Vinícius perd el cap però el Madrid se situa líder amb èpica

Vinicius no ha de trepitjar Mestalla. L’excita, el supera, el treu de polleguera. En aquesta ocasió el brasiler va ser expulsat (podria perdre’s la Supercopa la setmana vinent a l’Aràbia), i es va llançar contra l’àrbitre com un possés. El brasiler té un problema greu amb l’autocontrol en els partits calents i el de Mestalla va tenir de tot. Hi va haver penals fallats, gols anul·lats i la seva expulsió. Però el Reial Madrid va salvar el partit amb un menys i va aconseguir un triomf (1-2) que el deixa líder en un partit que va tenir costa amunt més de 80 minuts. I el València, molt innocent, va regalar el treball d’aquells 80 minuts.

Hi havia curiositat per veure què proposava Corberán en el seu desembarcament al València. I tot es va resumir en la frase que va dir als seus jugadors abans de començar: "És igual el que passi, competirem". La primera premissa mirava de generar confiança i restar pressió als seus jugadors, la segona amagava la valentia que vol implantar a l’equip. Al vestidor visitant, Ancelotti va recordar els seus jugadors que en dos dels últims quatre anys l’equip va perdre el partit després de l’aturada nadalenca perquè continuava de vacances i no volia que es repetís.

Va ser un partit entretingut des de l’inici en el qual Dimitrievski va treballar al cap de cinc minuts en un xut de Valverde i Courtois va anar a totes, set minuts després a xut d’Hugo Duro. Atacava el Madrid amb molta gent i el València amb molta verticalitat acabant cada arribada.

Al cap de 27 minuts, Foulquier va treure petroli de la indolència defensiva de Vinicius per servir a Guerra, que va afusellar un Courtois que va aconseguir aclarir la rematada, però Hugo Duro la va empènyer a la xarxa davant el deliri de Mestalla. L’ímpetu valencianista trobava premi davant un Madrid bastant desdibuixat.

El gol va alterar l’ecosistema del partit, amb el València, ja fora per cansament o per precaució, fent un pas enrere i els d’Ancelotti sense trobar espais ni passadissos interiors per desarmar el dispositiu rival. Va poder empatar un sobreexcitat Vinicius, en un gran passada de Ceballos, i Valverde amb un parell de xuts llunyans, però al descans es va arribar amb l’avantatge mínim d’un València stakhanovista davant un Madrid mandrós.

La segona part va començar amb el Madrid amb dues marxes més, i fruit d’aquesta agressivitat Vinicius va recuperar als 51 minuts una pilota que va acabar amb Mbappé per terra i Soto Grado assenyalant un penal controvertit. Penal que després de ser ratificat pel VAR va tenir intrahistòria. Mbappé, objecte del mateix, va esquivar la responsabilitat del llançament i Vinicius li va cedir el pes a Bellingham. I llavors Jude va elegir fer la grua amb un salt final abans de disparar que va fer que llancés desequilibrat enviant la pilota al pal i fallant el tercer penal dels últims cinc que ha tirat el Madrid.

Gol anul·lat a Kylian

Notícies relacionades

Toni Fernández, una altra història precoç

Sainz es complica el cinquè ‘Touareg’ al bolcar a les dunes

Ocasió perduda. Quatre minuts després, un Mbappé encès rebia una passada a l’esquena de la defensa que va acabar reblant a la xarxa després d’un regat ronaldiano a Dimitrievski. Gol celebrat amb ràbia per Kylian que el VAR anul·lava segons després per fora de joc del davanter. El València patia asfixiat en la seva àrea, però les presses apressaven un Madrid que no acabava de desxifrar el partit davant el bon treball del jove triplet de saguers valencianistes: Tárraga (21 anys), Mosquera (20) i Yarek (19). I llavors Dimitrievski va retreure a Vinicius alguna cosa en una jugada tocant-li a l’esquena. El brasiler va llançar un cop al coll al porter, que va caure fulminat amb la seva part d’exageració. Això li va costar la vermella al brasiler després de consultar Soto Grado el VAR i Vini es va llançar contra el col·legiat. Va haver de ser subjectat per Rudiger i Llopis, l’entrenador de porters.

Mestalla li costava car a un Reial Madrid que hi tornava. Però quan pitjor estava la cosa va sortir Modric i, en una recuperació d’un Brahim que sempre suma, Bellingham va servir una passada al croat i Luka va aconseguir l’empat que animava el Madrid. Ja en l’afegit, Bellingham aprofitava un error gravíssim de Gillamón per anotar el segon gol i certificar una victòria molt soferta en la qual va ser marxar Vinicius i els blancs van donar la volta al partit. No ha de trepitjar més Mestalla. Pel bé del mateix Reial Madrid.