Catalunya també serà determinant en la Vuelta
La prova, presentada ahir a Madrid, tindrà 20 quilòmetres de contrarellotge a Figueres, visitarà l’Alt Empordà per primera vegada i passarà pel Pirineu de Lleida.
El 23 d’agost del 2025 s’aixecarà a Torí el teló d’una edició especial de la Vuelta. Noranta anys complirà la ronda espanyola. Ho farà a Itàlia, la primera vegada que la cursa rodarà pels paratges del Giro. I es vestirà amb un uniforme dissenyat amb els noms de muntanyes clàssiques, un recorregut allunyat de bona part de les pujades exagerades que havien marcat el mode de vida d’aquests últims anys. Serà una cursa en què Catalunya tindrà un paper determinant, sobretot amb la contrarellotge de 20 quilòmetres de Figueres i l’estrena de la prova per carreteres de l’Alt Empordà abans d’ascendir pel Pirineu de Lleida.
A Madrid, on es va presentar ahir la pròxima ronda espanyola, 15 vencedors de la carrera no es van voler perdre la màgia de descobrir un traçat que comptarà amb 10 finals en alt i dues contrarellotges, duresa a dojo, mig Espanya a l’escenari ciclista, el nord en comptes del sud. Entre d’altres, Chris Froome, Alberto Contador, Pedro Delgado i Laurent Jalabert van assistir al descobriment d’una Vuelta que visitarà Itàlia, França i Andorra, al marge del traçat per les terres d’origen de la prova, i que passarà per Catalunya, amb una contrarellotge per equips a Figueres, tal com va avançar aquest diari.
Serà la Vuelta que afrontarà la primera pujada al Piemont i que visitarà el quart dia els Alps del Tour (Montgenèvre i Lautaret, cims menors de la serralada), camí de Voiron, a prop de Grenoble, des d’on es volarà després a Girona, amb la mirada posada en la crono de Figueres per dirigir-se d’Olot al port andorrà de Pal, el primer de les muntanyes tradicionals de la ronda.
Les carreteres de Lleida serviran a la Vuelta com a introducció cap al Pirineu d’Osca des d’Andorra la Vella, la connexió típica pel Cantó i el pas per Sort, on els cotxes que acompanyen la cursa per davant dels corredors paren sempre, a comprar loteria.
Revolts de vencedors
Torna Cerler, on es col·locaran senyals de circulacióals revolts que recorden el nom dels vencedors, com Perico, en un cim que semblava oblidat. Es crearà una espècie d’Alpe d’Huez. Per la base del llegendari port alpí dels 21 revolts circularan els ciclistes el dimarts 26 d’agost, camí de l’aeroport de Grenoble.
Hi haurà colorit de La Rioja amb l’arribada a Valdezcaray i la primera jornada de descans a Logronyo. Després s’homenatjarà Miguel Induráin, que mai va guanyar la Vuelta, amb la pujada final al seu estimat Larra Belagua, a prop de la cova on va enterrar ampolles de vi que ha de destapar en la seva noble vellesa. Va ser el lloc on va guanyar el belga Remco Evenepoel l’any passat.
El País Basc no es queda al marge. Ja fa anys que la Vuelta entra o passa per Euskadi allunyada dels rancors del passat. Bilbao acull una etapa trampa amb set ports de muntanya, abans de buscar la ruta cap a Cantàbria i l’etapa reina amb l’Angliru, previ pas pel Cordal, que fa més dura encara la gran jornada asturiana. La Farrapona acomiadarà el contacte amb els Picos de Europa i anunciarà el viatge cap a Galícia, on sempre és difícil trobar una recta plana amb cara i ulls.
Nova arribada en alt a Mos, a la província de Pontevedra, després d’un dia de repòs amb sabor gallec. La Vuelta ja estarà en la tercera setmana amb els al·licients de la contrarellotge de Valladolid, 26 quilòmetres de recorregut, després de pujar El Morredero, a Ponferrada, i abans del tradicional passeig per la serra de Guadarrama amb arribada a la Bola del Mundo, a dalt de tot de Navacerrada. La festa ciclista s’acabarà el diumenge 14 de setembre amb un esprint a Madrid.
El recorregut oficial comptarà amb catorze sortides i cinc arribades inèdites i 3.138 quilòmetres d’esforç. Només queda pendent del que ara sembla un secret a crits. Si no hi ha sobresalts, si el Tour no l’esgota en excés, sí que estarà Tadej Pogacar l’any que ve en la Vuelta. Ell no ho vol fer oficial encara. Prefereix ser caut, però es prepara per al gran repte de guanyar la ronda espanyola després de la francesa. I si ve, ja gairebé se’l pot començar a situar com a únic favorit al triomf final.
