Comoditat i gols en un equip inèdit

El Barça no només havia de guanyar ahir a Barbastre. El conjunt de Flick necessitava convèncer, sobretot a si mateix, que no anaven a sucumbir al caos que l’envolta. Tot i que no va brillar, sí que va resoldre i no va sentir en cap moment que el partit se li podia escapar. Malgrat que les rotacions del tècnic va arribar una calma anhelada, desitjada des de la banqueta la gespa i la llotja.

Un començament amb poc ritme.

Que la pilota havia de ser per a l’equip de Hansi Flick era una cosa indiscutible. El Barbastre ni ho va intentar, absolutament còmode a l’espera, enfonsat en la seva àrea. Només trepitjava terreny rival quan exercia una pressió que, malgrat que en els primers compassos va molestar els blaugrana, al cap de pocs minuts es va diluir per retrocedir i tancar-se.

El Barça no va tenir una disputa ferotge per l’esfèric, però la circulació se li va entravessar. No va brillar en excés el conjunt de Flick amb la pilota als peus. Quan es plantaven en camp rival, s’alentia el futbol. Faltava moviment, basculació d’un costat a l’altre. Li costava a l’equip de Flick moure l’equip de banda a banda, i li va faltar eixamplar el camp per combinar amb més agilitat. Es va travar quan arribava a la frontal de l’àrea i va haver d’abonar-se als córners o jugades assajades.

Tossuts els culers.

Va ser com més perill va generar el Barça. Ho van intentar Lewandowski i Araujo en múltiples ocasions durant els primers minuts, amb algunes rematades de cap totalment acrobàtiques a mitja altura. Fins que Eric Garcia va aconseguir colar la pilota dins de la xarxa per obrir la llauna.

Lewandowski va replicar la tècnica per anotar de la mateixa manera el segon gol. Davant un equip compactat com el Barbastre dins de l’àrea, les gardeles van resultar una via àgil i bastant profitosa per al Barça de Hansi Flick, que va posar en pràctica diverses jugades a pilota parada (gairebé sempre servit per Pablo Torre) com a manera de contrarestar els problemes que estava trobant-se per combinar als metres finals davant la porteria del porter català Arnau Fàbrega.

Araujo, redebut i estrena amb Flick.

El capità va tornar a lluir el braçalet al braç. Ronald Araujo va ser l’encarregat de participar en el sorteig de camps i de la primera pilota 182 dies després (amb el Barça no en jugava des de la jornada 37 de LaLiga 23/24, contra el Rayo Vallecano). La seva lesió muscular a la cuixa de la cama dreta del 6 de juliol del 2024, en el partit de quarts de final de la Copa Amèrica entre l’Uruguai i el Brasil, l’ha mantingut apartat de la gespa i, fins al partit contra el Barbastre, no es va retrobar amb la titularitat. Al mig de la defensa, formant un binomi amb Iñigo Martínez, amb qui aquesta temporada encara no havia pogut compartit línia.

Un altre que va debutar aquesta temporada (i també amb la samarreta del Barça) va ser Szczesny. El porter es va posar per primera vegada sota els pals des que va recalar a la plantilla blaugrana i amb prou feines va aparèixer, davant la inactivitat ofensiva del Barbastre.

Pablo Torre es reivindica.

Notícies relacionades

Toni Fernández, una altra història precoç

Sainz es complica el cinquè ‘Touareg’ al bolcar a les dunes

La gran actuació del centrecampista blaugrana es va agrejar amb el pas dels minuts. Pablo Torre es va marcar un partidàs, pressionant el primer a la sortida de la pilota del Barbastre i sent un dels principals reclams per als defenses del conjunt local. Va marcar diferències sobre el verd i es va sentir molt còmode, ajudant el Barça a trobar bones solucions davant els problemes de circulació en els metres finals.

No només va assistir a Lewandoswki per al tercer gol blaugrana, sinó que va ser qui va empènyer la pilota en el quart gol blaugrana en l’eliminatòria. Quan semblava que tancava la seva gran actuació, s’emportava al cap de pocs minuts la mà a l’abductor. Va començar a notar molèsties i, malgrat que va intentar mantenir-se sobre el verd, va abandonar el terreny de joc en el 79, capbaix. Hansi Flick es va preocupar per ell quan va trepitjar la banqueta mentre el futbolista torçava el gest, com demanant que tot quedés en res.