"És una autènticabogeria, un regalàs"

Hi ha trens que només passen una vegada en la vida, però a Barbastre (Osca), sense estació, ha passat dos geners seguits el tren del Barça. "L’any passat tothom pensava que era una cosa inimaginable i irrepetible. És increïble. La història es repeteix 365 dies després", somriu Josan Fierro (Barbastre, 1973), el president d’un club que el 2024 va celebrar el seu 75è aniversari i que suma dues temporades en la desapareguda Segona B i dos a Segona Federació, l’anterior i l’actual.

L’estadi de Barbastre s’omplirà avui amb 6.000 ànimes per rebre el Barça, més d’un terç de la població d’aquest municipi que es reivindica com a poble: a 45 minuts d’Osca i a 45 minuts de Lleida, tan calorós a l’estiu i tan fred a l’hivern. Serà el primer partit de l’any per a l’equip aragonès, que va tancar el 2024 contra el Gernika, l’Izarra i l’Ejea.

S’han imprès més de 180 acreditacions de premsa: els partits normals no superen els cinc periodistes. Ni els 500 aficionats. "És una autèntica bogeria. En un partit normal tenim una ambulància i alguns policies locals o guàrdies civils, però ara hi haurà 150 agents entre tots els cossos. Fins i tot antiavalots i especialistes en explosius. Quan m’ho van dir vaig pensar que ens estàvem tornant bojos perquè és un partit de futbol, però és que aquí no hi ha actes d’aquesta envergadura", argumenta Fierro.

Els dos partits contra el Barça són, de lluny, els dos esdeveniments més multitudinaris de la història de la ciutat, per sobre de concerts de noms com Celtas Cortos i Julio Iglesias. La ciutat encara recorda la visita del Barça B de Guardiola en el play-off d’ascens a Segona B del 2008.

Escortats per la policia

El partit de l’any passat, el 7 de gener, va ser més ajustat del que s’esperava: el Barça no va aconseguir l’1-3, de penal, fins al minut 88 i va patir fins al final perquè el Barbastre va marcar el 2-3 definitiu al 93. "Si el partit dura una mica més, potser sorprenem", diu. "Quan parlem de revenja ho diem de broma. No és la nostra guerra. Tenim clares les diferències, però l’equip sortirà a competir", afegeix Fierro.

Llavors Fierro va viure el partit des de la gespa perquè era el delegat de l’equip: "Vaig parlar amb un jugador del Barça i em deia més o menys que el seu equip venia aquí perquè havien de jugar i a sobre havien de guanyar obligatòriament, però que no venien per gust". "Vam viure coses que mai havíem vist, coses que no ens podíem ni imaginar, com arribar al camp escortats per la policia. Va ser un dia espectacular. Va ser una bogeria. I tenir la sort que es torni a repetir és increïble", remarca.

"Em pregunto quines possibilitats hi ha en la vida d’arribar a compartir un dinar o un partit amb persones com Deco o Bojan. ¿Qui m’havia de dir que tindria la possibilitat de compartir taula i llotja amb un campió del món com Joan Capdevila?", segueix. El Barbastre va eliminar l’Espanyol en la ronda anterior.

Ingressos de 350.000 euros

El club encara no té confirmada la presència de Joan Laporta, el president del Barça, però ell té clar què li diria. "A veure si em pot avançar ni que siguin 200 llocs en la llista d’espera per tenir seient al Camp Nou. A veure si m’ajuda", somriu. N’és soci des de fa anys. Cada vegada que parla amb els seus nebots li diuen que ha de demanar una samarreta de Lamine Yamal, tot i que són del Madrid. El partit és "un regalàs", sobretot per als nens: "De tenir-los als cromos o al FIFA a tenir-los a deu metres". I també és un regal econòmicament per a una entitat que té un pressupost de 500.000 euros per a la temporada.

"Els ingressos per aquest partit poden arribar fàcilment fins als 350.000 euros, tot i que també hi ha moltes despeses. Però, lògicament, és una injecció molt important per al club. I fins i tot més en l’àmbit social que en l’econòmic". Fa uns dies, una dona gran el va parar a la cua del Mercadona i li va dir que tenia ganes de conèixer-lo en persona perquè fa dies que el veu als diaris i a la televisió.

En furgoneta

Els dos partits contra el Barça són els dos millors regals de Reis de la vida de Javito López (Osca, 1998), fins i tot més que una PlayStation. És un dels dos jugadors de l’equip que han jugat en Segona Divisió, 16 partits entre els dos. Ja fa molt. És el capità de l’equip, tot i que aquest és el seu segon any, una mostra de la volatilitat d’aquest futbol: qui comparteix el seu contacte el té guardat com a Javito Cacereño, el seu antepenúltim equip. Són diversos jugadors de Saragossa i Osca: van a Barbastre en una furgoneta del club de nou places. L’any passat dormia al pàrquing del Lidl d’Osca, que era el punt de trobada.

Notícies relacionades

El Madrid recorrerà la vermella de Vinícius per tenir-lo a l’Aràbia

Comoditat i gols en un equip inèdit

Recorda el partit contra el Barça amb una mica de "ràbia" i ha parlat mil vegades amb un company d’un cop de cap que podia haver-se convertit en el 2-2, però també amb la felicitat d’un dia que va ser extraordinari. Al túnel dels vestidors estava en xoc: "Ens miràvem mig de broma, com dient: ‘Hòstia, mira qui tens al costat’". Es va fixar especialment en Araujo, que era "molt més gran del que em pensava".

No va aconseguir cap samarreta blaugrana, assignatura pendent per a aquest dissabte, però sí que n’atresora una infinitat de fotos. Les va passar a un familiar com còpia de seguretat. "Algunes persones m’ha dit: ‘Collons, una altra vegada el Barça...’ Però, ¿com que una altra vegada? És una cosa que mai havíem pensat que viuríem i que haurà passat dos anys seguits", reivindica. "Tant de bo el partit de Reis de tots els anys sigui un Barbastre-Barça", afirma el president.