La condemna va estar en la seva ineficàcia

En la segona meitat, Simeone es va sortir amb la seva, amb el seu Atlètic firmant dos gols que agreugen la crisi del Barça, que suma cinc punts dels últims 21 en joc. El problema, més enllà dels gols de Rodrigo de Paul i de Sorloth, ja en el temps afegit, era que l’equip de Flick es va condemnar en la seva falta d’eficàcia. Va perdonar i va perdre.

Oblak va resistir, Sorloth va abatre.

La portada serà per a Sorloth, que va completar un contraatac espectacular per deixar retratat el Barça. Retratat i abatut, perquè es va tirar al terra, desesperat, al comprovar que el partit se li escapava de les mans quan va començar guanyant gràcies al gol de Pedri. És la tercera derrota consecutiva de l’equip de Flick al seu estadi: Las Palmas, Leganés i Atlètic. O sigui, zero punts de nou. Però si va arribar amb vida fins al temps afegit va ser gràcies a les mans i peus d’Oblak, que va completar fins a sis parades. El Barça va topar amb el porter blanc-i-vermell i va ser incapaç de batre’l, tot i que el va sotmetre a un setge espectacular. Fins a 19 rematades van fer els blaugrana, amb set a porta i només un gol. Fermín, Raphinha i la seva vaselina al travesser, Lewandowski... La llista d’errors a l’àrea cholista li va obrir el camí de la derrota.

La pressió per bandera.

Tres canvis va fer Flick en l’onze inicial. Un per cada línia. I el que va aconseguir és, sobretot, recuperar la intensitat, esperançat en les cames fresques de Gavi i Fermín, sostingut per l’exquisida sortida de pilota que li oferia Pau Cubarsí. Assegut Dani Olmo, el fitxatge estrella d’aquest estiu, a la banqueta, el Barça va recobrar les constants vitals que el fan un equip elèctric, vertical i, a més, conquerint cada metre quadrat de Montjuïc com si l’hi anés la vida. I l’hi anava de debò. Va anul·lar l’Atlètic de tal manera que el va deixar sec en la primera meitat. Ni va tirar a la porteria d’Iñaki Peña, asfixiant els jugadors blanc-i-vermells, incapaços com van quedar per esquivar una enorme i ben realitzada pressió. Tot es va esfondrar en la segona meitat.

Una mala nit de Casadó.

Va estar bé en la primera meitat, com tot el Barça. Però en la segona, castigat pel cansament, es va veure la versió més pobra de Marc Casadó. Va estar tan imprecís que Flick va ordenar a Marcus Sorg, el seu ajudant, que el tragués col·locant Eric Garcia com a mig centre. Un error de Casadó va permetre el gol de l’empat de l’Atlètic. Un error que li va costar car, massa car. Va voler rebutjar la pilota cap enrere, però es va transformar en una cessió per a Rodrigo de Paul, que va aprofitar el regal. En realitat, va semblar una assistència del jove de La Masia cap al centrecampista argentí. Aquell error va costar el gol blanc-i-vermell. I el segon, una pèrdua de pilota en l’inici d’una acció ofensiva, gairebé igual de car, perquè Pablo Barrios es va quedar sol i va topar amb el cos d’Iñaki Peña.

Ni amb un gran Pedri n’hi va haver prou.

El millor Pedri no va ser suficient. Va oferir una exhibició futbolística plena de personalitat i caràcter. No només pel gol, sinó també perquè va decidir agafar el comandament del Barça, capaç de portar la iniciativa, anul·lant l’Atlètic en gairebé totes les fases. Va estar lúcid guiant amb saviesa el partit fins que va acabar sent-ne l’amo. O això creia. Va acabar exhaust perquè no entenia el que havia passat en la segona meitat, quan l’Atlètic els va passar per davant, devastats emocionalment perquè un cop més se’ls va tornar a escapar un altre partit.

Notícies relacionades

Flick: "Estic molt orgullós, aquest és l’estil que vull"

El Barça sucumbeix amb crueltat

La pèrdua de Raphinha i el setè gol encaixat en el quart d’hora final.

El Barça atacava en els últims minuts perquè no li valia de res l’empat amb l’Atlètic. Llavors Raphinha va prendre una decisió equivocada al fer una passada interior en comptes de col·locar la pilota a l’àrea, on es trobaven els seus companys, esperant la centrada per rematar-lo. En la pèrdua del brasiler va néixer el contraatac de l’1-2, el setè gol encaixat en el quart d’hora final. Set de 22 de rebuts.