FUTBOL

El Girona culmina el seu millor any amb la victòria final

Dos gols abans del descans tranquil·litzen l’equip de Míchel per tancar, davant un Valladolid insuls, una mala ratxa de sis partits sense guanyar.

El Girona culmina el seu millor any amb la victòria final
2
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El Girona va obrir el 2024 amb un brillant triomf sobre l’Atlètic (4-3) i el va tancar amb un de doblement útil davant el Valladolid perquè homenatjava el millor any de la seva història i aturava una mala ratxa de sis partits sense victòria. La necessitava, l’onze de Míchel, per endolcir el descans i encarar la segona meitat de la temporada, limitada ja a ascendir a la Lliga per tornar a Europa, tot i que al gener esperen dues cites de categoria amb el Milan i l’Arsenal que exigirien el retorn del millor Girona mai vist.

No va ser l’equip que va marxar ahir a la nit de vacances, tot i que liquidés amb facilitat l’enfonsat Valladolid. Un gol lleig de rebot en una falta xutada per Miguel i una desencertada intervenció del porter Hein perquè Abel Ruiz, per fi, celebrés un gol. El 2-0 del descans dictava sentència. Es veia impossible que els tres punts poguessin volar de Montilivi.

El Girona es va veure en la tessitura de l’equip gran que s’enfronta a un exercici de paciència davant un rival tancat. Coses de la grandesa adquirida; coses, també, d’un Valladolid ancorat en el descens. Ja li agrada al Girona jugar a l’atac. Ho feia quan no era ningú. La idea és la mateixa, però els jugadors no, i els resultats ho recorden amb acritud. Els antics es mouen amb confiança, però els nous van amb el fre en la complexa dinàmica de passades –Blind va centrar des de l’extrem dret a Arnau, que va pentinar l’àrea, per exemple– , i amb la dificultat de jugar a la velocitat d’un i dos tocs, imprescindible davant el pany i forrellat del Valladolid.

Malgrat la seva precària situació no es va mostrar gaire desesperat, el Valladolid, que va sortir a les palpentes de la cova. No va trepitjar l’àrea fins al minut 60 i va xutar per primera vegada set minuts més tard, permetent a Gazzaniga estrenar guants.

Míchel va treure els seus jugadors del seu tarannà contemplatiu amb dos davanters àvids de gol que van exigir més força als seus companys, i Arnau va trobar Danjuma. El Valladolid de Diego Cocca, que havia estrenat temporada amb victòria contra el València (el penúltim equip sobre l’últim), mai va arriscar, i el càstig a la seva covardia va resultar ser una derrota més greu.

Girona FC 3 - 0 Reial Valladolid

GIRONA: Gazzaniga; David López, Krejci, Blind; Arnau, Van de Beek, Iván Martín, Miguel; Asprilla, Abel Ruiz, Bryan. Tècnic: Miguel Sánchez. Canvis: Stuani per Abel Ruiz (m. 71); Danjuma per Asprilla (m. 71); Portu per Bryan (m. 81); Yangel per Van de Beek (m. 81); Solís per I. Martín (m. 87).

VALLADOLID: Hein; Rosa, Juma Bah, J. Sánchez, Cömert, Torres; I. Sánchez, Juric, M. Martín, Anuar; Marcos André. Tècnic: Diego Cocca. Canvis: Amallah per I. Sánchez (m. 61); Moro per Juric (m. 75); Arnu per Marcos André (m. 88).

GOLS: 1-0 (m. 31), David López; 2-0 (m. 39), Abel Ruiz; 3-0 (m. 81), Danjuma.

ÀRBITRE: González Fuertes, asturià.

Notícies relacionades

TARGETES: Abel Ruiz, I. Sánchez, Miguel, I. Martín.

ESTADI: Montilivi ( 9.534 espectadors).

Temes:

Arsenal Girona