El futbol sense igual de Pedri
Pedri, desolado, tras la derrota del Barça frente al Atlético. /
L’elogi en la derrota, sovint, està mal vist. Com si tota realitat només pogués ser interpretada a partir del resultat, dels punts de la classificació o del gest de pesar per encaixar un gol en hores en què res ja no té sentit. Si per alguna cosa hauria de ser recordada la nit del 21 de desembre del 2024 va ser per l’actuació individual d’època de Pedri, aquest futbolista amb posat d’un altre temps les marcades ulleres del qual són el contrapunt a un futbol massa lluminós com per no ser admirat.
Simeone, de negre enterramorts, va vèncer per fi en terra prohibida. I l’Atlètic va complir amb aquesta particular mística que l’acompanya aquest curs, amb exercicis de supervivència extrems que escapen de tota lògica més enllà del que pugui parar Oblak. Els grans equips també són els que espremen, no tant les seves virtuts, sinó les debilitats alienes. Però seria un error que quedés clavada a les nostres meninges aquesta última escena del partit, quan Pedri, desencaixat, esgotat, frustrat per no arribar on ho havien d’haver fet d’altres, va veure com el gegant Sorloth condemnava el Barça.
Notícies relacionadesEl Barça que va perdre contra l’Atlètic a Montjuïc i que va començar a perdre corda a la Lliga va ser un equip digne de tot elogi. Dimoni, quin contrasentit, ¿no? Va pagar car els errors –el cop de taló d’esquena de Casadó al balcó de l’àrea que va permetre l’empat de Del Paul va ser contraproduent–, però va desplegar un joc vibrant, divertit, solidari, orgullós i, sobretot, amb sentit. Una cosa que no hauria sigut possible sense el monumental desplegament de Pedri, que, en ple nirvana, va ser capaç de convertir una ruleta incompleta de Gavi en una assistència incomparable que ell mateix va coronar en gol.
Van quedar enrere les lesions, les pors, les sospites per la seva precocitat o el temor que pogués quedar-se a mitges. Tot ha ajudat a configurar la seva personalitat. I un futbol que ara no té parió. Pedri té a la cara marcades les traces del turment. És bon senyal. No només perquè tingui el pòsit del d’algú de trenta anys tot i que acabi de fer-ne 22, sinó perquè el seu joc ha adquirit la maduresa de qui ha sabut perdre abans de guanyar.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Una segona Casa Orsola a l'Eixample: Barcelona investiga la compra i buidatge d'una finca que va burlar el tanteig i retracte
- Apunt El mitjó de Mbappé
- Adéu al mite de les 8 hores: La ciència revela les hores de son per a una salut òptima
- Predicció meteorològica Una massa d’aire polar portarà fred, pluja i neu a Catalunya a partir de divendres
- L’Audiència de Girona avala els desallotjaments exprés
- Nou cicle republicà Els crítics d’ERC es reactiven per condicionar el nou full de ruta de Junqueras
- Possible corrupció La CUP demana a Antifrau que investigui l’exdirector de FGC per un presumpte delicte en l’adjudicació de contractes
- Paral·lel Barcelona inicia la rehabilitació de l’històric Teatre Arnau després d’anys d’abandonament
- Violència contra menors El primer any d’implantació del ‘model Barnahus’ gairebé triplica la detecció de maltractament sexual infantil a Catalunya
- Educació a Catalunya Un de cada tres docents catalans opta al pròxim concurs de trasllats, un sotrac que ja tensa els centres