L’adeu d’una llegenda que va emocionar el món

El 19 de novembre del 2024 quedarà per sempre marcat en els llibres d’història de l’esport. No tots els dies es retira una figura immensa i admirada com la de Rafael Nadal Parera, el millor esportista espanyol de tots els temps. L’astre balear va posar fi al seu camí als 38 anys. No va ser el millor comiat possible, però l’esport és capritxós i no sempre premia amb un final feliç els seus millors exponents. Nadal, fidel al seu esperit, va esgotar fins a l’últim alè. Ja no tornarà a jugar un partit oficial, però el seu llegat es mantindrà per a l’eternitat.

Tot es va precipitar en aquesta data clau de l’any que acabem d’acomiadar. Algunes setmanes abans, concretament el 10 d’octubre, la llegenda ja va anunciar el seu definitiu adeu en un mediàtic vídeo i va fixar la Copa Davis de Màlaga com a punt final d’un viatge que va iniciar amb 3 anyets, quan va agafar per primera vegada una raqueta a Manacor. Des d’aleshores, va créixer amb el seu oncle Toni com a gran mentor i va acabar aconseguint registres meravellosos, com els 22 títols de Grand Slam (inclosos 14 Roland Garros, un rècord difícilment superable), 36 Masters 1000, 92 títols ATP, dos ors olímpics (un en dobles), cinc enciameres...

Van ser més de dues dècades de carrera, en les quals Nadal es va guanyar l’admiració, el respecte i l’afecte dels seus companys tennistes i el públic. Aquesta cita de Màlaga va quedar marcada en vermell com l’etapa final de l’astre balear, que va voler donar-se una última oportunitat el 2024. Es va preparar a consciència per anar a Roland Garros, però va tenir la desgràcia de topar amb Zverev en primera ronda. També va posar les seves il·lusions en els Jocs Olímpics, però Novak Djokovic es va creuar en la seva ruta massa aviat. No va arribar tampoc a les medalles formant una il·lusionant parella amb Alcaraz.

"El cos no vol més"

L’últim ball arribaria en la Davis i el capità David Ferrer va apostar per Rafa per obrir els individuals. El campió espanyol va cedir en dos sets contra el neerlandès Van de Zandschulp. Alcaraz va posar després les taules contra Griekspoor, però el dobles va acabar donant el triomf als taronges amb el murcià i Granollers sobre la pista i Nadal animant com sempre des de la grada. El seu final quedava certificat a la mitjanit malaguenya. Sent sincers, va ser un comiat "descurat i cutre", com el va definir Carlos Moyá, el seu últim entrenador. Allà hi faltaven figures claus com Federer, Djokovic i Pau Gasol, que tenien prevista la seva presència a partir de divendres, quan s’havien de celebrar les semifinals. L’inevitable adeu es va avançar i es van trobar a faltar aquestes abraçades en un context marcat per la nostàlgia.

"M’he sentit un superafortunat per haver rebut tant carinyo de tothom. Per a mi ha sigut una història preciosa amb moments dolents, però la gran majoria han sigut realment bons i inoblidables", va resumir el balear. "No estic cansat de jugar a tennis, però el cos no vol més. Cal acceptar-ho", va rematar l’astre, que ara es dedicarà als projectes de la seva fundació sense descartar un futur lligat al tennis com a entrenador.

El campió espanyol va intentar aprofitar fins al màxim per disfrutar de la seva gran passió, però les lesions ja eren massa recurrents. Era l’hora de deixar enrere el patiment i obrir nous camins. El seu llegat no només es mesura en triomfs, sinó també en la seva humilitat, competitivitat i capacitat per inspirar a generacions.

Símbol de superació

"Rafa és el tennista més important que hem tingut. Potser no és el més gran de tots els temps, però sí el més admirat per la seva actitud", va resumir Mats Wilander. "El que cal ensenyar als que comencen a jugar a tennis és que afrontin cada partit amb la motivació de Nadal. Guanyar o perdre és menys important", va afegir l’exnúmero u suec.

Notícies relacionades

El Barça deixa tirat Heurtel per la "pressió social" del Palau

L’Espanyol fitxa el central Pablo Ramón procedent del Castella

Aquesta etiqueta, la del millor tennista de la història, queda per a Djokovic. Seria absurd negar l’evidència. La bèstia sèrbia pot presumir de ser l’únic que supera l’espanyol en tots els barems (nombre de Grand Slams i Masters 1000, setmanes com a número u, duels particulars...), però mai va arribar al cor de la gent com el balear, símbol etern de superació.

Ja no es tornarà a veure el puny esquerre tot celebrant un punt, les ampolletes d’aigua ben ordenades o les mossegades als trofeus. "Seguiu els vostres somnis i treballeu tant com pugueu per ser el que vulgueu ser", va proclamar com a últim consell. Paraula de Nadal.