Hem de parlar de Gavi

Va començar la temporada i de seguida ens vam fer il·lusions amb les victòries i el joc del Barça. Parlàvem d’una nova era i de la confiança que donava Hansi Flick. Però després va arribar un novembre fatídic i l’ha seguit un desembre desconcertant. Perquè d’això es tracta, del desconcert que provoca viure en una muntanya russa: ¿com es pot guanyar a Dortmund amb tant lluïment i ser incapaç de remuntar contra equips molt inferiors com Las Palmas i Leganés? No estem ni a meitat del camí i el desànim ens amenaça perillosament, potser absurdament. Mentrestant, apareixen intents de comprensió. Es parla del somriure apagat de Lamine Yamal, de les excuses que dona Flick, de la falta d’intensitat de l’equip en partits menors, del desencert de cara a porteria de Raphinha i Lewandowski. Com que no vull ser menys, aquí va el meu gra de sorra: Flick no està trobant un encaix clar per als teòrics suplents. Massa partits veient sempre les mateixes cares.

Notícies relacionades

Un Espanyol gris es queda a mitges i segueix en descens

Brillants primeres de grup

El seu treball ens mostra un entrenador amb una idea clara i arriscada, capaç de convèncer els seus jugadors, però prudent o potser timorat, poc amic de canvis i aventures (de fet, quan va fer les primeres rotacions contra l’Osasuna –poc equilibrades–, el Barça va perdre el seu primer partit de Lliga). En una temporada tan llarga cal comptar més amb tota la plantilla, buscar alternatives per anul·lar la idea de l’etern suplent.

Al principi, quan es guanyava tot amb jugadors joves, ens fregàvem les mans pensant que a la rebotiga, lesionats, hi havia teòrics titulars com De Jong, Gavi, Araujo, fins i tot Ansu Fati. Però de moment no ha sabut donar-los més protagonisme. Només Ferran Torres i Fermín han aprofitat els seus minuts, i m’ensumo que aquí el comodí és Gavi. De moment no ha sabut trobar-li un lloc on sigui aquest jugador bestial i decisiu que coneixem. Potser ara amb Lamine lesionat puguem veure una alternativa: Raphinha, a l’extrem dret, i Gavi, com a fals extrem esquerre, un lloc que ja havia ocupat amb Xavi. Més a prop de l’àrea, esgarrapant i amb llibertat de moviments.