Laporta perd un altre vicepresident

La marxa de Guiu té la seva importància en l’hàbitat de la junta. En primer lloc, pel seu rang de vicepresident, un dels quatre que ocupen l’esglaó immediatament inferior al de Joan Laporta. I, en segon lloc, per ser el titular de l’àrea de màrqueting, tan crucial per a la salut econòmica de l’entitat per la quantitat de contractes de patrocini que s’han buscat per pal·liar la ruïna que va deixar Josep Maria Bartomeu.

Plat de mal gust

Guiu pressentia deixar la directiva al veure’s apartat de les negociacions per renovar el contracte de Nike. El paper que va exercir en la contractació de Spotify es va transformar en irrellevant durant les converses amb la firma esportiva. Laporta va imposar la presència de l’intermediari Darren Dein, que ha cobrat una milionària comissió (s’estima en 50 milions d’euros), davant la disconformitat de Guiu. El president va comunicar els detalls de l’acord en una junta amb Guiu a Nova York, cosa que va ser un plat de mal gust per a l’empresari especialitzat en la indústria musical, i sense tenir la possibilitat de conèixer totes les dades del contracte que pertanyien a la seva jurisdicció.

Tan rellevant és la dimissió de Guiu com les anteriors. La primera va ser la de Jordi Llauradó, el juny del 2021, després de la concessió dels treballs d’Espai Barça a la constructora turca Limak. Tres anys després (2024) el vicepresident econòmic Eduard Romeu va abandonar l’entitat al·legant raons professionals. I abans que tots, hi va haver la renúncia de Jaume Giró: abans que es formalitzés la directiva a la presa de possessió per les incerteses que s’abatien en l’obtenció dels avals.

A Joan Laporta, mentrestant, se’l va veure fora de si a Jidda. Alleujat i eufòric quan va saber de la decisió del Consell Superior d’Esports (CSD) de concedir la cautelar a Olmo i Pau Víctor, inscrits ja per jugar la final de la Supercopa. Després, va entrar en combustió el dirigent blaugrana, segons més tard d’abraçar-se a Enric Masip, un dels seus assessors més pròxims. Va ser llavors quan Laporta va deixar anar una espectacular botifarra que sintetitza tota la tensió que se li ha acumulat en les últimes setmanes. L’equilibrista president del Barça porta moltes gestions al límit, algunes superant fins i tot aquesta frontera.

Va traslladar aquesta imatge als presidents de la dècada dels 90 (Gil, de l’Atlètic; Mendoza, del Madrid; Ruiz de Lopera, del Betis, i Caneda, del Compostel·la...) contrastant amb la serenitat que ha aportat Flick en aquest volcànic cas. Mentre que el tècnic el va utilitzar com a motor emocional per impulsar el seu equip en el camp, el president va escollir la via totalment contrària, explotant totes les seves emocions.

Possible expedient

Notícies relacionades

Brizuela desperta el Barça per assaltar el Mònaco a casa seva

Badosa afronta un camí difícil per arribar a la final a Austràlia

Aquesta imatge plena de ràbia de Laporta es va amplificar en àmbit mundial. Però després aquesta ira del dirigent blaugrana ja va quedar més en privat quan va arribar a la llotja de l’estadi de Jidda, proferint, segons va revelar Manu Carreño a El Larguero de la cadena SER, alguns insults, mentre anava clavant cops de puny i puntades de peu al mobiliari. Aquesta extemporània reacció va provocar la indignació de Rafael Louzán, el nou president de la Federació Espanyola, que ha arribat fins i tot a estudiar la possibilitat d’obrir expedient a Laporta per la seva actitud.

Laporta estava assetjat per l’oposició, que reclamava, i de manera unànime, la seva "dimissió immediata" i en cas de no fer-ho s’activaria un vot de censura. La resposta del president va ser tan inesperada, per molt que s’adequa al seu estil cada vegada més personalista, com rotunda. La botifarra com a pròleg a una successió d’insults a diversos representants federatius que van assistir aclaparats a aquesta tempestuosa aparició. El president ha ajornat qualsevol compareixença pública fins dimarts vinent a la ciutat esportiva per no interferir en la preparació de l’equip que lluitarà diumenge contra el Reial Madrid pel primer títol de la temporada.