El doble tall de la il·lusió

Des que tinc ús de raó futbolística, des dels deu anys, soc del Barcelona, de tot el Barcelona, no del club, també dels jugadors, de l’equip sencer, dels seus colors, de la seva història. Qualsevol cosa que li passi al Barça m’afecta, igual que segurament afecta a qualsevol que hagi jurat fidelitat blaugrana.

Vaig ser, des d’aquella infantesa, el titular d’un pseudònim, Juanazulgrana, i mai vaig deixar de sentir-me d’aquests colors, com si formés part d’una tribu que es reunia abans dels partits per jurar fidelitat a les seves singladures, també a aquelles que han tingut a veure amb el desastre.

He viscut feliç els grans avatars, i m’he sentit solidari quan el club i l’equip han perdut el nord o, simplement, els partits. Mai vaig tenir la temptació d’enretirar-me, ni tan sols he caigut en l’oprobi de canviar d’equip per revenja o menyspreu.

Quan al Barça va debutar Foncho, que era del meu poble, em vaig abraçar a la ràdio que va donar la notícia com si el futbolista canari hi fos firmant el contracte. Quan Foncho marcava gols, els marcava el Barça i els marcava jo.

El Barça no és de ningú, no és de Laporta, és clar; però ara hi és Laporta, i ens fa mal. El Barça tampoc va ser de Miró Sans; ni ho va ser d’Enric Llaudet Ponsa, que va ser el primer dels meus presidents, a la meva edat primerenca, quan ell es deia Enrique Llaudet. Li vaig escriure una carta per demanar-li un banderí, però no em va respondre. Va ser el menysteniment d’un adolescent que escoltava les narracions de José Félix Pons i de Miguel Ángel Valdivieso. Ara aquell noi escolta narrar els partits a Lluís Flaquer; d’ell me’n refio com d’aquells mestres. Per a mi ells també són el Barça.

Fa anys, en un enterrament, Laporta em va regalar l’ensenya del Barça que es va treure de la jaqueta. La guardo, està al meu cor. Ara el Barça està a les mans de Laporta. Se li han escapat de les mans el present i l’avenir. Ha lesionat, per tant, l’equip i el club. És un naufragi trist, el mirall d’un desastre. Jo li tornaria la meva insígnia, la que em va regalar, si el president fos capaç, amb ella, de recuperar l’equip d’aquesta derrota provisional tan important.

Ara soc part de l’enorme naufragi del Barcelona. I estic trist, com aquella vegada que la derrota contra el Benfica va posar sota els meus peus la por del naufragi.

Joan Laporta, 5 de març del 2021: "Amb Messi ho arreglo en un asado". Leo Messi va abandonar el club el 5 d’agost del 2021, quan tornava a Barcelona per firmar la seva renovació. Una de les qüestions clau va ser el rebuig final del Barça a entrar a LaLiga Impulso amb CVC.

Joan Laporta, 9 d’octubre del 2022: "Sabem que no podem funcionar eternament a base de palanques". Llavors ja s’havia cedit a Sixth Street el 25% dels drets de TV de LaLiga per 25 anys.

Eduard Romeu, 18 d’octubre del 2023: "El pressupost està garantit al 95%", però després les pèrdues del 2023-2024 se n’anirien als 91 milions pel primer intent fallit de salvar l’operació de Barça Vision, amb la qual es van donar 408 milions d’ingressos per quadrar els comptes pandèmics.

Ferran Olivé, tresorer de la junta directiva, l’11 d’octubre del 2024: "Estem en un procés de due diligence amb dos inversors perquè s’incorporin a Bridgeburg [és la denominació social de Barça Vision]. Esperem que abans del desembre puguin entrar algun d’ells". Continuem sense notícies.

Joan Sentelles, director d’operacions de l’Espai Barça, el 18 de juliol del 2023: "El novembre del 2024 podrem inaugurar el nou Camp Nou amb capacitat d’entre 60.000 i 75.000 espectadors. Els timmings són els previstos". Elena Fort, vicepresidenta institucional, el 7 d’octubre del 2024: "No vull que busqueu una data exacta. Estem en bona línia, però en una obra així només podem dir que estem treballant per tenir l’estadi preparat per a abans de final d’any". Està en dubte, fins i tot, la seva tornada abans del 2025-2026.

Notícies relacionades

Sainz viu una tortura i abandona el Ral·li Dakar

Un Reial Madrid insultantment jove goleja el Minera

Joan Laporta, 4 de setembre del 2024: "Si fem el contracte d’equipament esportiu, amb aquest increment d’ingressos ja estaríem en l’1-1 perquè compliríem les obligacions de pagament de Barça Vision". S’ha firmat amb Nike, però continua sense ser suficient per inscriure els fitxatges.

"Jo no crec que s’hagi venut un optimisme excessiu. A mi m’agrada generar il·lusions i motivar. No hem arribat a l’1-1 perquè no hem volgut". Joan Laporta. Primera accepció de la definició d’il·lusió segons la RAE: "Concepte, imatge o representació sense veritable realitat, suggerits per la imaginació o causats per engany dels sentits". La segona: "Esperança el compliment de la qual sembla especialment atractiu". I entre aquestes dues aigües es mou el Barça des del 2021, capaç de salvar in extremis tots els matchballs que fins ara se li han presentat, malgrat el desgast de crèdit i reputació que va assumint.