De la botifarra de Laporta a la maneta que va obrir Lamine Yamal

Els saudites van observar en directe la maneta de gols. La que es va veure a Madrid i a Barcelona, l’han disfrutat a Jidda. La manotada de Hansi Flick va ser més dolorosa que la botifarra de Joan Laporta. Més contundent, més clara, més llarga, més elegant, infinitament més elogiable, més útil per preservar la jerarquia de l’historial del trofeu: el supercampió continua sent el Barça amb 15 edicions, la segona a l’Aràbia, la tercera contra el Madrid.

La galàxia desintegrada

La galàxia internacional (Lucas Vázquez era l’únic espanyol de l’alineació, res nou) es va desintegrar davant la quitxalla de Flick. Sota l’aparença juvenil –recordin, amb dos jugadors de 17 anys, Cubarsí i Lamine Yamal, i un total de sis menors de 22 anys–, cada vegada hi ha menys innocència a les files blaugrana. Nou dels que van provocar la destrossa de la Lliga ho van repetir a l’estadi Al-Jawhara de Jidda. Szczesny i Gavi en lloc de Peña i Fermín.

L’estadi era neutralment madridista i l’únic futbolista del Barça aclamat era Lamine Yamal. Un ídol mundial des de fa mesos. El més proper a Lionel Messi, nom que encara s’aclama, com si no n’haguessin vist un successor. Fins que se’ls va presentar Lamine Yamal, que va anotar un golàs amb la firma de l’argentí escapant-se sol, torejant Mendy, burlant-se de Tchouaméni i petrificant Courtois amb un suau i delicat xut a la xarxa. Per l’autopista lliure de peatge el van seguir Lewandowski i Raphinha, igual que al Bernabéu.

El desert per davant

Després dels tres davanters, es va treure l’espina Alejandro Balde, a qui se li va quedar la cara de quadres amb el 0-1. Mbappé li va torsionar les cadenes fins a l’últim gir, en el qual es va crear l’espai per xutar. El defensa es va sentir culpable. En el duel mà a mà, va perdre. La llosa li va pesar, perquè va deixar de prodigar-se per atacar Lucas, la baula més feble.

Fins que Balde es va veure convidat per l’absència de samarretes blanques, amb el desert aclarit per davant en la sortida de l’últim córner del primer temps i es va veure corrent al costat de Raphinha, els dos sols contra Valverde, malgrat que el Barça havia frenat els seus ímpetus. Raphinha el va deixar davant de Courtois, i va esprémer el gram de fredor que li quedava per creuar la pilota. Llavors va ser Lamine Yamal, que va acudir-hi per sortir a la foto, al revés del que havia passat en l’1-1.

Notícies relacionades

Jenni Hermoso recorrerà la sentència que condemna Rubiales pel petó i l’absol per coaccions

Benfica-Barça, a vuitens de final i al costat amable del quadre; Madrid-Atlètic, derbi europeu

El voluminós resultat ocultarà la tasca de l’àrbitre Jesús Gil Manzano. La tradició anunciava que els tres clàssics que va xiular havien acabat amb tres victòries del Reial Madrid. I les decisions delicades que va prendre van començar a revoltar els de l’equip blaugrana, com ignorar una possible falta a Casadó en el primer gol del Madrid, que hauria de ser cridat pel VAR per assenyalar el penal per la puntada que Camavinga va fer a la cuixa de Pedri i que li estalviés la segona groga al francès.

L’1-4 del descans el va apartar del focus fins que va expulsar Szecesny, avisat també des del VAR. No va voler expulsar Vinícius ni Rüdiger, com si no volgués burxar en la ferida.