Guardiola vol crear un nou City

El FC Barcelona i el Manchester City, dos dels equips que millor futbol realitzen d’Europa, estan vivint temps d’angoixa. Els blaugrana amb un entrenador nou; els skyblues, amb el que està considerat el millor tècnic del món. Si decidíssim fer la classificació amb els últims sis, set o vuit resultats de Lliga i Premier, els barcelonistes i el conjunt de Manchester serien els últims, o quasi, dels seus campionats domèstics. No, els últims, sí.

Després d’un munt d’anys defensant que el camí és jugar bonic, Pep Guardiola, el tècnic del City, va reconèixer després d’empatar dijous amb l’Everton (1-1): "Això va de guanyar". Hansi Flick va dir una cosa semblant al perdre amb l’Atlètic (1-2), en l’últim minut, no, menteixo, més tard de l’últim minut, i sentir-se "tremendament orgullós dels seus futbolistes i del joc desplegat". Però sí, això sempre ha anat de guanyar.

Ningú creu, ningú pensa, ningú aposta que ni un i l’altre canviïn d’estil. Flick, sens dubte, té alguna cosa al que agafar-se, ja que la seva posició en la Champions és més que privilegiada. La de Guardiola és més qüestionable i es jugarà moltes de les seves possibilitats contra el PSG del seu amic Luis Enrique.

Estem parlant molt de Flick i de la possibilitat que no acabi d’entendre el que li està passant al seu equip. De moment estan de vacances i tornaran a la feina aquest diumenge, sense Lamine Yamal, ja saben, que s’està recuperant d’una lesió al turmell dret... A Dubai, entre boes i lleons.

El de Guardiola ja és un altre cantar. Mai de la vida el noi de Santpedor ha viscut una situació tan negativa com la que està vivint al City després de guanyar, consecutivament, les últimes quatre Premiers, una gesta que no ha aconseguit cap equip. Guardiola compta amb el suport total, total, del president del City, Khaldoon al-Mubarak, "que no para de dir-me que [demani] el que necessiti i que sortirem d’aquesta, i això l’hi he d’agrair". Evidentment, té el suport del màxim executiu, el seu amic Ferran Soriano. I, és clar, compta amb la inestimable ajuda de Txiki Begiristain, el director esportiu, que, tot i que està cedint els trastos al portuguès Hugo Viana, confia cegament en el seu amic. I per descomptat l’afició, que fa només una setmana el va rebre amb una immensa pancarta en un dels gols del seu estadi en la qual podia llegir-se: "Més que un entrenador".

Guardiola va perdre el seu estendard, el seu timoner, el seu jugador franquícia, el seu futbolista clau, l’àncora, Rodri, Pilota d’Or, i no fa gaire es va veure en la necessitat de preguntar-se: "¿Quants anells van guanyar els Chicago Bulls sense Michael Jordan?". Però és que Pep ha perdut, al llarg dels últims mesos, no només la seva prolongació en el camp, sinó molts dels seus millors futbolistes: Walker, De Bruyne, Bobb, Doku, Grealish, Savinho, Aké, Akanji, Kovacic, Diaz, Stones...

"Mai parlaré malament dels meus futbolistes, no ho he fet mai i així seguiré", va dir ja en l’inici de la crisi. Ara l’objectiu és posar-se entre els quatre primers de la Premier, que no serà fàcil, i lluitar, a mesura que es recuperin les seves estrelles, per ascendir tot el que pugui en la curiosa classificació de la no menys curiosa nova Champions, en la qual, sens dubte, com el Madrid, el Bayern i el PSG, haurà de jugar una eliminatòria extra (molt perillosa), de la qual se salvaran els vuit primers, entre ells, segurament, el Barça.

Una cosa sembla clara: amb el suport cec de la propietat, amb el suport de l’equip professional i executiu, amb, se suposa, la solidaritat incondicional dels seus jugadors i, sobretot, amb l’entusiasme dels seus aficionats, Guardiola, al contrari del que va fer quan va complir el seu quart any triomfal en el Barça, ha decidit quedar-se en el City i fer la revolució, la transformació, el canvi generacional al qual l’obligarà aquesta crisi.

No s’ha d’oblidar que el 25 d’abril del 2012 Guardiola va anunciar que deixava el Barça. La seva frase de llavors, inoblidable, va ser: "Marxo perquè, si segueixo, ens farem mal". I se’n va anar. Guillem Balagué, un autèntic expert de la Premier, periodista i escriptor, col·laborador en múltiples mitjans, va recordar a la BBC Sport que, abans d’abandonar el Barça, "Pep va consultar a sir Alex Ferguson i a Rafa Benítez què s’havia de fer en moments de gran crisi: anar-te’n tu o canviar de jugadors. Els dos li van dir que canviés de jugadors, però Pep va decidir anar-se’n del Barça".

Estava clar que, si continuava, Pep va pensar que es farien mal. La relació que Guardiola mantenia amb les vaques sagrades era massa estreta per prendre decisions dràstiques. Ara ha decidit afrontar el repte de transformar el City. Pot ser que, al gener, intenti fitxar, diuen, Zubimendi, l’estrella de la Reial, el més semblant a Rodri. Potser.

El que és segur és que fa diverses setmanes que el Manchester City treballa, conversa i planifica els seus pròxims tres anys (acaba de renovar fins al 2027) al costat de Txiki, sens dubte, i de la mà de Viana. I, en aquest sentit, és evident que els que passen dels trenta anys corren perill: Walker (34 anys), Gündogan (34), De Bruyne (33), Ederson (31), Stones (30), Kovacic (30), Bernardo Silva (30)...

Notícies relacionades

Els àrbitres sospesen una vaga i desconfien del seu president

L’autèntic Florentino

Ningú a Anglaterra dubta de Pep Guardiola. Ningú. Ell mateix ha reconegut durant aquestes setmanes que no dorm bé. Moltes vegades el seu comportament davant els mitjans, a la sala de premsa, ha sigut estrany, forçat, poc natural. No ha sigut ell, una cosa inusual. És possible que es passi el dia dubtant de si mateix. El dia que es va esgarrapar el front, per culpa d’una ungla mal tallada o massa llarga, va sorprendre tothom, fins i tot al seu assessor personal, Manel Estiarte, que, segons explica Guillem Balagué, li va escriure un whatsapp abans d’entrar en la conferència de premsa en el qual li preguntava: "¿Què t’ha passat al cap?".

Tothom creu que la crisi del City és una conseqüència de multitud de problemes, inclosos alguns errors a l’hora de deixar escapar determinats futbolistes. Molts pensen que el lateral Frimpong, ara triomfant al Bayer Leverkusen, podria haver sigut el relleu natural de Walker; o Bynoe-Gittens, ara estrella del Dortmund, un reforç vital; i, sens dubte, l’error més gran va ser deixar escapar el talentós i golejador Cole Palmer, actual estrella del Chelsea.