El Barça i el Madrid es debaten entre l’aliança política i la rivalitat esportiva

És una dualitat només interpretable en els despatxos i en els reservats, però poques vegades visible davant l’aparador mediàtic. És la mateixa que ha permès a Laporta qui sap si salvar fins i tot el seu mandat poc més d’un any abans que toqui convocar eleccions a la presidència. Encara que l’actual mandatari blaugrana pugui atribuir bona part dels mals que sotgen el club al "madridisme sociològic", terme que ell mateix va encunyar quan va sorgir el cas Negreira.

Un exdirigent blaugrana amb bones connexions a Madrid assumeix que Florentino Pérez, més enllà d’agrair a Laporta que mai el deixés tirat amb el projecte de la Superlliga, continua prioritzant la seva guerra particular contra Javier Tebas. "Tot el que sigui desgastar Tebas, va bé", admet. De fet, el president de LaLiga va apuntar –sense anomenar-lo– a Florentino com un dels responsables que el Consell Superior d’Esports (CSD) permetés temporalment la reinscripció d’Olmo i Pau Víctor abans que la patronal decidís divendres acudir a la justícia ordinària per tornar a retirar les llicències.

Pacte de silenci

Al Madrid s’ha imposat un pacte de silenci que estan complint dirigents, entrenador i jugadors gairebé al peu de la lletra. Ni tan sols la Real Madrid TV, sempre tan bel·ligerant en les escaramusses públiques que tenen a veure amb els arbitratges i el Barça, ha baixat al fang.

Això va permetre que la jornada prèvia a la disputa aquest diumenge de la final de la Supercopa d’Espanya a Jidda (Aràbia Saudita) fos plàcida i que Olmo i Pau Víctor poguessin tornar a posar-se el xandall del seu equip amb la calma que tant anhelaven. Fins i tot Florentino Pérez, sempre hàbil en els gestos públics i en les fotografies que es fa, va enviar Emilio Butragueño al partit organitzat per la Federació Espanyola (RFEF) de Rafael Louzán. Avui s’asseurà en un dels trons de la llotja King Abdullah Sports City. Unes butaques blanques que va provar Laporta dimecres passat després de celebrar la resolució del CSD amb enrenou –per a desesperació dels presidents de les federacions territorials– i a cop de botifarra. Ahir, en el pessebre federatiu, es va mostrar molt més calmat. Fins i tot es va permetre valorar els últims dies, tot i que de manera encara críptica: "Tot es podria haver evitat si s’haguessin fet les coses d’una altra manera".

El president blaugrana desitja que la pilota, com ha passat tantes vegades en la història del club, afluixi la soga institucional. I res millor que empolainar amb un triomf contra el Reial Madrid un torneig menor com la Supercopa, però que acostuma a deixar cicatrius. No convindria una ferida esportiva abans que dimarts comparegui Laporta davant els periodistes a la Ciutat Esportiva Joan Gamper per explicar la seva versió del cas Olmo i concretar a quines empreses àrabs ha venut –i amb quins comissionistes– part dels seients VIP del futur Spotify Camp Nou que ha permès corregir el fair play econòmic –"no me’n sé els noms", va dir aquesta setmana al periodista de RAC1 Jordi Basté la portaveu de la junta, Elena Fort.

Els focus sobre Flick

Notícies relacionades

Laporta, fuga sense fi de directius

L’esport, ¿en obert?

Durant una estona els focus estaran sobre Hansi Flick, que haurà de decidir si li convé alinear ja com a titular Dani Olmo en el clàssic o si li continua donant corda a Gavi després de la seva gran semifinal contra l’Athletic. El centrecampista va marcar i va assistir en el triomf amb els d’Ernesto Valverde i podria estabilitzar-se al costat de Marc Casadó i Pedri.

Carlo Ancelotti, mentrestant, haurà de demostrar que ha resolt els enigmes amb el fora de joc i la defensa avançada que li va plantejar Flick en últim clàssic de Lliga al Bernabéu (0-4), partit del qual va sortir tocat un Mbappé que, des d’aleshores, ha pujat el nivell. Tot i que en el bàndol blanc l’atenció l’acapara Vinícius. Expulsat a Mestalla i sancionat amb dos partits, pot disputar una Supercopa en la qual res és el que sembla.