EL RENDIMENT ESPORTIU
Olmo perd la llum sota l’angoixa del ‘fair play’
El jugador decisiu que va tenir un impacte enorme tot just va arribar al Barça s’ha anat apagant amb el pas dels mesos fins a ser suplent contra l’Atlètic.
Va entrar com un cicló i va transformar a Vallecas el paisatge ofensiu del Barça de Flick sent un jugador determinant a finals d’agost amb un impacte mai vist en un fitxatge. Va sortir i va canviar del tot el partit contra el Rayo, i no només perquè va marcar el triomf de la remuntada. El va canviar perquè va exercir un gran efecte positiu i multiplicador en tota l’estructura d’un equip que començava a caminar en el que eren els primers passos del nou projecte de Hansi Flick.
Llavors va semblar que Dani Olmo portava tota la vida al Barça, com si no se n’hagués anat mai a Croàcia, ni tan sols hagués estat després a Alemanya. Aquest cicló olmonià va continuar després contra el Valladolid (segon partit, dos gols) i contra el Girona (tercer partit, tres gols). Però va caure lesionat a Montilivi, just quan havia oblidat els nervis i l’angoixa d’haver-se perdut les dues primeres jornades de Lliga per no haver pogut ser inscrit. Tot i que aquesta angoixa li ha anat passant després factura fins a l’hivern.
Silenci diplomàtic
Llavors, quan s’acabava l’estiu, el futbolista va callar. Ara, quatre mesos més tard, i amb el problema encara molt pitjor –el seu nom, igual que el de Pau Víctor, ha desaparegut de la llista oficial de LaLiga–, manté un diplomàtic i elegant silenci. Només es comunica a través de les xarxes socials, en què no para d’expressar el seu amor culer, amagant el que està sentint per dins, incapaç d’entendre el que ha passat en les últimes setmanes.
Se’n va anar del club de la seva vida per carreteres secundàries –no hi ha precedents d’un jove que triï anar-se’n a Croàcia– i va necessitar una dècada per tornar a casa seva. Va abandonar el Barça camí del Dinamo de Zagreb l’estiu de 2014 al detectar que el seu futur estava lluny de La Masia i va tornar l’estiu del 2024 convertit en una celebritat. Era l’amo de l’Eurocopa amb la selecció espanyola, peça clau en el títol, i objecte de desig dels grans clubs d’Europa: City, United, Arsenal, Bayern de Múnic, Paris SG... Els mateixos que el volen ara, és clar.
Aposta culer
Però Dani Olmo va decidir assumir el risc que va obviar, per exemple, Nico Williams per la por que les paraules tranquil·litzadores de Laporta sobre el fair play salarial no es complissin després. I el jugador va acceptar aquesta sensació d’inestabilitat. Va venir al Barça, tot i que va veure per la tele el triomf a Mestalla i assegut a la grada de Montjuïc la victòria sobre l’Athletic.
Després, ja amb els papers en regla, aprofitant l’escletxa legal de la lesió de Christensen, es va veure un jugador lluminós i decisiu, frenat per la lesió muscular a Montilivi (va estar sis partits de baixa), i a la tornada no va ser el mateix. Continua callat. "Tot bé", va dir als caçaautògrafs que hi ha a la porta de la ciutat esportiva, i amagava així aquesta inevitable sensació de nervis que ha viscut durant els últims mesos, en què el seu rendiment ha decrescut.
Sense un moment de calma
Olmo és un jugador més apagat, sense tanta influència, fins al punt que Flick el va deixar assegut a la banqueta per enfrontar-se a l’Atlètic en el duel en què es decidia el liderat de la Lliga. Davant l’absència per lesió de Lamine Yamal, el tècnic va canviar de banda Raphinha, a qui va situar a la dreta, i va col·locar Fermín al flanc esquerre amb l’objectiu d’obrir bé el camp.
¿I Olmo? Amb el xandall de suplent, tot i que va aparèixer després a la segona meitat. En quatre mesos, el fitxatge estrella de l’estiu ha viscut una inacabable muntanya russa d’emocions, tant al camp com, sobretot, fora. No ha tingut ni un moment de pausa des que va arriscar i va decidir tornar a casa seva.
Notícies relacionadesAquell cicló (un gol cada 63 minuts en els seus tres primers partits) ha donat pas a un Olmo menys influent (un gol cada 207 minuts en els 12 últims partits) en un Barça que l’enyora. I ell, en realitat, també s’enyora a si mateix, embolicat en una tempesta legal que no es va imaginar mai. Una tempesta que ha omplert de preocupació el vestidor, que tampoc entén el que està passant en les últimes hores. I encara menys ho pot entendre Hansi Flick, que ja no el va poder utilitzar a l’agost i encara no sap si el tindrà demà a Barbastre per iniciar amb la Copa un dens calendari de gener.
A Dani Olmo, per qui el Barça va invertir aquest estiu uns diners que no tenia, no se li pot delimitar el seu futbol tan creatiu per les xifres. Ni tampoc pels gols. Però sí que es mesura per la capacitat que irradia a l’hora de desestabilitzar el rival gràcies a la llum del seu joc. Avui, però, el seu rendiment no s’assembla gens al que va aconseguir impactar a Vallecas.
