Els juristes creuen que el CSD no recolzaràla tesi de Laporta

De moment ha rebut quatre plantofades sonores. Dues de judicials, amb un text redactat que és demolidor per al club i per a ell, i dues de federatives, la primera per part de la Lliga de Futbol Professional de Javier Tebas i, la segona, procedent de la nova Reial Federació Espanyola de Futbol, que presideix, de moment, Rafael Louzán. Quatre opinions demolidores, en les quals no només queda evidenciat que el Barça es va passar de termini i, per tant, no té argument ni raó per apel·lar, sinó que els mateixos jutges s’han sorprès que Laporta s’atrevís a plantejar-los la queixa.

"El risc de perjudici econòmic ha sigut creat voluntàriament pel mateix soci (FC Barcelona), que va decidir fitxar, a l’agost, el jugador (Dani Olmo) malgrat estar excedit del límit salarial establert per LaLiga i que aquest mateix excés li havia impedit inscriure tots els jugadors que tenia a la seva plantilla", deia l’última sentència contra el Barça. I el jutge hi diu més. Segons dos advocats consultats per EL PERIÓDICO, experts en l’àmbit esportiu, el que segueix serà, probablement, un dels arguments que utilitzi, no només el Consell Superior d’Esports (CSD) per desentendre’s del cas, sinó, possiblement, futurs tribunals.

El CSD, presidit per José Manuel Rodríguez Uribes, seguidor madridista, com Tebas i Louzán, i inquilí habitual de la llotja del Bernabéu, difícilment voldrà ficar-se en embolics, per convertir en un problema nacional i polític per a Pedro Sánchez una cosa que, de moment, se circumscriu a l’àmbit esportiu i català. La Federació, LaLiga i els altres clubs posarien el crit al cel i, sens dubte, allargarien el litigi. "A més –assenyala un dels advocats consultats– el CSD ho té fàcil, argumentant que la competència, en aquest cas, qualsevol decisió i/o sentència està subjecta a les normes i lleis de LaLiga i la Federació, i la seva decisió conjunta es recolza en els seus propis reglaments, les seves normes i els seus terminis".

Altres recursos

"És més –insisteix el segon advocat–, el CSD sap que la seva decisió no és definitiva, l’última, no es tracta, en aquest sentit, del Tribunal Suprem (de l’esport), ja que el Barça encara podrà fer això que sembla encantar-li com és continuar recorrent a altres instàncies superiors com el Tribunal Contenciós Administratiu o, de nou, la justícia ordinària. El fet que el club pugui continuar apel·lant permet al CSD, si vol, rentar-se’n les mans".

Totes les fonts jurídiques esportives consultades per El Periódico estan convençudes que el CSD no es pronunciarà a favor del Barça, però sempre hi ha un però i, en aquest cas, podria ser les pressions polítiques que el CSD pogués rebre per part del Govern espanyol i, potser, de Florentino Pérez, president del Madrid, aliat de Laporta a la Superlliga i amb bones relacions amb Rodríguez Uribes. L’única sentència important del CSD es va produir el 1995, quan va salvar el Sevilla i el Celta de baixar a Segona Divisió.

Segons ha pogut saber aquest diari, tant Olmo com el seu pare estan indignats amb el club i no diran que sorpresos, perquè la mateixa clàusula d’excepció que van posar en el contracte demostra que "alguna cosa temien" quan el Barça el va fitxar. Pot ser que Olmo decideixi buscar un equip pont fins al juny, però el que és evident és que els seus representants el collaran per aprofitar la badada del Barça i treure una altra bona comissió del seu possible fitxatge per un altre club gran d’Europa.

Notícies relacionades

Flick apel·la a la unitat per superar la crisi del club

El CSD comprèn el Barça

Si diumenge diversos grups d’opinió, associacions i plataformes de l’entorn del Barça van emetre un comunicat per demanar la «dimissió immediata» de Laporta i van amenaçar de passar a l’acció en cas de no veure satisfeta la seva demanda, Jordi Farré té previst presentar una moció de censura avui mateix a les oficines de l’Spotify Camp Nou, segons informa el diari Sport.

Farré, impulsor de la moció de censura contra Josep Maria Bartomeu el 2020, i Marc Cornet, també soci, han pres la decisió d’activar el mecanisme del qual disposa la massa social del club.