Del 0-4 al 2-5: el fenomen Flick acomplexa el Madrid

No hi ha millor títol per als culers, no obstant, que haver arrasat el Madrid de tal manera, amb nou gols, que les victòries arriben a la categoria d’humiliació per al presumit campió d’Europa. La de la Supercopa frustra de nou el desig del Madrid d’igualar el sextet que va aconseguir el Barça de Guardiola (2009) i el Bayern de Flick (2020).

Despullat i acomplexat mira Ancelotti a Flick perquè ha creat en cinc mesos, en plena competició, un Barça elèctric i divertit que ha netejat la seva ment de velles depressions i omplert les seves juvenils cames de gasolina. Un Barça que es bat amb grandesa fins i tot quan perd. Així va tancar l’any amb l’Atlètic de Madrid.

15 joves de La Masia

És una plantilla connectada amb l’essència (fins a 15 joves de La Masia posaven en la gespa de Jidda) a la qual les dificultats serveixen de motor emocional per armar un grup nou. Els soldats de Hansi són jugadors de diferents generacions (la jerarquia d’Iñigo Martínez emergeix a darrere amb la saviesa del vell golejador que és Lewandowski) que es fusionen en un grup compacte i que comença a simbolitzar-se en la figura d’un adolescent de tot just 17 anys que lidera la reconstrucció.

Amb Lamine Yamal, i el seu messiànic gol –era l’1-1-, va començar la tempesta al desert d’un Barça descaradament desacomplexat, que desborda tones de personalitat i caràcter. I això que són una colla de joves que ballen al camp i fora, excèntrics com són celebrant el seu primer títol amb ulleres de sol en la nit de l’Aràbia.

Amb Lamine va començar tot a Jidda. Tal és el seu talent que va establir el pròleg que va permetre a l’equip de Flick superar l’impacte de l’1-0 de Mbappé, en una demostració de fortalesa mental similar a la que li ha permès sobrevolar per la inesperada caiguda a la Lliga, quan va sumar només cinc punts dels últims 21 possibles.

Un club en combustió

Ni rastre de pessimisme s’endevina en el Barça després de les vacances, immadur i imperfecte com es va comprovar amb aquell gol de Sorloth perquè l’Atlètic li arrabassés el liderat. Immadur, imperfecte i, alhora, tremendament ambiciós. Entusiasta davant les adversitats, com el gol encaixat de Mbappé després de tres clares ocasions fallades.

L’equip no sap viure sense aquest enorme risc i això en un club amb el cas Olmo en combustió era un element inductiu perquè es produís un incendi descontrolat sobre la gespa. Però el tranquil Hansi va transformar el problema –les desinscripcions de Dani i Pau Víctor– en una solució. ¿Com? Emplaçant el tècnic els jugadors que guanyessin la semifinal pels seus dos companys. El solvent 0-2 amb l’Athletic va obrir les portes perquè tornessin a jugar. Tots dos van entrar a l’acta arbitral. Només Olmo va entrar al camp després.

Ni tan sols les dues parades de Courtois o el gol de Mbappé van estovar la rebel imatge d’aquest Barça amb acné. "L’equip és increïble, és increïble, tots anem a l’una", mussitava Flick després amb indissimulat orgull després de comprovar que les seves paraules, malgrat que continua utilitzant l’anglès com a idioma principal, arriben directament al cor dels seus jugadors.

¿El mateix trident?

Són els mateixos de la temporada passada. Els mateixos més Olmo, que va jugar 31 minuts de fals extrem esquerrà amb un encomiable sacrifici defensiu perquè l’equip estava amb 10 per l’expulsió de Szczesny, i Pau Víctor. Els mateixos, tot i que semblen d’altres.

¿És potser el mateix Raphinha? Doncs no. Suma 19 gols en mitja temporada, quan mai va superar els 10. ¿Continua sent idèntic Lewandowski? Tampoc. El polonès acumula 26 gols en 27 partits quan el curs passat en va anotar també 26, però en 49 duels. ¿És Lamine el nen que va fer debutar Xavi? Sí i no. Un nen ho continua sent –no pot treure’s encara el carnet de conduir-, però es comporta com una estrella amb la seva capacitat per retirar els focus a Vinícius –deprimit i substituït per Ancelotti- i arrabassar les portades al millor Mbappé.

D’agost a gener, fins i tot en la seva inesperada caiguda de lliga, Flick ha sabut transmetre senyes d’identitat que semblen intocables. El seu Barça és tan capaç de viure a la màxima velocitat com de saber adaptar-se a la necessitat d’amagar la pilota. Quan Szczesny va veure la targeta vermella a Jidda va resultar inevitable per a l’equip –eren llavors els mateixos de la temporada passada– pensar en les conseqüències que va generar l’expulsió d’Araujo contra el PSG.

La gestió de la inferioritat

Va passar a l’abril. Llavors, el Barça no va gestionar amb intel·ligència la seva inferioritat numèrica contra el PSG de Luis Enrique i Mbappé. L’eliminació de la Champions va acabar provocant la sortida de Xavi, mentre l’alemany preparava la informació amb què convenceria Deco i Bojan si tornaven a trucar-li des de Barcelona amb una oferta. A Laporta el tenia més que convençut des del 2021.

Notícies relacionades

Laporta acusa «l’entorn» dels mals del Barça

Laporta, en 10 frases: «Les botifarres amb mongetes i les mentides a menjar-se-les amb patates»

Amb 11 jugadors, el Barça va ser una màquina gairebé perfecta d’atacar i de defensar, desplegant-se amb la serenitat de qui pren el cafè matinal a casa. Amb 10, el Barça de Flick es va mantenir atent, demostrant que aprèn dels seus defectes, fins i tot després d’encaixar el segon gol en la primera jugada després de l’expulsió de Szczesny. Iñaki Peña no va mostrar cap debilitat més.

I és aquest alemany, nouvingut a l’univers culer, que està a punt de complir 60 anys, qui ha canalitzat el soroll institucional en energia per a un equip modern i atrevit. Ha tombat amb una insòlita autoritat el Madrid dels galàctics versió 3.0. "Som un grup únic i el nostre objectiu és ser millors en cada partit. Volem guanyar tots els partits i si és possible ho intentarem fer. Hem de continuar aprenent i millorant", va dir Flick amb calma.