L’Espanyol hi creu, però no pot

Manolo González va tancar els ulls quan va sonar el xiulet. Va deixar anar aire, va buidar els pulmons i va estrènyer els punys. L’empat contra el Leganés (1-1) deixa tocat l’Espanyol. Envoltat de soroll però submergit en la foscor, l’entrenador de l’Espanyol va estrènyer més les parpelles. Com qui demana un desig abans de començar l’any. Aquell moment en què comença una nova oportunitat de canviar, de no només posar-te nous propòsits, sinó també de complir-los. L’Espanyol ha demanat al nou any canviar. Sobreviure. Ressuscitar. Però no està sent fàcil.

La crueltat va sumir l’RCDE Stadium en el primer partit de l’any a casa en un estat d’incredulitat. El duel contra el Leganés va acabar en empat, però la presentació de l’equip no va ser dolenta. Es va imposar en el joc, es va sentir còmode i va desplegar una versió que, amb una mica més d’encert, li pot valer una salvació. Però aquesta encara sembla llunyana. Els de Manolo González volen que aquest 2025 que comença no els enfonsi. Que la pilota entri i l’aire els arribi als pulmons. El conjunt pepinero va ser un dur recordatori que voler no sempre és poder.

Si no canvies res, no pots demanar que alguna cosa canviï. Sona a frase d’autoajuda barata, però no hi ha cosa més certa. L’Espanyol sabia que s’havia de reconfigurar. No només per canviar la dinàmica, sinó per sentir que redirigien el rumb de la temporada. Els primers minuts dels partits sempre se li feien costeruts el 2024. Se li entravessaven els 30 minuts inicials. I el primer que va fer el conjunt de Manolo González va ser canviar això. El rellotge no marcava encara el segon minut del partit i els periquitos ja anaven per davant en el lluminós.

Král va rebre la pilota després de sortir disparada del córner. La va pentinar i la va dirigir cap a Cabrera, que l’esperava a prop del primer pal. Manolo va saltar dins de l’àrea mentre els seus jugadors s’abraçaven al camp. Aire. Una mica d’aire. Semblava la confirmació del canvi. El canvi de rutina que vol consolidar l’Espanyol aquest nou any. Allunyar-se dels últims llocs de la taula i, contra un rival directe, imposar-se.

Però no podia ser tan fàcil. I, sens dubte, que no ho va ser. Tan sols 10 minuts després, el Leganés esfondrava la felicitat construïda després del gol. Cissé, lliure de marca sobre el punt de penal, va finalitzar amb classe davant Joan Garcia. Els jugadors de l’Espanyol demanaven mà abans que la pilota arribés a la xarxa. El col·legiat va dir que res, que el gol era net. Tornava a començar el partit, no quedava més remei que creure en el que semblava que s’estava creant.

Partit cruel

En el segon temps, l’Espanyol va confiar en si mateix. Possiblement, també va ser un dels desitjos de Manolo González per a aquest any. Mantenir la fe tant dels seus jugadors en ell com en ells mateixos. Es van desplegar sobre la gespa amb el rellotge en contra. No hi va haver precipitació, si bé sí certa inquietud a mesura que les accions de perill se succeïen, però no acabaven de veure la porteria contrària.

El Leganés estava amagat. Assumint el perill de deixar que els locals arribessin sense parar, fins que la seva oportunitat aparegués. Va arribar en el 72, amb una voràgine de tirs que Joan Garcia i el pal de la seva porteria van aturar en un sospir agònic. Tota la superioritat de l’Espanyol es va convertir en anecdòtica mentre els visitants intentaven reescriure el guió del partit.

Alejo Véliz va tenir la victòria, però un lleu frec de la pilota amb el seu braç va servir per anul·lar el gol que podria haver donat els tres punts al conjunt periquito. L’1-1 va ser insuficient per als dos conjunts. No obstant, l’Espanyol va perdre no només l’oportunitat de sortir de la zona de descens, sinó de demostrar-se a si mateix que pot sobreviure.

Espanyol 1 - 1 Leganés

ESPANYOL: Joan Garcia; Tejero (Edu Expósito, m. 62), El Hilali, Cabrera, Kumbulla, Oliván; Král (Cheddira, m. 90 + 3), Pol Lozano (Calero, m. 80), Roca (Véliz, m. 62), Jofre (Cardona, m. 79) i Puado.

LEGANÉS: Dmitrovic; Rosier, Sergio González, Nastasic, Tapia, Juan Cruz; Neyou (López, m. 85), Darko, Cissé, Raba (Javi Hernández, m. 68) i Miguel (D. García, m. 85).

GOLS: 0-1 (m. 1), Cabrera; 1-1 (m. 13) Cissé.

ÀRBITRE: Martínez Munuera, valencià.

TARGETES GROGUES: Král (m. 15), Omar El Hilali (m. 15), Raba (m. 45 + 1), Darko (m. 71).

Notícies relacionades

Flick s’enfada per la data del duel amb l’Osasuna: «No estic content, no és el millor dia, però no busquem excuses»

Flick veu el Barça perdre el partit i perdre Metu

VERMELLES: Juan Soriano (m. 91).

ESTADI: RCDE Stadium (26.606 espect.).