El Barça sucumbeix amb crueltat

Els mèrits no compten, afirma Flick, reticent a buscar excuses que justifiquin les ensopegades que perillosament s’amunteguen, i el seu Barça va pagar la ineficàcia rematadora. Només va encertar una vegada Pedri. Raphinha va xutar al pal, Lewandowski va cometre un error garrafal i Fermín, Pedri i Raphinha van xocar amb el cos d’Oblak, per resumir. L’Atlètic va transformar els únics xuts de tota la nit, el segon quan el rellotge havia superat el minut 95. A pocs segons del final, es va emportar, a més, el liderat.

El Barça no va poder tancar la mala ratxa que l’assetja, però Simeone va aturar la seva malastrugança històrica saltant d’alegria amb la primera victòria en la seva 18a visita a Barcelona i oblidant la pena que va fer el seu equip. L’Atlètic va guanyar amb el segell del cholisme en un meteòric contraatac que va deixar els blaugrana tirats a terra, sense ganes de viure.

Frenada gravíssima

Una victòria en set jornades certifica que la frenada en la Lliga és gravíssima, edulcorada pels dos triomfs europeus que mantenen el Barça prop del Liverpool. Però l’equip va emetre sensacions d’un partit de Champions, i qui no es conforma és perquè no vol.

Al cap de 13 minuts Simeone es va treure el jaquetó de la calor que tenia. No per la seva activitat a la banda, sense temps d’haver esclafit a suar, sinó de la sufocació pel que veia al camp. Raphinha ja havia rematat dues vegades i Oblak va estar a punt de menjar-se un enverinat centre de Fermín des de la banda esquerra. Simeone va tancar el primer temps xisclant com un boig dins del rectangle de joc, molestant el quart àrbitre, donant instruccions per al córner l’única vegada que l’Atleti va trepitjar l’àrea blaugrana. Sense amonestació ni càstig, per descomptat. Va marxar del camp després de l’1-2 saltant i corrent cap al vestidor.

Fermín va ser una de les novetats de l’alineació, trasplantat a l’extrem esquerre, i una altra va ser Gavi corrent per l’interior dret, en sengles retocs que es van ampliar al dibuix de la pissarra, amb Casadó de pivot únic i Gavi i Pedri a banda i banda.

Davant els quatre centrecampistes de l’Atlètic, els tres petits blaugrana no es van sentir mai en inferioritat numèrica. Es van multiplicar per semblar més amb la rapidesa amb què van moure la bola. En realitat eren més: els defenses empenyien per darrere comprimint l’equip, i l’honradesa de Fermín i Raphinha va tapar la sortida blanc-i-vermella. Gavi i Pedri van convergir en el centre de l’àrea des dels seus carrils i es van aliar per segellar el gol. Després de 16 centres infructuosos a l’àrea, el Barça havia trobat l’esquerda. En va trobar d’altres, però no va veure la llum una segona vegada.

Notícies relacionades

Flick: "Estic molt orgullós, aquest és l’estil que vull"

La condemna va estar en la seva ineficàcia

La capacitat de resistència

El formidable primer temps es va tancar amb un avantatge exigu, i l’Atlètic havia donat símptomes d’haver despertat del narcòtic que li havien injectat, mig inerme, però la reacció va ser mínima. Es va sostenir amb la seva capacitat de resistència, que no és poca cosa, esperant amagat la seva oportunitat. Un estil de vida vàlid mentre no entren els gols a la porteria. Malgrat que no va fer quatre passades com Déu mana, perseguint la pilota com sempre ha passat amb Simeone després de 17 visites sense una alegria. Tot i que un empat li va brindar la Lliga 2013-2014. Tenia un blaugrana regalat: David Villa. Amb el segon, Luis Suárez va conquerir la segona (20-21). Ara compta amb el cedit Clément Lenglet. A aquesta càbala tan pròpia dels argentins es pot agafar durant els pròxims cinc mesos. Fins que es dirimeixi el desenllaç del títol, del qual aquest Barça no s’ha acomiadat ni de bon tros.