Un gol de falta de Sandro castiga un Espanyol desafortunat

L’Espanyol es plantava a les illes amb la il·lusió de sumar el seu primer triomf lluny de Cornellà per deixar de ser el pitjor visitant de la Lliga. Falta li feia després dels dos últims empats a casa davant l’Osasuna i el València, que van acabar tenint gust de poc, especialment el sumat davant l’equip valencià, tot i que és cert que va poder ser pitjor en un tram final molt decebedor dels periquitos.

A Las Palmas esperava Diego Martínez, el tècnic que amb prou feines va durar 10 mesos a la banqueta periquita entre el juliol del 2022 i l’abril del 2023. Chen el va acomiadar amb l’equip en una zona d’alarma de la qual ja no va escapar. A l’equip groc ha trobat un confort més gran, tot li ve de cara i somriu molt més que en la seva època blanc-i-blava. Manolo, mentrestant, va apostar per dos canvis en el seu onze, l’esperada tornada de Pol Lozano (la seva presència a la medul·lar és clau) per Justin i Tejero en lloc de Jofre. Poca història va tenir la primera meitat, amb molta por en els dos contendents i una ocasió per bàndol, més clara la de l’Espanyol.

Un cop de cap fora de Marvin va ser el millor intent local, mentre que Puado va malgastar una bona passada de Roca amb un xut massa senzill per a Cillessen. Sense més sobresalts es va arribar al descans en un pols tan tediós que fins i tot l’àrbitre Soto Grande va decidir prolongar tot just dos minuts quan hi va haver múltiples interrupcions. A ningú li va molestar.

La barrera de Joan Garcia

Notícies relacionades

El Barça es repara de tant disgust amb una pallissa a l’Andorra

El tirà amb cara de nen

Va agitar l’arbre Diego Martínez a l’inici de la segona meitat, però va ser l’Espanyol el que va tornar a acariciar el gol a les botes de Roca. La definició tornava a fallar i Manolo es deixava mitja vida a la banda. A mitja hora del final, l’equip groc va pujar una marxa, una cosa lògica jugant a casa. I el cop va arribar amb una falta de Cabrera que Sandro va enviar a la xarxa amb escassa oposició de Joan García, que tampoc va col·locar bé la barrera (minut 67). Aquí es va acabar tot. L’Espanyol es va descompondre i va poder encaixar el segon en ocasions de Fabio Silva i Kirian, mentre Manolo va recórrer, fins i tot, al retorn d’Expósito. No hi va haver manera. El partit va ser la viva imatge del que representa el grup blanc-i-blau, un conjunt voluntariós i treballador però sense inspiració ni arribada.

Els periquitos, amb el tècnic a la corda fluixa, segueixen antepenúltims, a un punt del Getafe, que marca la frontera de la salvació. L’any que ve començarà amb dos duels a casa contra el Leganés i el Valladolid, dues cites que semblen transcendentals per mesurar les opcions reals de seguir a Primera.