Nandu Jubany: "Quan no vaig amb el davantal de xef, porto la granotade la moto"

¿Com estan sent aquestes setmanes prèvies?

És molt diferent de quan hi vaig anar amb moto. No sento el mateix. Sé que estic preparat per anar-hi. El que faré, ho sé fer i el que pretenc, també si no em poso nerviós. Hi ha un cuquet, una cosa que fa que t’hi enganxis. Quan hi vaig anar vaig dir que no hi tornaria. Ara dono excuses i matiso que deia que no hi tornaria amb moto [riu]. Pensava que no hi tornaria, de veritat. Veia el cotxe molt lluny. És un pressupost que vaig pensar que no tindria mai. Amb cotxe no té res a veure amb la moto.

La diferència és important, pel que fa també a la seguretat.

El Dakar amb moto és un somni, però també una temeritat. Amb cotxe ho és molt menys.

¿En quin moment decideix que ja toca tornar al Dakar?

És que és el meu hobby. Quan no treballo vaig amb moto, en bici o amb cotxes. Mai he deixat d’anar amb moto. El problema és que ara faré 54 anys el dia 19 de gener. Cada cop veig més clar que ho he d’anar deixant. Però necessito un hobby que em faci oblidar els problemes que tinc a la feina dia a dia. I ho he trobat amb el cotxe. M’ho passo molt bé amb un altre tipus de risc. Sempre n’hi ha, però és totalment diferent. A la moto, el para-xocs ets tu.

¿Està complint un somni?

Quan no vaig vestit de xef, vaig amb la granota de la moto. És la meva vida des de sempre. Jo volia ser pilot, però no es va poder. Em vaig fer mal a un genoll quan era molt petit i em vaig dedicar a la cuina. I no m’ha anat malament [riu]. Me’n surto bé amb els cotxes, també amb la velocitat. Quan en una cosa tens passió i et fa il·lusió, t’ho passes bé perquè domines una mica el medi. La gent té la imatge de mi que soc un cuiner i es pregunten: ‘¿Ara aquest farà el Dakar?’. És la percepció de la gent que no em coneix, però el meu entorn sap que sempre estic amb aquestes coses de motos. La meva passió sempre ha sigut la gasolina.

La seva família sempre l’ha vist en aquest món, però el Dakar és diferent. ¿Com ho porten?

La meva dona està una mica cansada i em diu: "Pensava que no ho faries una altra vegada" [riu]. Ja sap el que suposa: entrenar-me, tenir poc temps per a ella, el món dels espònsors, entrevistes i actes... El temps l’has de fer servir per al que et ve de gust si pots. Ha arribat un moment en què m’ho puc permetre. Tinc un equip darrere molt bo i que estira el carro. I que el Dakar sigui al gener em va molt bé, perquè és quan sempre faig vacances. Normalment, veig el Dakar per la tele estirat en una hamaca. Aquest any el viuré una mica diferent. Hi ha gent que en les vacances va a altres llocs, jo al Dakar.

¿Hi ha un punt de por? Tant seu o del seu entorn.

Em fa por tenir un accident i fer-me mal jo, o sobretot, el Marc. Ell va lligat amb cotxe i depèn de mi. Això és el que em fa més por. Fora d’això, no tinc por, però sí respecte. Cada any passen coses i al Dakar es corre molt. Però soc conscient que no és el mateix que amb moto. La meva família també està més tranquil·la perquè no vaig amb moto. A més, vaig en un cotxe gran, un bugui. Hem d’anar amb compte, fer les coses com sabem i tot anirà bé i ens ho passarem de puta mare.

Somriu quan pensa en la cursa. Hi haurà moments de tot tipus, ¿també per somriure enmig del desert?

Hi ha moments en què t’ho passes bé, d’altres molt bé, i d’altres que no tant. També es pateix. Però tinc claríssim que més enllà de la cursa m’ho passaré bé. És el meu divertiment i tot el que faci està bé.

¿Es posa pressió a nivell esportiu? ¿S’ha marcat un objectiu?

Notícies relacionades

Míchel, autocrític: "El que ha de trobar la tecla soc jo"

El misteri de Darren Dein

Soc molt competitiu en tot el que faig. Si jugo amb els meus fills a cartes, vull guanyar. Si correm en bici, vull guanyar. Ho soc fins i tot massa, perquè no ho hauria de ser. Mai en tinc prou amb fer-ho bé, he de fer-ho molt bé. Aquest és el perill. Que no vulgui córrer massa i fem la croqueta com un general. És una cursa on hem d’intentar no fer-ne cap de croqueta [riu]. ¡Si no en fem cap, ho haurem fet bé! El cotxe va molt bé, el Marc Solà [el seu copilot] va molt bé, jo vaig a un bon ritme.

Són unes dates de molta feina a la cuina. ¿L’afectarà?

Serà dels que arribi més cansat. El dia 31 de desembre faré uns 2.500-2.800 menús per emportar. Em menjaré el raïm a l’avió, me l’hauré d’emportar allà perquè arribaré a la una de la matinada, just per fer les comprovacions tècniques. La meva vida és aquesta, no tinc cap excusa. Sempre estic cansat, però diuen que els cansats són els que fan la feina.