Araujo, un futur incert al Barça: ¿marxarà al mercat d’hivern?

Era el pilar de la defensa. Era Araujo i un altre central més per completar l’eix del Barça de Xavi. Però aquest escenari en què el defensa uruguaià era inici i final de l’estructura per acompanyar Ter Stegen ha desaparegut en l’últim mig any. Una greu lesió muscular amb la seva selecció a la Copa Amèrica el va enviar al quiròfan a Finlàndia, cosa que va provocar la seva desaparició de l’equip.

I, alhora, va desposseir Araujo de la seva condició d’intocable perquè en la seva absència –sis mesos ja– s’ha consolidat una parella inèdita (l’adolescent Pau Cubarsí s’entén de meravella amb el jerarca Iñigo Martínez), cosa que col·loca Araujo en una posició inesperada.

Fins i tot el seu futur al club, malgrat ser un dels capitans de la plantilla i que té contracte firmat fins al 2026, és tota una incògnita perquè els grans clubs europeus (Arsenal i Juventus són els més interessats), han girat la mirada cap a Barcelona.

És inevitable. A Flick, una vegada recuperat l’uruguaià i reinscrit també Christensen, li sobren centrals. En té sis en nòmina si s’inclou Kounde, desplaçat, molt a desgrat seu, al rol de lateral dret. Tant amb Xavi com amb el tècnic alemany.

Pau, Iñigo i Eric Garcia, un altre que li agradaria sortir en la ruta de retorn cap a Montilivi on va ser feliç amb Míchel a qui li toca assumir l’ofici de mig centre, completen aquest excés d’especialistes.

Postura ambigua

Però no hi ha cap cas com el d’Araujo, que ha mantingut una postura ambigua cada vegada que se li ha preguntat sobre el seu futur. ¿L’últim exemple? Va passar dissabte passat a Barbastre quan li van preguntar, després de la seva reestrena –no jugava amb la samarreta blaugrana des del maig–, sobre la situació de les negociacions per a la renovació del seu contracte, que expira el juny del 2026.

«Estem parlant amb el club sobre la meva renovació, però estic centrat a tornar a jugar i sumar minuts», es va limitar a comentar el central sense gaire entusiasme. Ja va passar una cosa similar amb l’anterior renovació d’Araujo, segellada l’abril del 2022 i per quatreanys, que va tenir moments de tensió entre el club i els seus agents, cosa que va obligar a la intervenció directa del president Joan Laporta per desbloquejar el cas i aconseguir la firma d’un document, que conté, a més, una clàusula de 1.000 milions.

Ara, el gran canvi rau en la posició esportiva de l’uruguaià. Aquella greu lesió a la Copa Amèrica l’ha fet descendir un lloc a l’escalafó fins a situar-lo com a suplent per darrere de Pau Cubarsí (17 anys) i Iñigo Martínez (33), amb la coartada, això sí, que ve d’una prolongada baixa. Ell té 25 anys i la necessitat de sentir-se protagonista diàriament.

Arsenal i Juventus el volen

En la direcció esportiva, que lidera Deco, s’estudia el futur de l’uruguaià, conscient que no pot exposar-se que continuï sense renovar i entri d’aquí a 12 mesos al mercat amb la possibilitat de quedar lliure el juny del 2026. Juventus i Arsenal s’han posicionat en la recerca d’Araujo.

A Itàlia, Thiago Motta li obriria, i de bat a bat, les portes de la ‘Vechia Signora’ perquè la seva defensa està danyada: Bremmer, el central brasiler, va patir la ruptura dels lligaments encreuats del genoll esquerre a l’octubre i Cabal, el lateral esquerrà colombià, també es trencava el genoll esquerre, però al novembre.

A Mikel Arteta l’arribada d’un central poderós, amb experiència màxima en l’elit (era titular al Barça i capaç de jugar de central o lateral dret quan exercia d’‘anti Vinícius’), li ompliria els ulls i el seu Arsenal per donar-li un aspecte molt més ferotge.

Valorat en 55 milions d’euros

Araujo seria també una benedicció per enfortir qualsevol defensa de gran equip on tindria (o això espera) l’estatus ara perdut a Montjuïc. El Barça, mentrestant, atabalat per la crisi econòmica i just ara que ha entrat en la regla de l’1:1 en el ‘fair play’ salarial (per cada euro d’una venda es pot gastar un altre euro en un fitxatge), analitza totes les arestes. 

Araujo, segons Transfermarkt, la web especialitzada en el mercat de fitxatges, està valorat actualment en 55 milions d’euros. Va arribar als 70 quan era el central titular sobre el qual s’organitzava la defensa del Barça, que va pagar fa sis anys i mig 1,7 milions al Boston River de l’Uruguai. En clau econòmica, qualsevol venda, en els paràmetres del que val un central d'aquest nivell, seria un negoci rodó per a l’entitat blaugrana.

Des del 2018 fins aquí es va convertir en peça clau de la defensa. Ara tot ha canviat. I tant ha canviat que fins i tot el jugador, que ha rebutjat, segons deixen caure des del club, fins a dues ofertes de renovació –una quan va patir la lesió muscular que li va fer passar pel quiròfan a Finlàndia–, s’ho pensa tot.

Notícies relacionades

Brizuela desperta el Barça per assaltar el Mònaco a casa seva

Badosa afronta un camí difícil per arribar a la final a Austràlia

I més si es confirma l’interès de Flick a portar a Barcelona Jonathan Tah, el central del Bayer Leverkusen, el contracte del qual acaba aquest 30 de juny. O sigui el defensa internacional alemany, de 28 anys, és lliure des de l’1 de gener passat de negociar amb qui vulgui, una vegada ha expressat la seva voluntat d’acabar amb una època de 10 anys a l’equip que ara dirigeix Xabi Alonso.

El trencaclosques de centrals és obert.