El Barça de Flick alleuja el caos institucional a Barbastre

L’equip blaugrana se situa en els vuitens de Copa després d’un debut a la competició eclipsat per les absències de Dani Olmo i Pau Víctor, que ni tan sols van viatjar a la localitat aragonesa. Primer partit en els llimbs de tots dos. I a saber quants els en queden. Dependrà de la seva paciència, en particular del mitjapunta de Terrassa. Joan Laporta va contemplar l’espectacle amb l’expressió rumbosa que acostuma a la zona noble (és un dir) del camp de Barbastre.

El retorn d’Araujo

Paciència és la que ha tingut Wojciech Szczesny, el porter polonès de 34 anys que va viure finalment el seu debut. No va ser en un camp amb glamur, com segurament imaginava quan li van trucar i el van rescatar de la prejubilació després de la lesió de Ter Stegen. Un fitxatge que ara es veu precipitat: la fitxa de l’alemany podria haver anat per a Olmo, però a les oficines del FC Barcelona mai s’actua amb una mínima previsió, com s’ha vist una vegada més.

No és clar que Szczesny senti que realment debutés ahir. Va tocar poca pilota. Només amb el peu, producte d’alguna generosa cessió d’un defensa compassiu. Un espectador. Podria haver-se encès un cigarret perfectament, i recolzat-se en un pal, contemplar sense palpitacions el desenvolupament del joc. Pocs elements per jutjar el seu estat de forma, per opinar si pot inquietar Iñaki Peña. Amb les mans no va intervenir fins passada la mitja hora. Un xut des de fora de l’àrea pel centre que va aturar sense parpellejar.

També va ser el partit en què va tornar a una alineació Ronald Araujo. Feia cinc mesos quee stava de baixa. Va patir una greu lesió muscular amb la selecció uruguaiana a la Copa Amèrica de l’estiu passat. Se’l va veure intens, puntual en els talls i amb ganes de prodigar-se en atac. Gairebé va marcar en una rematada als 20 minuts. Li van frustrar la glòria els reflexos del porter Arnau. Deu minuts després va entregar de cap una assistència perquè Eric Garcia obrís el marcador. El seu primer gol amb el Barça per al de Martorell, que va tornar a exercir, i de manera eficient, de migcampista.

El gol ratificava la serietat amb què Flick i els seus futbolistes van prendre l’enfrontament. El tècnic germànic va dosificar alguns imprescindibles, com Cubarsí, Balde o Raphinha, però la inclusió de Kounde, Pedri i Lewandowski a l’onze titular van evidenciar que Flick va comprendre que a la crisi institucional no podia passar-li una crisi esportiva. Inimaginable una eliminació davant un conjunt de Segona RFEF. L’equip havia de salvar el ranxo de les flames. I a l’alemany no li va intimidar l’estat de la gespa, perillosa per als turmells.

Un equip intens

Notícies relacionades

Toni Fernández, una altra història precoç

Sainz es complica el cinquè ‘Touareg’ al bolcar a les dunes

A Flick el devien informar que la temporada passada l’equip de Xavi no ho va passar gaire bé a Barbastre i d’aquí l’elevat nivell de la pressió, la intensitat en el joc i la motivació a verticalitzar. Lewandowski va canalitzar el pas de fase abans del descans i va segellar la victòria al minut de la represa. Pablo Torre va aprofitar una espifiada del porter per donar al triomf categoria de golejada amb el quart. Gol merescut, pel seu bon acompliment.

A la segona part va participar Gavi amb un dit trencat de la mà dreta. No se li va notar. Va envestir com sempre. I va debutar Toni Fernández, extrem de Rubí de només 16 anys. Va substituir Pablo Torre, amb molèsties als abductors. Gairebé pot explicar-se una assistència a Fermín si aquest no hagués fallat la rematada. Amb quatre gols n’hi va haver prou per fer oblidar durant una estona el despropòsit institucional.