El Barça no canvia el seu trist destí

Els blaugranes sucumbeixen per tercera vegada contra el Madrid en els tres partits d’aquest curs. L’orgull va mantenir en peu els de Peñarroya, que van disposar de dos tirs per guanyar a l’últim minut després d’un triple de Satoransky.

Willy Hernangómez intenta un ganxo sota la cistella madridista, ahir a la nit. | CHEMA MOYA / EFE

Willy Hernangómez intenta un ganxo sota la cistella madridista, ahir a la nit. | CHEMA MOYA / EFE

2
Es llegeix en minuts
Joan Domènech
Joan Domènech

Periodista

Especialista en Futbol, Barça, Esports.

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Tercer partit contra el Madrid i tercera derrota del Barça (73-71). El conjunt blaugrana no retalla terreny. Encara va darrere, al marcador i en moltes facetes sobre el parquet. L’hauria pogut igualar en la classificació de la Lliga, però es va quedar una mica més lluny. El Barça tanca la classificació dels vuit primers per a la Copa. Una plaça incerta per la irregularitat de l’equip, que solia tenir un lloc gairebé garantit pel seu potencial. L’actual el té, però no ho demostra.

Davant un Madrid invicte a casa, el WiZink no es perfilava com el lloc perquè un Barça amb quatre derrotes seguides de foraster trunqués el seu trist destí. El Madrid s’havia imposat en els dos duels previs –a la Supercopa (89-83) i a l’Eurolliga al Palau (90-97)– i no va desaprofitar l’avantatge de la seva afició i la presència de Florentino Pérez per homenatjar Sergio Llull.

En els partits anteriors es va arribar a un final ajustat i l’aplom va ser la virtut decisiva per decantar-lo. Un empat a 63 quan faltaven tres minuts repetia l’escenari de sempre i el 63-66 amb un triple de Kevin Punter va il·luminar un hipotètic canvi. No va passar res. El coratge del Madrid i el signe de l’arbitratge van decantar la balança, atorgant als blancs la permissivitat necessària per conservar la tradició. Tavares va colpejar a l’esquena Brizuela, per exemple, davant el silenci dels jutges.

El neotriplista Satoransky va deixar el partit a l’abast dels catalans (73-71), però Jabari Parker i Chimezie Metu van fallar les següents oportunitats després de sengles atacs blancs fallits. Malgrat aquest tir, el nigerià augura un canvi en la dinàmica perdedora.

Metu impacta

L’entrada de l’enyorat Metu havia impactat en el joc, tot i que es va produir en la primera estirada madridista que va assolir els nou punts a l’inici del segon parcial (24-15) per la inspiració de Hezonja en els triples, que va complementar amb dos taps, igual que Tavares. Metu se les va jugar amb la seguretat de qui confia en les seves possibilitats i va il·luminar els seus companys per col·locar el Barça per davant al marcador (29-32).

Va durar poc aquest avantatge tan breu. Ni per arribar al descans (36-31) ni per reprendre el tercer parcial, que va reproduir els nou punts amb un mate de Deck (45-36) que va encendre el pavelló, però li va esquerdar la cuixa esquerra pel sobreesforç. El Madrid no es va immutar, ja que tenia un Hezonja inspirat i un Musa recuperat. Punt a punt, el grup de Peñarroya va tornar al partit, però anava a remolc i la falta de claredat el va encegar. Una altra vegada en el moment decisiu, en els dos últims i maleïts minuts.

Notícies relacionades

Sense Neto, lesionat

Peñarroya no va poder comptar amb Raulzinho Neto, lesionat una altra vegada. Només ha aguantat un partit. Tres minuts de joc. Igual que en el seu debut. Es va estrenar contra el Madrid a l’Eurolliga el 28 de novembre. Va jugar 3.42 minuts i es va fer mal a l’adductor dret. Va reaparèixer divendres contra l’Estrella Roja. Va durar 3.17 minuts i ja no va estar disponible per al segon clàssic. El club va informar d’una lesió al múscul isquiotibial de la cama dreta. Davant la seva fragilitat física, sembla improbable que pugui donar un cop de mà en els 8 partits que jugarà l’equip entre el 3 i el 19 de gener (17 dies).