El Govern de Laporta

A l’esport sempre li ha costat posar el peu a la porta a la política. El seu eco resulta temptador per a tot règim. I el Govern actual no és aliè. L’esport per si mateix li ha importat un rave, d’aquí el ball de presidents del CSD: amb Pedro Sánchez a la Moncloa, des del 2018 en van cinc. Cap va deixar segell, sense més temps que per a unes fotos als podis i intervenir a favor d’alguns d’afins a la causa, cas de Luis Rubiales. Un dic per a Javier Tebas, al seu dia tan simpatitzant de Força Nova com ho és ara de Vox. Tebas fa avui pinya amb Rafael Louzán, un polític del PP al capdavant de la federació de futbol.

Un paisatge molest per a un Govern que requereix el flotador dels partits catalans. Per a súmmum, no hi ha alumne financerament menys aplicat que el Barça. Un Barça que ja no és el Barça de Cruyff, Guardiola, Messi o Iniesta. Ni de bon tros el de l’Unicef. Avui només és el Barça de Joan Laporta. Un mandatari incapaç d’assumir que amb l’herència rebuda la seva obra mai serà com la de la seva primera exitosa etapa. Per això, Laporta només s’envolta de Laporta. Les altres coses són pur attrezzo.

Als que no han volgut posar-lo de cara a la realitat s’ha allistat el Govern. L’evidencia la seva esperpèntica decisió en el cas de Dani Olmo i Pau Víctor, dues víctimes del nou laportisme, el de puntada de peu a seguir. De cop, l’òrgan polític que presideix l’exministre José Manuel Rodríguez Uribes s’ha carregat la normativa de la Lliga pactada pels 42 clubs professionals (Barça inclòs) i el reglament de la FEF validat pel mateix CSD.

Per afluixar el nus a Laporta des de Madrid, el més grotesc han sigut els arguments. "No causar un perjudici esportiu greu per al club". ¿I el perjudici a la resta dels seus competidors que sí que compleixen l’establert a base de privacions? "La visibilitat i repercussió mundial de la Supercopa". ¿I què passa amb els que no la juguen, qui els empara? "Per no damnificar els interessos de la selecció espanyola". És a dir, si el Leganés o l’Eldense no aporten a l’equip patri, ja s’ho faran. "Per no perjudicar els futbolistes". ¿I què passa amb l’únic que els ha trencat, el seu president?

Tot molt reenganxat, i sense una compareixença pública del màxim dirigent del CSD per aclarir o matisar (si és que fos possible) semblant atropellament. Per molt que li desplagui Tebas, ¿de veritat que el Govern s’arriscaria a suavitzar a la carta les regles financeres i veure al futbol abocat a un altre pla de sanejament? ¿Com explicar llavors a la societat un altre rescat econòmic?

Notícies relacionades

Brizuela desperta el Barça per assaltar el Mònaco a casa seva

Badosa afronta un camí difícil per arribar a la final a Austràlia

Això no va de samarretes, sinó de què TOTS s’han d’acollir a unes pautes, sense excepcions. No caben distraccions amb què si a Vinicius li han posat tal o tal sanció. Malgrat les seves tatxes, no té a veure res el brasiler amb el neguit de Olmo i Víctor. Davant el dubte, que respongui Raphinha. O Flick, aquest sergent de la puntualitat que no es va aplicar Laporta per inscriure els seus futbolistes.

Laporta hauria de saber que traient el dit del mig no es tanca un assumpte que no només minva la reputació del Barça, ja malmesa amb l’ombra de Negreira, sinó que exposa l’entitat davant la crispació general dels seus adversaris (alguns interns).