El ‘tsunami’ de Flick va tornar a carregar-se Ancelotti

EL PODER MENTAL INJECTAT PER HANSI.

Va arrencar bé el Barça en el qual Flick no va tocar ni una sola peça. Va començar com un tro topant sempre amb les poderoses i fiables mans de Courtois. Tot just cinc minuts de partit i dues grans parades del porter blanc. Llavors, un córner a favor del Barça es va transformar en el pròleg de l’1-0 perquè no va tenir recursos per frenar Vinicius, l’inici de la jugada, ni tampoc a Mbappé, el punt final.

En tot just 12 segons, el Madrid va firmar el primer gol i va posar, immediatament, a prova la resistència mental dels blaugrana. Prova més que superada perquè es va aixecar amb una grandesa espectacular segellant quatre gols en una primera meitat que entrarà al Museu del nou Camp Nou. Es va aixecar la ment d’un cop inesperat i, sobretot, es va aixecar amb un grandiós futbol.

LAMINI YAMAL ES VA DISFRESSAR DE MESSI.

Era el partit en un escenari enrevessat pel Barça després del gol de Mbappé. Llavors, una jugada teixida amb paciència i molt criteri va provocar una obra d’art. Un gol que va semblar de Leo Messi, que ha de ser ara per Miami iniciant la pretemporada amb l’Inter de Mascherano. Però era Lamine Yamal que va lliscar amb bellesa per la gespa després d’una acció que va néixer en una passada de Cubarsí a Kounde. A partir d’aquí tot es va accelerar. El francès va trobar Lewandowski, que va venir al centre del camp per alliberar espai atraient defenses del Madrid. El primer toc del ‘nou’ va precipitar una acció que perdurarà en la memòria de milions de persones perquè la pilota queia als delicats peus d’aquest jove que va semblar ser Messi. Va eliminar amb elegància tres defenses blancs abans de firmar aquesta meravella. Allà va començar el tsunami de Hansi.

NI EL MILLOR THIBAUT VA EVITAR LA MANETA.

Va aguantar el Madrid a l’inici, però aquest gol de Lamine va exercir un efecte devastador sobre Courtois, que després en menys d’una hora va arribar a encaixar fins a cinc gols blaugrana. Es va estirar però no va arribar al suau tret del prodigi blaugrana, preludi del que li vindria després. Va endevinar la direcció del penal de Lewandowski, tot i que tampoc va arribar a temps. Va quedar afusellat en el cop de cap de Raphinha que va sacsejar la defensa de paper que va organitzar Ancelotti al Madrid amb un desbordat Lucas Vázquez com a lateral i un superat Tchouaméni com a central destre. Ni un ni un altre van detectar el precís centre de Kounde, més propi d’una diagonal de Koeman en la dècada dels 90. Un gol, l’1-3, en temps rècord, perquè Araujo va guanyar una pilota aèria després d’una sacada aèria del porter belga. L’uruguaià se la va donar al lateral francès i aquest va descobrir el capità brasiler entrar com a cal sogre en l’àrea blanca per rematar amb absoluta precisió. Ni amb el gran Courtois va poder evitar la maneta amb dos gols (1-4 i 1-5) que podrien portar la firma blanca, fetes al contraatac.

I NOMÉS UN FORA DE JOC.

Notícies relacionades

El supersorteig de la Champions fixa el camí de Múnic

Un pis de Sant Andreu acull el "líder mundial en connectivitat" del Barça

En dos partits, Flick s’ha carregat al Madrid d’Ancelotti. Al Bernabéu ho va fer amb una arriscadíssima tàctica que li va fer portar la defensa al centre del camp, fent caure fins i tot en 12 vegades en fora del joc al conjunt blanc. No va saber desxifrar aquest mecanisme blaugrana. I menys encara Mbappé, que queia fins i tot en sis ocasions. Res d’això, no obstant, va passar en la final de la Supercopa quan va acabar el partit eludint aquesta trampa flickiniana.

Ni una sola vegada va estar el Madrid en posició il·legal a Jidda fins que en el temps afegit (m. 92. 23) es produïa el primer, únic i últim. A Mbappé, desesperat i atordit perquè va saber que li havia passat el Barça per sobre, li va tocar aquest honor de passar per la taquilla del fora de joc blaugrana. Ancelotti va ser escombrat per Flick (capítol dos) en una nit en què el tècnic alemany tenia un pla perfecte, executat de forma sublim pels seus fidels jugadors.