Eva Díez: "Ara em reconeix molta més gent"

Eva Díez (Barcelona, 1983) s’ha convertit en un fenomen de la Queens League i, malgrat que fa temps que té un nom propi en l’esport, no sempre ha anat de bracet del futbol. Qui va ser campiona d’Espanya de boxa ha sigut una de les màximes golejadores de la competició femenina creada per Gerard Piqué.

Aquest 21 de desembre esperava disputar juntament amb el seu equip, El Barrio, les finals de la competició, que tindran lloc a Tenerife, però es va quedar finalment a les portes. La jugadora assegura que guanyar la competició és un dels pocs somnis esportius que li queden per complir. "Hauria sigut fantàstic. Entraria en els meus records favorits després de pujar amb el Llevant Badalona a Primera i guanyar el campionat d’Espanya de boxa", afirma l’Eva a aquest diari.

I això no és poc, ja que la davantera del club blau fa tota una vida que es dedica a l’esport. "He vist com ha crescut el futbol femení. Ara mateix hi ha molta gent que hi està interessada. Penso que la Queens League també ha tingut un paper en aquest canvi", afirma la jugadora d’El Barrio.

"Em reconeix molta més gent pel carrer ara que jugo a la Queens que quan jugava a Primera Divisió a futbol. És un fenomen de masses que ha aconseguit enganxar molta gent, sobretot els més joves", assenyala. Aquesta relació entre els dos esports no sempre ha sigut positiva o, almenys, compresa.

Regles diferents

"És normal que hi hagi gent que no ho entengui. El problema en part és que en diem futbol, però només s’hi assembla en el fet que es marquen gols. Les regles són diferents, la durada, el terreny... A la Queens no pots celebrar la victòria fins que no s’ha acabat del tot el partit perquè un 4-0 es pot cagirar fàcilment amb una carta o una tirada de dau", explica la jugadora. L’Eva es refereix a les crítiques del sector més purista de la pilota, que consideren que aquesta versió de l’esport no és encertada. "Sens dubte, un purifanàtic del futbol no entendrà la Queens, però cal veure-ho com un producte diferent, amb molt xou, dinàmic i canviant". Cada vegada hi ha més jugadores que opten per enviar vídeos al procés de selecció d’aquesta lliga. "Hi ha moltes aspirants, i això als clubs catalans no els ha de fer gaire gràcia. Però és que el projecte és molt potent, ja no només econòmicament, sinó en general", explica.

Per a l’Eva, el futbol ha sigut la seva vida, però des de fa 11 anys també ho ha sigut la boxa. "Va venir per casualitat. Un amic em va convèncer d’anar-ho a provar i des del primer dia l’entrenador em va dir que hi tenia molta traça. Abans d’un mes ja era al ring i al cap d’un any competint. Però no és habitual arribar tan lluny començant tan tard", explica la púgil. Va començar amb 30 anys, però des d’aquell moment els guants han format part de la seva vida diària.

Notícies relacionades

Míchel, autocrític: "El que ha de trobar la tecla soc jo"

El misteri de Darren Dein

"Al principi em costava combinar-ho. A la nit arribava morta a casa. Treballava envasant fruita al matí i a la tarda m’entrenava en la boxa i després, tret del dimarts, cada dia doblava en el futbol. Si hi afegim els desplaçaments de partit, era extenuant", recorda. Va ser llavors quan va haver de triar. "Feia molt temps que m’entregava al futbol i vaig decidir apostar fort per la boxa. Va donar bons resultats, però després de fer-me professional i lesionar-me la mà, va arribar la pandèmia i vaig tornar a donar una oportunitat al futbol". La boxa la va ajudar en el futbol. "El càrdio que vaig guanyar boxejant era brutal", remarca.

Ara porta un ritme una mica inferior, però exigent. Amb la Queens s’entrena dos dies i de dilluns a divendres boxeja a la tarda. "Per sort ara treballo de comercial a Mercabarna i no hi ha desplaçaments perquè juguem sempre el dissabte a la tarda", explica. Amb 41 anys, l’Eva continua tenint temporades al davant. "Les meves companyes no es creuen l’edat que tinc. De vegades fins i tot he d’ensenyar el DNI a algun incrèdul, però és que l’esport m’ha mantingut sempre en molt bona forma física", afirma l’esportista.