present al vestidor aquests mesos. La derrota va fastiguejar més del que els hauria agradat. Era hora de venjar-se i el Barça va treure això que només tenen les seves jugadores: poder.

Aitana va regalar màgia des de les seves botes. Molt lluny de la frontal de l’àrea gran, amb un xut bombat, va intentar superar la portera Keating, exageradament avançada per cobrir la meta. La pilota se’n va anar massa cap a l’esquerra, fregant gairebé el pal. Aitana es va tirar a terra amb ràbia i les mans al cap. "Merda". Era la millor, la que podria obrir la llauna. Però ningú va dir que fos fàcil ni el futbol just.

Ho va continuar intentant el Barça, una vegada i una altra. Al setge de l’àrea del conjunt anglès va respondre Jill Roord amb un fusell que va rebentar el travesser. Cata va mirar al cel quan la pilota va sortir disparada de nou cap al camp. Per poc.

La força de Pina

El Barça va anar deixant sense aire el City. Es va mantenir estoic en la seva idea. I Esmee Brugts es va associar amb Aitana dins de l’àrea. La pilota va rebotar en la defensa anglesa i va caure a les botes de Claudia Pina. Va empalmar la pilota, al toc, i la va enviar dins de la porteria. Rere la pilota va entrar ella per recollir-la i emprendre a gran velocitat el camí cap al cercle central. Amb crits, amb ràbia, va impregnar tot l’estadi de la força que irradia. Ser primeres de grup estava a tan sols un gol.

Hi havia certa calma en l’ambient tot i que l’objectiu no estava complert. Encara. I Aitana es va encarregar de firmar el bitllet. Es va enganxar la pilota a les botes gairebé al centre del camp. Va driblar i va conduir amb una defensa empenyent-la espatlla amb espatlla. Aitana no va cedir i, amb la punta, va passar la pilota per sota de les cames de Keating. Va obrir els braços, va mirar al cel i va somriure. Igual que els 29.007 aficionats que van fer d’una tarda freda a Montjuïc una olla a pressió.

Notícies relacionades

Un Espanyol gris es queda a mitges i segueix en descens

Cinc dècades pedalant

Es van tornar a encendre les llanternes a Montjuïc. Aquesta tradició que feia setmanes que no es veia a l’estadi, des que el Barça va caure davant el Chelsea abans de classificar-se per a la històrica final de Bilbao. Els llums es van encendre mentre Alèxia es treia el peto. La capitana tornava després de la lesió i l’ovació que es va endur va estar a l’altura. Va entrar per Pina i, amb el braçalet de nou al braç, va començar a brillar.

Tan sols un parell de minuts després, va recollir una pilota una mica allunyada de la frontal de l’àrea. Com si res, com si tenir aquest magnetisme amb la pilota fos normal. Va conduir, se la va col·locar i va deixar congelada la portera anglesa mentre la pilota la superava per la dreta. Sense pietat. Amb màgia. El Barça no només va fer la feina, sinó que es va rescabalar. Primera de grup, evitant l’Olympique de Lió o el Chelsea a quarts. Cop a la taula. I un partit que demostra no només la qualitat d’aquest equip, també la seva fortalesa davant les adversitats.