Toni Fernández, una altra història precoç

"Ha demostrat que no té por". Fins i tot Hansi Flick, un entrenador expert, a punt de fer-ne 60, va quedar sorprès per l’aparició de Toni Fernández, el segon jugador més jove de la història a debutar amb la samarreta del Barça, només superat per Lamine Yamal. El Toni, nascut a Rubí, format inicialment al planter de l’Espanyol, esculpit després a La Masia (hi va arribar sent aleví), és cosí de Guille Fernández, una saga familiar que té amb els ulls ben oberts els tècnics de l’estructura formativa blaugrana.

I Flick, que es va emportar els dos adolescents als Estats Units, formant part d’una nombrosa llista de 31 jugadors que va participar en la gira estiuenca, tenia ganes d’obrir-li la porta. Allà, amb un penal, marcar al City de Guardiola per donar el triomf al Barcelona, va sorprendre a tothom. Incloent-hi Flick. ¿Per què?

Perquè es va presentar caminant a aquell minúscul punt blanc ple de calç. Cinc passes tranquil·les, lentes, ni una sola carrera i després tones de sang freda per desplegar una cama esquerra delicadíssima per enganyar amb dolçor Stefan Ortega, el meta citizen. Va ser quan Guardiola va dir: "M’agrada molt el Barça de Flick". Va ser quan Flick va dir: "Estic molt orgullós dels joves". I aquí hi havia inclosos els Fernández.

Fills del 2008

El Toni (va néixer el 15 de juliol del 2008, quan Guardiola arribava a la banqueta del Camp Nou) ha passat al davant del Guille (18 de juny del mateix any), a qui també se l’espera aviat. És el sisè debutant que alinea Flick en set mesos, després d’Andrés Cuenca, Sergi Domínguez, Marc Bernal, Gerard Martín i Pau Víctor. "Ha demostrat que té un gran talent i que no té por. Ha entrat i el primer que ha fet és xutar un córner", va recordar l’alemany, sorprès que aquest esquerrà intel·ligent, creatiu i ple de picardia servís els tres córners que hi va haver en els nou minuts finals de partit que va jugar a Barbastre, després de suplir Pablo Torre.

Toni Fernández (16 anys i 173 dies) va aparèixer amb autoritat, malgrat que va estar esperant gairebé tres minuts per tocar la primera pilota, ancorat com va quedar a la banda dreta, la casa de Lamine, que es va estrenar amb el Barça de Xavi quan només tenia 15 anys i 291 dies. La pilota anava en aquest tram del partit pel flanc esquerre, mentre ell, pacient, esperava que arribés al seu territori.

"Té una qualitat increïble"

Notícies relacionades

La companyia catalana Parlem va presentar al Barça un projecte gairebé idèntic al del moldau Birladeanu una setmana abans de registrar-se New Era a Espanya

Lamine Yamal, el «superheroi» d’Espanya, s’emancipa

En la segona pilota que va tocar va esquinçar amb verinosa delicadesa la defensa del Barbastre i això va permetre una internada de Fermín, l’excel·lent centrada del qual va ser rematada, molt fluixa, per un tímid Ansu Fati. "El Toni és increïble, té una gran qualitat. En els entrenaments sempre t’encara, ¡és increïble", va explicar també sorprès Ronald Araujo.

Només cal recordar una jugada. Quedaven encara no tres minuts. I l’esquerrà, que jugava per la dreta, va venir al mig del camp per rebre una pilota d’Eric Garcia. Immediatament, es va girar cap a la porteria aragonesa amb una conducció elegant i tot seguit va fer una passada interior molt bonica per a Fermín –l’improvisat davanter centre que es va inventar Flick–, a qui va deixar sol. No va acabar en gol. Però aquest és el Toni, una altra història de precocitat que fa il·lusionar el Barça.