L’Aràbia Saudita posa fi als fitxatges

El mercat d’estiu de la temporada 2023/2024 es recordarà com aquell en què l’Aràbia Saudita va irrompre com un cicló per emportar-se a les estrelles dels equips europeus que, fins aleshores, no havien considerat una lliga que estava fora del seu radar. Sota l’impuls del sobirà Fons d’Inversió Pública (PIF) van arribar Karim Benzema, Neymar, Laporte, Mitrovic, N’Golo Kanté, Ryhad Mahrez i fins a joves com Gabri Veiga, que seguien els passos del pioner Cristiano Ronaldo. Fins a 1.000 milions van posar les autoritats per donar un cop molt calculat que ara afronta la segona i més important camí, com és la privatització dels clubs als quals la inversió estatal va donar impuls.

Tots aquests moviments estan integrats dins del pla Vision 2030, impulsat per Mohammed bin Salmanmed bin Salmán, príncep hereu de l’Aràbia Saudita, que busca fer l’economia del país menys dependent del petroli. L’esport juga un paper decisiu, perquè a més d’impacte econòmic genera influència, que és el que busca un estat autocràtic. ¿Per què es va produir la febre inversora just el 2024? Perquè estaven en el moment clau perquè la seva candidatura de cara a acollir el Mundial 2034 prosperés, després de retirar la llista del Mundial 2030 que havien presentat junt amb Grècia i Egipte. Una cita que va ser adjudicada a Espanya, Portugal i Marroc.

Amb l’arribada de jugadors com Benzema i Ronaldo van aconseguir atraure el focus i vendre’s com un lloc en el qual el futbol era un espectacle rellevant, que a més suposava una alternativa real per a jugadors de tot tipus. Tot i que més d’un va topar de cara amb la realitat d’un país en el qual fins fa poc no es podia tramitar un visat de turista i acusat de violar reiteradament els drets humans. Però aquestes crítiques socials ja havien sigut escombrades per la FIFA amb el Mundial de Qatar 2022 i els innombrables esdeveniments esportius que porta a terme el màxim organisme a la regió, com és la recent Copa Intercontinental.

Fruit d’aquest procés d’assimilació de l’esport mundial va sorgir el discutit contracte amb la Supercopa d’Espanya, firmat fins al 2029 en l’època Rubiales, defensat durant l’etapa de Pedro Rocha i corroborat pel seu successor, Rafael Louzán, que ha aprofitat l’esdeveniment per emportar-se a l’Aràbia Saudita els barons territorials, així com representants dels clubs que formen part d’això que es fa dir "piràmide del futbol". Tot això per fer-los la pregunta. "¿Qui posarà els 40 milions anuals de l’Aràbia?". Perquè al regne no li ha tremolat el pols ni els fons per conquerir totes les metes proposades.

El Mundial del 2034

"La votació per atorgar-li a l’Aràbia els drets d’organització de la Copa Mundial de la FIFA 2034 marca la culminació d’una dècada de creixement esportiu inigualable. Des del 2019, aquest país ha sigut seu de més de 100 esdeveniments internacionals d’elit en 40 esports diferents, establint-se com el destí líder per a la competició, el talent i la innovació de classe mundial", defensa Danny Townsend, CEO of SURJ Sports Investment, companyia dependent del PIF que ha liderat els processos d’adquisició i fundació en territori àrab d’esdeveniments, a més dels citats, d’UFC, Fórmula 1, golf, boxa, tennis... Fins i tot fa res, esports sagrats a Occident.

Un dels grans acords recents demostra que aquest és un camí que no està completat, com és el d’haver aconseguit que el Royal Rumble, l’esdeveniment icònic de la WWE nord-americana de lluita lliure, se celebri a partir del 2026 en territori saudita. Una cosa que ja va passar el 2018, però que aquesta vegada tindrà solució de continuïtat. "Aquesta inversió està enquadrada en l’ambició de Vision 2030, impulsada per la passió saudita en l’esport. Els pròxims deu anys prometen ser increïblement emocionants des d’una perspectiva de creixement", afegeix Danny Townsend, un directiu que en el moment de ser fitxat per l’Aràbia era CEO de l’A-League australiana.

Perquè si alguna cosa ha tingut clar el Ministeri d’Esports que lidera Abdulaziz bin Turki Al Faisal és que el talent estranger és imprescindible per a un desenvolupament global. Com es desprèn de les declaracions dels responsables d’aquest procés de conquesta de l’esport mundial, les primeres fases han de donar pas a un entorn on estableixi la competència interna. Aconseguida la influència, el model d’inversió en la Saudi Pro League s’ha estabilitzat, tot i que sempre es podrà temptar jugadors com Vinicius, com va passar a l’estiu. Un desig que es manté.

Procés de privatització

Però es va acabar la idea de sobrepagar per una classe mitjana de jugadors. Els grans fitxatges del passat mercat d’estiu van ser Ivan Toney, per qui l’Al-Ahli va pagar 45 milions al Brentford; Marcos Leonardo, traspassat a canvi de 40 milions a l’Al-Hilal; i Moussa Diaby, exjugador de l’Aston Villa que li va costar 60 milions. Fins allà. La despesa va ser la meitat del mercat interior i hi va haver, com buscaven les autoritats, vendes i intercanvis entre clubs saudites.

L’objectiu declarat del PIF és desprendre’s en el pròxim lustre de les seves inversions en Al-Ittihad, Al-Ahli Saudi, Al-Nassr i Al-Hilal, els quatre grans del país, i de la resta d’enllaços que ha sostingut en una primera fase. Per a aquestes entitats, el fons sobirà ja ha creat fundacions que els permetin independitzar-se.

Mohammed bin Salman va iniciar en el segon trimestre del 2023 un procés de privatització d’alguns clubs pilot per augmentar els ingressos de l’Associació de la Lliga Professional Saudita i el valor econòmic de la Saudi Pro League a més de 2.000 milions.

En la primera fase de la privatització es va transferir la propietat del club ad-Dir’iyyah a l’Autoritat de Desenvolupament de la Porta de Diriyah; el club Al-Ula a la Comissió Real per a Al-Ula; i el Club Falcons a la Companyia NEOM, que dona nom a la ciutat futurista que s’està construint al mig del desert. Però el gran èxit privatitzador és el que ha portat a terme l’espanyol Club Al-Qadsiah, transferit a Saudi Aramco, la companyia que explota el gas i el petroli del país. Español, perquè està dirigit per Míchel i compta a les seves files amb diversos jugadors espanyols, com Nacho, excapità del Reial Madrid.

Notícies relacionades

Haaland firma una inusual renovació amb el City fins al juny del 2034

La quarta victòria confirma la rehabilitació del Barça

La segona fase de la privatització va començar el 2 de juliol de 2024, quan l’Aràbia Saudita va aprovar privatitzar 14 clubs esportius, un procés que està sent supervisat per un comitè propi.

La idea de l’Aràbia sempre ha sigut la de crear un ecosistema que afecti tota la piràmide del futbol. Per això van fundar la lliga femenina, van crear la seva selecció i publiquen ofertes per reclutar jugadors en les divisions més baixes, on s’ofereixen igualment condicions que mai podran homologar països com Espanya.