La nova vida de Simone Biles

A París, Biles va protagonitzar un dels retorns més impactants de la història de l’esport. Sempre convé recordar el que va passar. Després de sorprendre en els Jocs de Rio del 2016, en els de Tòquio el cos se li va desconnectar de la ment. I aquella gimnasta a qui la societat no permetia fallar perquè havia de ser perfecta, es va haver de tornar a aixecar. Com abans ho havia fet quan es va haver d’allunyar de la seva mare biològica, consumida per les addiccions, per ser criada pels seus avis, o quan va sobreviure a un depredador sexual protegit durant anys pel sistema (Larry Nassar, antic metge de l’equip nord-americà de gimnàstica). A París, simplement, va ser una esportista. Va ser humana.

Va guanyar tres ors (concurs complet, per equips i salt) i va enlluernar amb aquell Iúrtxenko amb doble carpat que la terroritzarà fins a l’última vegada que l’executi. La imatge icònica per la qual serà sempre recordada, però, no va tenir a veure amb el triomf o amb la deïtat, sinó amb un aspecte terrenal.

L’últim dia de competició, la premsa, els aficionats i aquest cúmul d’experts que converteixen tot vaticini en pressió esperaven que Simone Biles guanyés els dos metalls daurats que la igualessin a les dones amb més ors de sempre (l’exgimnasta soviètica Larisa Latínina i la nedadora Katie Ledecky, que va arribar a nou a París). Biles, però, primer es va precipitar des d’una barra d’equilibri que no té mai pietat. En aquella final va acabar cinquena. Al cap d’una estona, sense temps per refer-se, ja en la final de terra, va sortir dues vegades del tapís en un exercici de terra molt difícil. Tot i que va ser en aquell moment quan el món va poder apreciar que la veritable redempció no tenia res a veure amb les medalles, sinó amb la redempció personal. Amb la plata penjada al coll i després de parlar-ne amb la seva companya i amiga Jordan Chiles, Biles es va agenollar al podi davant la guanyadora i més rival esportiva, la fabulosa gimnasta brasilera Rebeca Andrade.

Simone Biles no s’hauria imaginat mai competir en uns Jocs amb 27 anys. "Els 27 em fan pànic. Soc molt vella. Supervella. Almenys, per a la gimnàstica. I, com que soc més gran, tinc més por", es repetia Biles abans de la cita de París, conscient que seria la gimnasta de més edat que competiria per als Estats Units en més de 50 anys. El repte, però, encara serà més gran si Biles decideix participar en els seus quarts Jocs, que es disputaran a Los Angeles el 2028. Llavors tindrà 31 anys. Només una gimnasta en la història dels Estats Units, Marie Margaret Hoesly, ha sigut olímpica amb més d’aquesta edat (ho va fer amb 35 anys en els Jocs de Hèlsinki del 1952).

De moment, però, no hi ha res d’això que inquieti Biles, que viu un procés ben serè de descompressió. Després de la cita olímpica de París va participar en una gira d’exhibició (Gold Over America Tour) que la va portar per 32 ciutats nord-americanes. Es van vendre 182.000 entrades per a espectacles que combinaven l’entreteniment pop i la gimnàstica i que van servir per recaptar 19,3 milions de dòlars.

Notícies relacionades

El prodigi Gout Gout

La crisi del City no s’atura

Mentrestant, ha participat en el disseny de mallots per a la marca de peces de gimnàstica GK Elit. I Athleta, la firma esportiva centrada en dones, ha anat popularitzant línies de roba a partir de la imatge de Biles, que ha vist com el 2024, segons Forbes, va guanyar 11 milions de dòlars en patrocinis (només 0,2 per les seves competicions esportives). A més, en el primer trimestre del 2025 s’inaugurarà un restaurant temàtic en honor seu a l’aeroport intercontinental George Bush de Houston. Ja tindrà temps de decidir si competeix en el Mundial de Gimnàstica de Jakarta (del 14 al 20 d’octubre del 2025) per afegir algun metall més a les seves 30 medalles en campionats del món. Mentrestant, s’entrena al seu ritme i acompanya el seu marit, Jonathan Owens, als seus partits de l’NFL amb els Bears de Chicago.

Simone Biles no ha deixat de volar. Ara ho fa a la seva manera.