"Mai et fiïs d’algú que no riu"

De la brúixola al GPS. De l’Àfrica a l’Aràbia Saudita, passant per Sud-amèrica. José Luis Criado (1957, Arjona, Jaén) ha viscut infinitats de penúries i eufòries al desert. Fa ja 34 edicions que va pujar per primera vegada al seu vehicle per afrontar la carrera més dura del món: el Dakar. La prova ha canviat molt, i l’esport amb ella. Criado ha crescut entre dunes i ara afronta un nou i enorme repte amb una flamant fita. En aquesta edició, Criado, amb el seu camió, es converteix en el participant en actiu amb més Dakars en el seu palmarès després de la retirada de la competició de Stéphane Peterhansel. "El que més m’agrada del Dakar és la seva gent", confessa, comptant les hores per emprendre un nou viatge a partir del pròxim 3 de gener.

"Després de 34 participacions, em mou que, després del bé que ho hem passat al Dakar, volem continuar passant-ho bé", afegeix el copilot, que malgrat ser un expert a regular els nervis abans de la gran cita, reconeix que encara hi ha aquest cuc ansiós dins d’ell. "Després de tants anys ja tens certa experiència, aprens a administrar i a compatibilitzar el que és la professió i la feina amb els preparatius i la pressa que ja ho veus molt a prop", explica Criado.

Que el Dakar és especial, ningú ho posa en dubte. La carrera més exigent del món, no obstant, ha anat "domesticant-se amb els anys". Criado ha viscut des de dins la seva evolució. "Jo la gent jove la portaria allà, als inicis. No em duraria cap. No crec que quedessin gaires en aquella època, que no menjaves, que no bevies", confessa. "No té res a veure. Per a mi l’essencial és haver perdut l’esperit d’aventura que abans hi havia. Ara això s’ha convertit en una carrera de tonto l’últim. A nosaltres el que ens va atraure del Dakar va ser l’aventura, l’esperit de conèixer coses noves. El Dakar iguala tot el món", confessa.

"És una carrera absolutament diferent de totes les altres coses. I això s’ha anat perdent. Les marques, els cotxes, la tecnologia... No dic que sigui dolenta ni de bon tros, perquè ha evitat moltes morts i desastres. Però l’ésser humà necessita aquesta dosi extraordinària d’adrenalina que te la donava aquest Dakar primitiu", recorda el copilot dels primers anys.

Notícies relacionades

L’adeu d’una llegenda que va emocionar el món

Arola Aparicio: "El futbol és una bombolla que explota perquè no es fan bé les coses"

Situacions límit hi ha ara i abans. Moments crítics i circumstàncies que són una moneda a l’aire en què la creu és la mort. "Nosaltres hem estat en situacions molt fotudes. Hem tingut accidents, hem tingut situacions de risc extrem en què jo creia que perdíem la vida, sobretot una vegada que ens van segrestar i ens van posar en fila. Jo creia que ens anaven a afusellar. Una altra vegada vam estar en una presó. O la vegada que vam estar 18 dies sols". Per això, malgrat que la por no és bon conseller, el respecte sempre és present a la presa de decisions. "Cal saber compatibilitzar la prevenció, amb adoptar actituds agosarades i agressives".

I per fer tot això, no s’ha de perdre el somriure. Criado mira cada dia el calendari i porta els comptes de les jornades que resten per tornar a ser dins del camió. De retrobar-se amb la seva gent del Dakar. "M’ha ensenyat tant el Dakar... Sobretot en humilitat. Si no hagués sigut per això, jo no hauria conegut tot allò. Veure les necessitats. I viuen, s’aixequen al matí i treballen, es diverteixen i riuen, que és el més important. Mai et fiïs d’algú que no riu. Fotut, de veritat".