De l’entusiasme a la frenada en sec

"Assumeixo la responsabilitat d’aquesta derrota", va confessar després un desconsolat Raphinha en un exercici d’autocrítica argumentat perquè va cometre un doble error. "Hem jugat molt bé. Però jo, particularment, ho assumeixo perquè he perdut una ocasió i, més o menys, cinc minuts després ells han aconseguit el gol de l’empat", va recordar el capità blaugrana explicant que el seu xut, després d’una gran assistència de Pedri, es va estavellar al travesser d’Oblak. "Després vaig fallar la passada que va ocasionar el segon gol d’ells, la derrota és la meva responsabilitat. La vida és així", va afegir.

Així es va quedar el Barça. Despullat i sense el liderat, i Montjuïc es va buidar de sobte. A la muntanya olímpica només se sentien els crits dels aficionats de l’Atlètic, que van convertir aquest recinte que no va viure la seva millor entrada en el partit més important de la Lliga –va ser la sisena– en un petit mini Calderón. I Flick, que complia el seu segon i últim partit de sanció ("ha sigut terrible no poder ser a la banqueta, és una cosa que no m’havia passat mai, va ser injust i he de manejar això", va confessar), tancava el final d’una primera volta contradictòria.

Nien molts sentiments. D’una banda, la sensació d’estar assistint al naixement d’una cosa prometedora, amb Lamine Yamal com a bandera, juntament amb Pau Cubarsí, Marc Casadó, tenint el far futbolístic de Pedri, amb un estil de joc molt més elèctric i vertical, atrevit, vorejant de vegades la inconsciència pròpia de tanta joventut. Aquest entusiasme es frena amb l’aparició de vells vicis que llasten i retarden aquest creixement d’un Barça juvenil i divertit. Divertit en l’encert i, per descomptat, en l’error.

Crisi després del 0-4 al Madrid

L’equip de Flick va omplir d’esperança i il·lusió el culer amb una arrencada descomunal, firmant 11 victòries i deixant només una derrota, la de Pamplona davant l’Osasuna. Era el mateix equip que tenia Xavi la passada temporada més Dani Olmo i Pau Víctor. I, de sobte, després del 0-4 del Bernabéu, la seva obra cabdal al costat del 4-1 al Bayern, el Barça va col·lapsar i va entrar en una caiguda a la qual no s’endevina final perquè perd de totes les maneres possibles i encadena tres derrotes consecutives a casa, una cosa que no passava des de novembre de 1965 i setembre de 1987.

Cau quan juga malament i es despista (Las Palmas), quan es relaxa i veu el rival com un destorb (Leganés) i quan juga bé (Atlètic) just quan es retroba amb si mateix –"aquest és l’estil que vull veure", va dir Flick– sense tenir el lesionat Lamine Yamal. Una nit en què va reprendre el fil del joc, però no de l’eficàcia. Ni tampoc del control.

Nou punts perduts a casa

Notícies relacionades

El Barça es repara de tant disgust amb una pallissa a l’Andorra

El tirà amb cara de nen

"Perdre nou punts a casa no és normal, però tornarem. ¡Segur!", va explicar amb energia Flick, a qui no s’esperava a la sala de premsa perquè fa una setmana havia delegat en Marcus Sorg, el seu ajudant, donar les explicacions. No va comparèixer després del 0-1 del Leganés, però sí que ho va fer després de l’1-2 de l’Atlètic, conscient el tècnic que s’havia de fer sentir en temps d’angoixa, impactat el barcelonisme pel gol de Sorloth que va premiar el més pur cholisme.

"Hem de jugar més intel·ligentment, aprendre sobre certes situacions", va recalcar Flick, a qui la gestió dels dos gols de l’Atlètic el torturava en el pla tàctic. L’1-1 va arribar després d’un pecat de joventut de Casadó i l’1-2 per l’absurda pilota perduda de Raphinha. "Ens agafen en aquesta contra en què hem de ser més llestos i no descobrir-nos tant", va explicar Pedri lamentant aquesta immaduresa d’aquell agosarat Barça (40 gols en 12 jornades), que és ara moix (11 en 7). I tot es resumeix en el desencertat Lewandowski.